Vés al contingut

Cornel Tăranu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCornel Tăranu

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ro) Cornel Țăranu Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 juny 1934 Modifica el valor a Wikidata
Cluj-Napoca (Regne de Romania) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 juny 2023 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Cluj-Napoca (Romania) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica clàssica, direcció d'orquestra i composició musical Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, director d'orquestra, professor d'universitat, musicòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorGheorghe Dima Music Academy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis
IMDB: nm0850241 TMDB.org: 1145067
Musicbrainz: 618cb5ae-d0e7-47c3-bcd4-bf32afc8fe0a Discogs: 3137604 Modifica el valor a Wikidata

Cornel Țăranu (Cluj-Napoca, Romania, 20 de juny, 1934[1] – Idem. 18 de juny, 2023),[2] va ser un compositor i director d'orquestra romanès, membre corresponent (1993) i posteriorment titular (2012) de l'Acadèmia Romanesa.[3] Estava casat amb Daniela Țăranu Mărgineanu, filla del professor universitari de psicologia de Cluj, Nicolae Mărgineanu, germana del cineasta Nicolae Mărgineanu.

Estudis

[modifica]

Cornel Țăranu va estudiar composició entre 1951 i 1957 amb Sigismund Toduță al Conservatori (avui, l'Acadèmia) de Música de Cluj. El 1966-1967 va estudiar al Conservatori de París amb Nadia Boulanger i Olivier Messiaen. El 1968-1969 va estudiar a Darmstadt a Alemanya amb György Ligeti, Bruno Maderna i Christoph Caskel.

Activitat professional

[modifica]

Finalitzats els seus estudis va començar la seva carrera com a ajudant, cursant estudis universitaris, entre 1970-1990, després va continuar com a professor de composició. El 1968 va fundar el conjunt "Ars Nova" a Cluj. Des de 1990, és el vicepresident de la Unió de Compositors i Musicòlegs de Romania. El 1995 va fundar i és el director del Festival Modern de Cluj. És professor de composició a l'Acadèmia de Música "Gheorghe Dima" de Cluj-Napoca i va impartir cursos a Alemanya, Israel, Suïssa i els Estats Units d'Amèrica. Les preocupacions per la creació de George Enescu es van plasmar en la tesi doctoral, publicada sota el títol Enescu in the consciousness of the present (1969, Editorial Literària; traducció francesa: Enesco dans la conscience du présent, 1981, Editorial Científica i Enciclopèdica), així com completant, segons els esbossos originals, algunes obres enescusianes inacabades: Simfonia núm. 5 (parts I i IV), Caprice roumain per a violí i orquestra, el poema vocal-simfònic Strigoii per a soprano, tenor, baríton, cor i orquestra, amb la lletra de Mihai Eminescu.

Premis

[modifica]

Va ser premiat repetidament per les seves composicions per la Unió de Compositors i Musicòlegs de Romania (1972, 1978, 1981, 1982 i 2001). L'any 2004 va rebre l'Ordre del Mèrit Cultural, en el grau d'Oficial. És el guanyador de la primera edició (2008) dels Premis Nacionals de les Arts, en la categoria "Música", per l'òpera Oreste - Èdipe, basada en el llibret d'Olivier Apert. És Cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres de França, 2002).

El 1993 va ser elegit membre corresponent de l'Acadèmia Romanesa, de la qual va ser membre de ple dret des del 2012 fins a la seva mort.

Composició

[modifica]

A més de simfonies i altres obres per a orquestra, també va compondre dues òperes (Secretul lui Don Giovanni - 1969-1970 i Oreste i Èdipe - 1999-2001), música de cambra, música coral i lieds, així com música de cinema.

Discografia

[modifica]
  • Cinc poemes de Tristan Tzara. Christine Thomas, mezzosoprano; Milton Peckarsky, piano (Associació Tristan Tzara)
  • Girlandes. Cornel Taranu/Ars Nova (Atac Babel: 9265/66)
  • Testament. Marin Constantin/Música Contemporània III Madrigal Choir (Electrecord: EDC 238)
  • Caprice roumain (George Enescu). Serban Lupu, violí; Cristian Mandeal/Bucharest Enescu Philharmonic (Electrecord: EDC 324/25)
  • Symphony brevis; Simfonia II, 'Aulodica'; Simfonia III, 'Signes'; Simfonia IV, 'Ritornele'. (Electrecord: EDC 470)
  • Prolegòmenes II. Péter Szegö/Ensemble Anonymous (Hungaroton: NCD 31572)
  • Cançons nòmades. Cornel Taranu/Ars Nova (Hungaroton: NCD 31783)
  • Recordant Bartók II. Aurel Marc, oboè; Cornel Taranu/Ars Nova (Hungaroton: NCD 31875)
  • Recordant Bartók I. Aurel Marc, oboè (Magyar Radio: CD 011)
  • Miroirs. Daniel Kientzy, saxos; Cornel Taranu/Ars Nova (Nova Musica)
  • Pour Georges. Daniel Kientzy, saxo sopranino (Nova Musica: 5110)
  • Simfonia II, 'Aulodica'. (Olympia: OCD 416)
  • Hommage à Paul Célan. Edith Simon, mezzosoprano; Gheorghe Rosu, baix; Cornel Taranu/Ars Nova (Unió de Compositors Romanesos: UCMR 005)
  • Concertul pentru piano și orchestra (1967) Orquestra Radioteleviziunii Române, director Emanuel Elenescu, solista Liana Șerbescu (21 de desembre de 1972)

Kientzy interpreta Taranu crisàlide; Epitafe per a Jorge; Recordant Bartok II Sonata Sempre Ostinato II; Responsorial Mosaiques Ensemble Ars Nova 1,2,4,6-9 Le Saxtuor 3 Direcció:Cornel Taranu 2,3,6-9;Daniel Kientzy 1,3 NMCD 5117.Nova Musica Paris 2006

Música de pel·lícules

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ A murit profesorul și compozitorul clujean Cornel Țăranu
  2. ↑ S-a stins din viață compozitorul și profesorul Cornel Țăranu, 18 iunie 2023
  3. ↑ Filosoful Mihai Șora și cardinalul Lucian Mureșan, aleși membri de onoare ai Academiei Române, 24 octombrie 2012, Mediafax, accesat la 17 iulie 2013

Bibliografia

[modifica]
  • Ștefan Angi, Cornel Țăranu. Mărturisiri muzicale, studii și eseuri, Editura Eikon, Cluj-Napoca, 2014

Enllaços externs

[modifica]
Els enllaços externs d'aquest article necessiten una revisió: la Viquipèdia no és un directori d'internet.
Cal una revisió per treure els enllaços excessius o inapropiats segons la norma d'estil, o bé per citar-los com a font.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cornel_Tăranu&oldid=34275450»