Convent de Sant Francesc (Terrassa)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església i convent franciscà  | |||
| Construcció | 1609 - | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Barroc amb traces gòtiques i renaixentistes | |||
| Planta | Una nau amb capelles i absis poligonal, cobert amb volta de creueria | |||
| Claustre | Planta quadrada i tres pisos. Decorat amb plafons de ceràmica policroms | |||
| Portal | Renaixentista | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Terrassa (Vallès Occidental) | |||
| Localització | Plaça del Doctor Robert | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 28155 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat de Terrassa | |||
,_III.jpg)
El convent de Sant Francesc d'Assís és un antic edifici religiós de Terrassa bastit a començament del segle xvii (1609-1612), en estil barroc però amb traces gòtiques i renaixentistes, de l'orde dels frares menors recol·lectes. És a la plaça del Doctor Robert, a l'extrem del passeig del Comte d'Ègara i vora el parc de Vallparadís. Destaca especialment pel seu claustre decorat amb plafons de ceràmica que tracten aspectes de la vida de sant Francesc i que actualment és una de les seccions del Museu de Terrassa.
.jpg)
.jpg)
De l'antic convent, avui dia només se'n conserva l'església, el claustre i alguns espais adjacents. L'església consta d'una sola nau amb capelles i absis poligonal, cobert amb volta de creueria; la façana és de composició senzilla, amb una portada renaixentista i una testera mixtilínia. El claustre, de planta quadrada i tres pisos, actualment integrat dins l'hospital de Sant Llàtzer, n'és l'espai més emblemàtic i té les parets de la planta baixa cobertes amb 26 plafons ceràmics policroms situats sota les voltes d'aresta, atribuïts al mestre escudeller barceloní Llorenç Passoles i que daten dels anys 1671-1673. Aquesta decoració fou promoguda per Pere de Fizes, castlà del castell de Terrassa, segons es dedueix de l'aparició del seu escut d'armes.[1]
El convent va passar a mans de l'Ajuntament l'any 1835, arran de l'exclaustració i la marxa de la comunitat franciscana. De 1864 a 1868 va allotjar l'Escola Pia de Terrassa. Després d'algunes reformes i ampliacions, entre les quals l'aixecament d'un nou pis al claustre, l'enderrocament de l'antiga sagristia i la construcció de la presó de l'Estat, el 1869 s'hi va instal·lar l'hospital i casa de la caritat de Sant Llàtzer. Més endavant hi hagué noves reformes constructives i d'ús fins al darrer quart del segle xx: el 1907 l'hospital de Sant Llàtzer fou objecte d'una ampliació que va dur a terme l'arquitecte municipal Lluís Muncunill en una època de transició cap al modernisme, per tal de construir l'edifici del Seguro Tarrasense, que més endavant va passar a acollir la clínica del Remei. A partir del 1989, després d'un període de desocupació, s'inicia la rehabilitació de les dependències conservades del convent i avui se'n pot visitar el claustre amb els plafons ceràmics recuperats.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Canalda i Llobet, Sílvia «Novetats i reflexions sobre els Passoles, una nissaga de ceramistes pintors del barroc català». Matèria, revista d'art, 4, 2004, pàg. 147-160.
Enllaços externs
[modifica]
- Ajuntament de Terrassa – Claustre del Convent de Sant Francesc d'Assís Arxivat 2011-01-14 a Wayback Machine.
- Barraquer y Roviralta, Cayetano. «Capítulo séptimo. Franciscos. Artículo décimo. San Francisco de Asís, de Tarrasa». A: Las Casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX (en castellà). Barcelona: Impr. de F.J. Altés y Alabart, 1906, p. 506- 508 [Consulta: 3 agost 2015].