Constel·lació d'Aquari

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Constel·lació d'Aquari
	Llista d'estrelles d'Aquari
Nom en llatí	Aquarius
Abreviatura	Aqr
Genitiu	Aquarii
Simbologia	L'aiguader
Ascensió recta	20h 38m 19.1706s–23h 56m 23.5355s
Declinació	03.3256676°–−24.9040413°
Àrea	980 graus quadrats; Posició 10a
Estels principals	10, 22
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed	97
Estels amb planetes	12
Estels més brillants (magnitud < 3)	2
Estels més propers (< 10 pc)	7
Estel més brillant	β Aqr (Sadalsuud) (2,91m)
Estel més proper a la Terra	EZ Aqr; 11,27 a.l.; 3,45 pc
Objectes Messier	3
Meteors	Aquàrids de març; Eta aquàrids; Delta aquàrids; Iota aquàrids
Limita amb	Peixos, Pegàs, Cavallet, Dofí, Àguila, Capricorn, Peix Austral, Escultor i Balena
	Visible a latituds entre 65° i −90°.; Durant el mes d'octubre a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

Pel significat segons l'astrologia, vegeu: Aquari, un dels signes del Zodíac.

Aquari (Aquarius) és una de les constel·lacions conegudes des de l'antiguitat, pertany al zodíac, el cercle per on corre aparentment el sol. Està en una regió anomenada, a vegades, el mar per la profusió de constel·lacions relacionades amb l'aigua: Cetus, Pisces, Eridanus, etcètera. A vegades, el riu Eridanus es descriu sortint del pot d'aigua d'Aquarius.

Si bé el Sol entra dins la constel·lació zodiacal d'Aquari el 16 de febrer i surt l'11 de març, segons les creences tradicionals de l'astrologia, Aquarius correspon al signe astrològic del mateix nom que comença el 20 de gener i acaba el 18 de febrer.

Presentació

Aquarius és una constel·lació bastant gran (la 10a del cel), però només té algunes estrelles mitjanament lluminoses. S'hi troben algunes nebuloses planetàries remarcables. Les estrelles Sadalachbiah (γ Aqr), ζ Aqr, η Aqr, i π Aqr formen un asterisme anomenat l'Urna, que seria la gerra d'on vessen les aigües de la constel·lació.

Estrelles principals

Sadalsud (β Aquarii)

L'estrella més brillant de la constel·lació d'Aquarius és Sadalsud (β Aquarii), amb només una magnitud de 2,9. És una supergeganta vermella i el seu feble esclat relatiu prové del seu allunyament; 612 anys llum.

El seu nom prové de l'àrab i significa «la més sortada». Aquesta designació d'estrelles "sortades" és compartida per dues estrelles més de la constel·lació: Sadalmelik i Sadalachbiah.

Altres estrelles

Sadalmelik (α Aquarii), «l'estrella afortunada del rei», que es troba quasi exactament a l'equador celeste
Sadalachbiah (γ Aquarii), «estrella afortunada de les coses amagades»
Albali (ε Aqr)
Ancha (θ Aqr)
Situla (κ Aqr), una estrella doble

R Aquarii és una variable de tipus Mira, que evoluciona amb 385 dies entre les magnituds 5,4 i 9,59. És també una estrella simbiòtica, el seu company és una nana blanca que arrabassa a poc a poc parts senceres de la seva escorça.

Estrelles notables i d'anomenada

BD	F	Noms en altres designacions	magnitud aparent	magnitud absoluta	distància: anys llum	tipus espectral	Comentaris
β	22	Beta Aquarii, Sadalsuud, Sadalsud, Sad es Saud, Sadalsund, Saad el Sund	2,90	−3,47	610	G0Ib	< سعد السعود sa'd as-su'ūd Afortunada entre les afortunades
α	34	Alfa Aquarii, Sadalmelik, Sadal Melik, Sadalmelek, Sadlamulk, El Melik, Saad el Melik, Ruchbah	2,95	-3,88	760	G2Ib	< سعد الملك sa'd al-malik Afortunada del rei Rucbah compartit amb δ Cassiopeiae
γ	48	Gamma Aquarii, Sadachbia, Sadalachbia	3,86	0,44	158	A0V	< سعد الأخبية sa'd al-ahbiya Afortunada de les tendes (llars) [lit. refugis/recers]
δ	76	Delta Aquarii, Skat, Scheat, Seat, Sheat	3,27	− 0,18	160	A3V	< ? ši'at Un desig ? Seat compartit amb π Aquarii
ζ¹^,²	55	Dseta Aquarii	3,65	ζ² Aqr: 1,91. ζ¹ Aqr: 2,08	105	F3IV, F6IV	estrella binària; magnituds aparents de les components 4,42, 4,59
c²	88	88 Aquarii	3,68	−0,60	234	K1III
λ	73	Lambda Aquarii, Hydor, Ekkhysis	3,73	−1,67	392	M2IIIvar	< ‘υδωρ L'aigua; εκχυσις L'efusió sentimental
ε	2	Èpsilon Aquarii, Albali, Al Bali	3,78	-0,46	230	A1V	< البالع albāli^c L'engolidor
b¹	98	98 Aquarii	3,96	0,48	162	K0III
η	62	Eta Aquarii	4,04	0,29	184	B9IV-Vn
τ²	71	Tau2 Aquarii	4,05	-1,28	380	K5III
θ	43	Theta Aquarii, Ancha	4,17	0,33	191	G8III-IV	< Alt alemany antic ancha "la cuixa"
φ	90	Fi Aquarii	4,22	0,05	222	M2III
ψ¹	91	Psi1 Aquarii	4,24	0,95	148	K0III
ι	33	Iota Aquarii	4,29	0,67	173	B8V
b²	99	99 Aquarii	4,38	-0,50	309	K4III
ψ²	93	Psi2 Aquarii	4,41	-0,56	322	B5Vn	Estrella Be
k	3	3 Aquarii	4,43	-1,24	445	M3IIIvar
c¹	86	86 Aquarii	4,48	0,67	188	G8III
ω²	105	Omega2 Aquarii	4,49	1,12	154	B9V
ν	13	Ni Aquarii, Albulaan	4,50	1,00	164	G8III	< ? al-bula^cān Els (dos) engolidors Albulaan compartit amb μ Aquarii.
π	52	Pi Aquarii, Seat	4,66	-2,84	1100	B1Ve	Seat compartit amb δ Aquarii estrella variable del tipus Gamma Cassiopeiae
ξ	23	Xi Aquarii	4,68	0,99	179	A7V
g	66	66 Aquarii	4,68	-1,18	485	K3III
b³	101	101 Aquarii	4,70	-0,26	320	A0V
c³	89	89 Aquarii	4,71	-1,31	521	A3IV:
μ	6	Mi Aquarii, Albulaan	4,73	1,34	155	A3m	< ? al-bula^cān Els (dos) engolidors Albulaan compartit amb ν Aquarii.
ο	31	Òmicron Aquarii, Kae Uh	4,74	-0,60	381	B7IVe	< 蓋屋 (Mandarí gàiwū) El terrat estrella variable del tipus Gamma Cassiopeiae
σ	57	Sigma Aquarii	4,82	0,27	265	A0IVs
A²	104	104 Aquarii	4,82	-1,65	643	G2Ib/II	estrella doble; magnitud dels components 4,82, 8,58
χ	92	Khi Aquarii	4,93	-1,54	640	M3III
ω¹	102	Omega1 Aquarii	4,97	1,91	134	A7IV
ψ³	95	Psi3 Aquarii	4,99	0,58	249	A0V
κ	63	Kappa Aquarii, Situla	5,04	0,76	234	K2III	< "la gerra d'aigua"
d	25	25 Aquarii	5,10	0,76	241	K0III
	47	47 Aquarii	5,12	1,37	183	K0III
	1	1 Aquarii	5,15	0,77	245	K1III
i³	108	108 Aquarii	5,17	0,20	321	Ap Si
	97	97 Aquarii	5,19	0,88	237	A3V
	94	94 Aquarii	5,20	3,62	68	G6/G8IV
υ	59	Ípsilon Aquarii	5,21	74,2
i¹	106	106 Aquarii	5,24	0,20	332	B9V
	68	68 Aquarii	5,24	0,68	266	G8III
		HR 8987	5,27	0,60	280	K3III
i²	107	107 Aquarii	5,28	1,21	212	F2:V ...
	32	32 Aquarii	5,29	1,04	231	A5m
	41	41 Aquarii	5,33	0,65	281	K1III
	42	42 Aquarii	5,34	-0,52	484	K1III
ρ	46	Ro Aquarii	5,35	-1,44	? 740; ? 743	B8IIIMNp...
A¹	103	103 Aquarii	5,36	-0,91	585	K4/K5III
e	38	38 Aquarii	5,43	-0,75	561	B5III
h	83	83 Aquarii	5,44	1,63	188	F2V
	18	18 Aquarii	5,48	2,07	157	F0V
	21	21 Aquarii	5,48	-0,01	408	K4III
	7	7 Aquarii	5,49	-0,84	602	K5III
	12	12 Aquarii	5,53				estrella doble; magnitud de les components: 5,89, 7,31
	49	49 Aquarii	5,53
	77	77 Aquarii	5,53
	5	5 Aquarii	5,55
f	53	53 Aquarii	5,55				estrella doble; component magnituds: 6,35, 6,57
	30	30 Aquarii	5,55
	96	96 Aquarii	5,56
	26	26 Aquarii	5,66
τ¹	69	Tau1 Aquarii	5,68		260
	19	19 Aquarii	5,71
	44	44 Aquarii	5,75
h		h Aquarii	5,76
	50	50 Aquarii	5,76
	51	51 Aquarii	5,79
	35	35 Aquarii	5,80
	74	74 Aquarii	5,80
	15	15 Aquarii	5,83
	16	16 Aquarii	5,87
	60	60 Aquarii	5,88
	45	45 Aquarii	5,96
	2	2 Aquarii	5,99
	17	17 Aquarii	5,99
	39	39 Aquarii	6,04
	82	82 Aquarii	6,18
	70	70 Aquarii	6,19
	78	78 Aquarii	6,20
	11	11 Aquarii	6,21
	81	81 Aquarii	6,23
	100	100 Aquarii	6,24
	56	56 Aquarii	6,36
	20	20 Aquarii	6,38
	29	29 Aquarii	6,39
	58	58 Aquarii	6,39
	61	61 Aquarii	6,40
	37	37 Aquarii	6,64
	24	24 Aquarii	6,66
		EZ Aquarii	12,66	11,26			estrella fulgurant pròxim

Font: The Bright Star Catalogue, 5th Revised Ed., The Hipparcos Catalogue, ESA SP-1200

Objectes celestes

A Aquari s'hi poden trobar dues nebuloses planetàries: NGC 7009, l'anomenada nebulosa de Saturn a causa de la seva forma semblant a la del planeta, i al sud-est d'η Aquarii; i NGC 7293, la famosa nebulosa Hèlix, al sud-oest de δ Aquarii.

També s'hi poden trobar els cúmuls globulars M2 i M72. També s'hi troba M73, tradicionalment catalogat com a cúmul obert, però que estaria compost en realitat d'estrelles sense cap connexió entre elles. Hi ha dos punts radiants de meteorits a la regió d'Aquari: els Eta Aquàrids (devers el 4 de maig) i els Delta Aquàrids (devers el 28 de juny), amb tots dos sumen uns 20 meteorits a l'hora.

Il·lustracions

A les il·lustracions, les estrelles més brillants d'Aquari es representen com la figura d'un home, mentre que les estrelles més febles a ull nu es representen com un atuell del qual s'aboca un raig d'aigua. L'aigua flueix cap al sud a la boca del peix del sud, Piscis Austrinus.

Història

Com les altres constel·lacions del Zodíac, Aquarius és molt antiga. Sembla que era anomenada Daulo pels caldeus.

Aquarius ha estat identificat amb diferents personatges en el curs del temps; la mitologia més coneguda vol que sigui Ganimedes, un noi encisador del qual Zeus restà enamorat. El va dur al mont Olimp per servir de coper als déus; la Crater (la Copa) és de vegades identificada com a la seva.

Durant la dècada dels anys 1960 es proclamà l'era d'Aquari, si bé sembla que no hi ha cap definició per les eres astrològiques, i l'era d'Aquarius podria començar o bé en el 2150, o bé en el 2660, segons la definició preferida.

Mitologia

El conegut mite identifica Aquari, que també era conegut com a escanciador, amb Ganimedes. Ganimedes és fill de Laomedont, rei de Troia. El seu pare li va encarregar la tasca de guardar els ramats a les muntanyes. Era, segons els relats, un dels mortals més bonics, de tal manera que Zeus, pare dels déus, se'n va enamorar perdudament i convertint-se en àguila (una altra constel·lació) que el rapta i el porta a l'Olimp. Com a compensació Zeus va regalar al pare del noi uns corsers divins immortals. A l'Olimp Ganimedes es converteix en el coper diví encarregat de servir els déus.

Aquari generalment representa la figura d'un home, i quan es consideren les estrelles que per a un ésser humà són molt tènues o indistintes de veure, pren la figura d'un home amb una gerra que vessa un líquid.

Aquari també ha estat identificat com a Deucalió, el que es va salvar al costat de la seva esposa Pirra del diluvi universal enviat per Zeus, en la versió grega del mite.

Visualització alternativa

Les estrelles de la constel·lació d'Aquari poden connectar-se d'una forma alternativa, la qual mostra gràficament un portador d'aigua corrent mentre carrega un atuell del qual vessa aigua.

El cap d'Aquari es forma pel quadriclàter d'estrelles α Aqr, γ Aqr, η Aqr, i π Aqr: sent α Aqr de tercera magnitud. L'estrella ζ Aqr, que està allotjada dins del quadrangle, representa un ull.

El tors d'Aquari es forma per les estrelles α Aqr i β Aqr, sent β Aqr de tercera magnitud.

La cama esquerra d'Aquari està formada per les estrelles β Aqr i ι Aqr; i la cama dreta, per les estrelles β Aqr (que és el punt d'unió entre les dues cames), ν Aqr, μ Aqr, i ε Aqr , aquestes dues últimes representant un peu.

El braç es forma amb les estrelles α Aqr, θ Aqr, i λ Aqr, sent λ Aqr la mà.

El portador d'aigua carrega un atuell, potser una gerra, la qual es forma amb les estrelles ψ¹ Aqr, φ Aqr, λ Aqr, τ Aqr , i δ Aqr. La part superior del atuell consta del triangle d'estrelles ψ¹ Aqr, φ Aqr, i λ Aqr.

L'aigua es vessa del vas en dues línies. La línia de l'esquerra es conforma de les estrelles ψ¹ Aqr, 98 Aqr, 99 Aqr, i 101 Aqr. La línia de la dreta es conforma de les estrelles ψ¹ Aqr, 88 Aqr, 89 Aqr, i 86 Aqr.