Vés al contingut

Consolida ajacis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuConsolida ajacis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRanunculales
FamíliaRanunculaceae
GènereConsolida
EspècieConsolida ajacis Modifica el valor a Wikidata
Schur
Nomenclatura
BasiònimDelphinium ajacis Modifica el valor a Wikidata

Consolida ajacis (Banyetes, banyets, conillets de jardí, esperó de cavaller o palometes)[1] és una espècie que pertany a família de les ranunculàcies.

Detall de la flor
Detall de les fulles
Consolida ajacis

Descripció

[modifica]

Consolida ajacis és una planta herbàcia anual, pubescent (és molt rar trobar-la sense pèl o glabrescent). La tija pot arribar a fer entre 30 a 100 cm d'alçada. Les fulles estan profundament dividides, amb divisions oblongues d'1 mm de amplada. Les flors són zigomorfes i es presenten en inflorescències per diversos raïms, compten amb una estructura única anomenada nectari que són dues fulles soldades que s'internen parcialment en l'esperó i les flors són blaves, rosades o blanques amb 5 sèpals laterals ròmbics i el·líptics que fan entre 12 a 14 mm i els seus pètals són trilobulats, lòbul central amb dos lòbuls curts, d'uns 6 mm de llargada, lòbuls laterals aproximadament de la mateixa longitud, amb esperons de 15 a 16 mm. L'esperó fa més de 12 mm, rectes a lleugerament corbats, a diferència de Consolida orientalis que rarament sobrepassa aquesta longitud. Compta amb un sol fol·licle que és el que estableix la diferència amb el gènere Delphinium. Les llavors no sobrepassen els 3 mm són negres, anguloses i amb escates transversals o amb petites làmines.[2]

Distribució i hàbitat

[modifica]

És originària d'Europa i la regió mediterrània. La seva floració és entre els mesos de maig i agost.[3][1]

Se sol cultivar com a planta ornamental en jardins, així que amb freqüència apareix naturalitzada en marges de camins, herbassars i camps de conreu i llocs alterats.[3][1]

Taxonomia

[modifica]

Consolida ajacis va ser descrita per Carl von Linné i publicat a Verhandlungen und Mittheilungen des Siebenbürgischen Vereins für Naturwissenschaften zu Hermannstadt 4(3): 47, a l'any 1853.[4]

Citologia

Número de cromosomes de Consolida ajacis (Fam. ranunculàcies) i taxons infraespecífics: 2n=16[5]

Etimologia

Veure:Consolida

ajacis: epítet d'origen grec que al·ludeix a "Àyax", un heroi de la mitologia grega que es va suïcidar al no rebre en herència les armes d'Ulisses després de la seva mort.[3]

Sinonímia
  • Delphinium ajacis L.
  • Consolida ambigua (L.) P.W.Ball i Heywood[2]
  • Consolida gayana (Wilmott) M.Laínz
  • Delphinium gayanum Wilmott[6]
  • Consolida baluchistanica Qureshi & Chaudhri
  • Delphinium addendum W.R.McNab
  • Delphinium ajacis f. alba R.H.Cheney
  • Delphinium ambiguum Mill.
  • Delphinium azureum Newb.
  • Delphinium pauciflorum D.Don
  • Delphinium simplex Salisb.[7]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Consolida ajacis». Herbari virtual del mediterrani occidental de l'Àrea de Botànica, Departament de Biologia, Universitat de les Illes Balears. [Consulta: 7 novembre 2020].
  2. 2,0 2,1 Riedl, Harald; Nasir, Yasin J. «Consolida ambigua» (en anglès). wwww.eFloras.org Flora pf Pakistan p. 64. Viena/Islamabad: Naturhistorisches Museum, Botanische Abteilung i National Herbarium, Pakistan Agricultural Research Council. [Consulta: 4 novembre 2020].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Consolida ajacis». Jardí botànic de la Universitat de València. [Consulta: 7 novembre 2020].
  4. Consolida ajacis a Tropicos
  5. Données cytotaxonomiques sur les Consolida S.F. Gray (Ranunculaceae) en Méditerranée Occidentale. Blanché, C., J. Molero & J. Simon (1987) Saussurea 18: 1-10
  6. «Consolida ajacis». Reial Jardí Botànic: Projecte Anthos. [Consulta: 24 novembre 2009].
  7. Consolida ajacis a PlantList

Bibliografia

[modifica]

Flora Iberica. Plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares. Vol. I LYCOPODIACEAE-PAPAVERACEAE. REAL JARDÍN BOTÁNICO. CSIC. Madrid 1986 (castellà)

  • Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. (eds.) 2013. Cycadaceae a Connaraceae. Fl. Mesoamer. 2(1): ined. (anglès)
  • Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Fl. China Unpaginated. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis. (anglès)