Conferència de l'ONU sobre el Canvi Climàtic 2010
COP 16  | ||||
| ||||
| ||||
| Tipus | Conferència de l'ONU sobre el canvi climàtic | |||
|---|---|---|---|---|
| Interval de temps | 29 novembre - 10 desembre 2010 | |||
| Data | de 29 de novembre de 2010 a 10 de desembre de 2010 | |||
| Localització | Hotel Moon Palace i Cancunmesse | |||
| Estat | Mèxic | |||
| Organitzador | Organització de les Nacions Unides | |||
| Participant | Països membres de la UNFCCC
| |||
| Lloc web | cc2010.mx unfccc.int/6266.php | |||
La Conferència de l'ONU sobre el canvi climàtic de 2010 (COP16/CMP6) o cimera de Cancun es va celebrar a l'Hotel Moon Palace, situat a quaranta quilòmetres de la zona hotelera de Cancun (Mèxic), del 29 de novembre al 10 de desembre de 2010, amb l'objectiu de debatre noves mesures per aturar el canvi climàtic i el seu finançament; tot i que al final no s'hi va aconseguir cap acord de rellevància.[1] La participació i implicació política va ser molt escassa.
La conferència va incloure la 16a Conferència de les Parts (COP 16) de la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic i la 6a Conferència de las Parts en qualitat de reunió de les Parts en el Protocol de Kyoto (CMP 6).
Hi van participar unes 25.000 persones,[2] d'entre els quals ministres de Medi Ambient de 194 països. S'hi va parlar dels possibles efectes del canvi climàtic i de com mitigar els seus efectes reduint les emissions de diòxid de carboni, com també s'hi van donar a conèixer nous informes sobre la necessitat de no augmentar les temperatures en més de dos graus Celsius.[3] Les propostes però van ser les mateixes que ja s'havien fet l'any anterior a la Cimera de Copenhaguen (COP15), insuficients per a mantenir el canvi climàtic en un màxim de dos graus i que de tota manera no van aconseguir cap acord.[1]
Temes tractats
[modifica]Les discussions i negociacions en terreny ministerial van partir de dos documents de treball preliminars de l'ONU.
- El primer text parlava de possibles descensos d'emissions atmosfèriques a llarg termini, de la lluita contra la desforestació, de la transferència de tecnologia i de les ajudes financeres als països en desenvolupament per a adaptar-se a noves tecnologies que emetin menys carboni.[3]
- El segon document incloïa les propostes per a prolongar el Protocol de Kyoto,[3] firmat l'any 1997 i que establia compromisos vinculants fins al 2012 per a quaranta països, causants en conjunt del 27% d'emissions mundials de diòxid de carboni, considerat la principal causa del canvi climàtic; però en aquesta cimera encara no es va decidir què passarà en el període posterior, de 2012 a 2020. De fet uns quants països (Japó, Rússia, Austràlia, Canadà) es van negar a firmar cap pròrroga si no s'implica la Xina (que emet un 24% d'emissions mundials de diòxid de carboni) ni Estats Units (que n'emeten un 21%).[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Madridejos, Antonio «Cancun posterga els acords clau contra l'escalfament». El Periódico. Ediciones Primera Plana S.A. [Cancún], 11-12-2010. ISSN: 1138-6096 [Consulta: 6 febrer 2015].
- ↑ Cano, Toni «La cimera de Cancun es blinda i allunya oenagés i pagesos». El Periódico. Ediciones Primera Plana S.A. [Cancún], 07-12-2010. ISSN: 1138-6096 [Consulta: 6 febrer 2015].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 lamalla.cat «La cimera de Cancun avança amb dubtes que es pugui arribar a un acord». lamalla.cat. Xarxa Audiovisual Local, 07-12-2010.
