Humor negre
L'humor negre és un estil de fer humor, sàtira o comèdia, en què els temes o objectes de la paròdia són els relacionats amb la mort, desgràcies, malaltia, lletgesa, suïcidi, etc. Són temes políticament incorrectes, tabú, delicats, o desagradables, que l'humor transgredeix i capgira, per desvetllar la consciència vers aquests fets.
L'humor negre es pot practicar de manera intel·ligent i de manera grollera. Quan l'humor negre es practica de manera grollera, l'element humorístic, el produeix un element desagradable que s'utilitza com a revulsiu, i produeix l'efecte còmic, o grotesc. Si es practica de manera intel·ligent, la ironia prové de la contraposició entre la realitat i les paradoxes i hipocresies de la societat. Les interconnexions entre els temes són més subtils, i l'efecte còmic o satíric, menys aparatós, però més intens.
Literatura
[modifica]En literatura, l'humor negre es pot utilitzar com a gènere o com a recurs, en narracions curtes,[1] poesia o novel·les llargues.[2]
Han practicat humor negre escriptors com Quim Monzó, Sebastià Alzamora, Josep Maria de Sagarra, Woody Allen, Kurt Vonnegut, Thomas de Quincey, Pierre Desproges, Jonathan Swift, o Oscar Wilde.
Cinema
[modifica]En cinema, hi ha un seguit de magistrals exponents com Dr. Strangelove, de Kubrik, La botiga dels horrors (tant en la versió de Roger Corman com en la musical de Frank Oz), El quintet de la mort d'Alexander Mackendrick, o Petita Miss Sunshine.
Altres directors que utilitzen l'humor negre són Tim Burton, Terry Gilliam, els germans Coen, Martin Scorsese, Ralph Bakshi, Takeshi Kitano, Quentin Tarantino, o Peter Jackson.[3]
Humor gràfic
[modifica]En humorisme gràfic, hi ha tota una escola que desenvolupa l'humor negre com a base de les seves creacions gràfiques. Segurament, és en l'humor gràfic on l'humor negre s'ha desenvolupat de manera més imaginativa. L'han practicat els americans Charles Addams (creador de la família Addams) i Gahan Wilson; els francesos Maurice Henry, Bosc, Chaval, Siné i Topor; l'alemany Tomi Ungerer; o el romanés André François.
A casa nostra, hi ha grans dibuixants d'humor negre com ara Perich, Ja, Ivà, Bosch o l'Avi, però ha estat practicat per altres humoristes com Cesc, Picanyol, Tom o Oscar Nebreda. A Espanya, en aquest estil d'humor, hi destaquen sobretot Chumy Chúmez, Gila, Ops (heterònim d'El Roto) o Regueiro.
Referències
[modifica]- ↑ Nerín, Gustau. «"Acudits per a milicians": humor negre del Pròxim Orient», 01-04-2019. [Consulta: 27 desembre 2019].
- ↑ «Si no ens ho preníem amb humor negre, cafre i àcid, pegaríem foc a tot». El Temps, 04-03-2019. [Consulta: 27 desembre 2019].
- ↑ «Los teleñecos drogadictos y con venéreas: la peli de marionetas de Peter Jackson», 17-08-2018. [Consulta: 27 desembre 2019].
Bibliografia
[modifica]- Anthologia del humor negro (1940) d'André Breton
- Les Chefs-d'œuvre de l'humour noir (1970) de Tristan Maya et Jacques Sternberg
- Mil chistes de humor negro (Madrid, 1979)
- Érase una vez... de Perich (panínsula, 1974)
Enllaços externs
[modifica]- El humor negro en la literatura (II) vols. (descarregar) Arxivat 2007-11-27 a Wayback Machine.
- Humor negro Arxivat 2009-03-09 a Wayback Machine..