Cola nitida
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 111397303 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Malvales |
| Família | Malvaceae |
| Gènere | Cola |
| Espècie | Cola nitida Schott i Endl., 1832 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Sterculia nitida |
| Sinònims | |
.svg){kind=icon}
La cola (Cola nitida) és considerat un arbre de la família de les malvàcies, encara que també s'engloba dins de les esterculiàcies,[2] que es troba present de forma nativa en la part occidental tropical d'Àfrica, sobretot a Sierra Leone, Libèria, Togo, Congo, Ghana, Costa d'Ivori i Guinea. Actualment, és cultivada a tot arreu, i entre els països conreadors destaquen el Brasil, Indonèsia, Mèxic o les Antilles. També es coneix amb el nom de kola. Se'n poden distingir dues subespècies, l'alba i la rubra (blanca i vermella respectivament).[3] La paraula cola prové de kolatier,[4] que és la denominació africana que rep l'arbre de la cola. La segona part del nom científic, nitida,[5] deriva del llatí i significa brillant, de color blanquinós, referint-se a les característiques beines que forma aquest arbre. Sol ser consumida en forma de pols, en infusions o en begudes.
Ecologia
[modifica]És una planta que creix en llocs humits, de molta pluja i clima molt calorós, com el clima tropical.[6]
Morfologia
[modifica]És un arbre monoic de creixement lent que pot arribar a fer de 15 a 20 m d'alçada. L'arrel és axonomorfa amb tiges llenyoses. Les fulles són senceres, acuminades, ovalades i lleugerament coriàcies, de color verd brillant i són glabres. Tenen una mida de 15 a 18 cm de longitud i 10 cm de gruix. La inflorescència és en raïm, i les flors són hermafrodites, de color groc verdós o blanques que creixen en forma de panícules. No presenten corol·la i el calze és gamosèpal i és constituït per 5 sèpals blancs amb estries porpres. L'androceu és subsèssil i monoadelf amb 10 anteres superposades i està unit a l'ovari, que és súper, formant l'androginòfor. El gineceu és ovoide i penta o hexacarpel·lar. El fruit és un polifol·licle de forma estrellada de color groc en la maduresa, dins de cada un dels quals trobem unes llavors grans de color vermellós que es diuen nous de cola.[7][8]
Composició química
[modifica]La nou de cola (la llavor) és la part de la planta que s'utilitza com a droga.[9] Les llavors de cola contenen les següents substàncies:
- Alcaloides: cafeïna (1,5-3,5%), teobromina (1-2%), teofil·lina.[10]
- Flavonoides: antocianina, tanins, catequina.
- Glucosidats: colanina.[11]
- Vitamines: Àcid ascòrbic (vitamina C), riboflavina (vitamina B2), tiamina (vitamina B1), àcid nicotínic (vitamina B3).
- Altres: sucres, sals potàssiques i càlciques, midó, cel·lulosa, àcid tànnic.[3]
Acció farmacològica / propietats
[modifica]La nou de cola té les següents propietats:
- Estimulant del sistema nerviós central: Les bases xàntiques exerceixen un efecte estimulant sobre el sistema nerviós central. Sembla que el mecanisme d'acció d'aquests alcaloides està relacionat amb la inhibició de les fosfodiesterases de l'AMPc i en menor grau del GMPc, incrementant les concentracions d'aquests importants mediadors cel·lulars.[12]
- Desfatigant
- Cardiotònica: La colanina incrementa el ritme de batec del cor.
- Eupèptica[13]
- Lipolítica
- Diürètica: La cafeïna augmenta la producció d'orina. L'efecte sembla degut a un augment de la filtració glomerular i a una disminució de la reabsorció tubular.
- Vasoconstrictora
- Broncodilatadora: Útil per a asmàtics.
- Antioxidant: Principalment degut a la cafeïna, però també a altres metabòlits secundaris que conté la cola.[14]
La cola és contraindicada formalment en casos d'úlcera gàstrica i gastritis, ja que indueix a la secreció d'àcid gàstric. També és contraindicada en casos d'arrítmia cardíaca, tensió arterial alta, en nens i en dones embarassades o que donen pit. Es recomana no combinar-la amb el cafè o el te.[15]
Usos
[modifica]
És el principal ingredient de determinades begudes refrescants de gran consum. A més a més, s'usa com a aromatitzant de llaminadures i dolços.
A Nigèria, el col·lectiu dels Hausa-Fulani (representa el 30% de la població), la fam servir sovint en rituals espirituals i també per a donar la benvinguda a nous integrants de la tribu o a visitants. El que fan és triturar les nous de cola i oferir-les als visitants. També s'utilitza per les seves propietats de goma com un xiclet natural.[16]
En certes ètnies de l'Àfrica Occidental, la cola s'usa per a demanar la mà a la futura esposa. El nuvi, juntament amb un missatger, compra i embolica un nombre determinat de nous de cola, que varia depenent de l'ètnia. Són entregades a la família de la futura esposa pel missatger i simbolitzen la unió entre les dues famílies. Seguidament, el missatger s'encarrega de comunicar al pare de la núvia les virtuts del nuvi. Si el pare accepta el nuvi, les nous de cola són trencades i es comparteixen per a segellar l'aliança. També s'usa en certs baptismes africans, com el baptisme malinké, en què després d'anunciar el nom del nounat i del festeig, es reparteixen nous de cola i pa blanc entre tots els assistents.[17]
A Trinidad i Tobago s'usa per a problemes en el part, d'infertilitat i per a la hipertensió arterial.[18]
Toxicitat
[modifica]La cola té uns efectes secundaris que són l'excitació, l'insomni i la taquicàrdia. També pot provocar sobreexcitació seguida de depressió.[19]
Història
[modifica]La cola en general (sense distingir-ne espècies) s'ha emprat des de temps remots per diverses ètnies com un estimulant, però a partir del segle XIX pren un protagonisme elevadíssim per la irrupció de la Coca-Cola. El 1886 a Atlanta, Geòrgia, John Pemberton desenvolupa una versió no alcohòlica de la beguda French Wine Coca. Inicialment, es ven com a beguda medicinal, ja que es creia que l'aigua carbonatada aportava grans beneficis a la salut. El 1899, després de diversos canvis en el control de la companyia, s'estableix a Chattanooga, Tennessee la primera fàbrica embotelladora. La Coca-Cola anà adquirint més i més clients fins a arribar a la Primera Guerra Mundial, quan té la seva primera expansió internacional, que és encara més gran en la Segona Guerra Mundial, quan comencen a distribuir la beguda en les famoses llaunes. El 1983 desenvolupen la primera variació de la fórmula original de Coca-Cola, la Coca-Cola sense cafeïna, que va tenir una bona acollida, fet clau per a la creació de Coca-Cola en altres sabors, com vainilla, cirera o llimona. És distribuïda en més de dos-cents països, i ha esdevingut un exemple de la globalització en el segle xx.[20]
Referències
[modifica]- ↑ [«GRIN, Taxonomy for Plants» (en anglès). Estats Units: Agricultural Research Service, Department of Agriculture.. Taxonomy for Plants GRIN]
- ↑ «Cola nitida (Vent.) Schott & Endl.» (en anglès). The GRIN-Global Project. United States Department of Agriculture, 17-05-2024. [Consulta: 21 juny 2024].
- ↑ 3,0 3,1 Sunday Ene-ojo Atawodi†, Beate Pfundstein, Roswitha Haubner, Bertold Spiegelhalder, Helmut Bartsch and Robert Wyn Owen. Content of Polyphenolic Compounds in the Nigerian Stimulants Cola nitida ssp. alba, Cola nitida ssp. rubra A. Chev, and Cola acuminata Schott & Endl and Their Antioxidant CapacityDivision of Toxicology and Cancer Risk Factors, German Cancer Research Center, Heidelberg, Germany.
- ↑ Mansfeld's World Database of Agricultural and Horticultural Crops
- ↑ California Plant Names: Latin and Greek Meanings and Derivations[Enllaç no actiu]
- ↑ Global Biodiversity Information Facility
- ↑ Maugini, E.; Maleci Bini, L.; Mariotti Lippi, M. Manuale di botanica farmaceutica. 8a ed. Padova: Piccin; 2006
- ↑ Strasburger, F. et al. Tratado de botánica. 35a ed. Barcelona: Omega; 2004
- ↑ [Font i Quer, Pius; Bolòs, Oriol de. Iniciació a la botànica. 2a. edició. Fontalba, 1979. ISBN 84-85530-08-X.]
- ↑ Burdock GA, Carabin IG, Crincoli CM. Safety assessment of kola nut extract as a food ingredient.Burdock Group,Orlando,FL,United States.[Enllaç no actiu]
- ↑ Maillard C, Babadjamian A, Balansard G, Ollivier B, Bamba D. Study of Caffein - Catechin Association in Lyophilized Fresh Seeds and in Stabilized Extract of Cola nitida.[Enllaç no actiu] Laboratoire de Pharmacognosie, Faculté de Pharmacie,Marseille, France
- ↑ Natural History Museum
- ↑ Agripharma: Società Cooperativa Agricola[Enllaç no actiu]
- ↑ Atawodi SE, Pfundstein B, Haubner R, Spiegelhalder B, Bartsch H, Owen RW. Content of polyphenolic compounds in the Nigerian stimulants Cola nitida ssp. alba, Cola nitida ssp. rubra A. Chev, and Cola acuminata Schott & Endl and their antioxidant capacity.[Enllaç no actiu] Division of Toxicology, German Cancer Research Center, Heidelberg, Germany.
- ↑ Ibu JO, Iyama AC, Ijije CT, Ishmael D, Ibeshi M, Nwokediuko S. The effect of cola acuminata and cola nitida on gastric acid secretion.[Enllaç no actiu] Department of Physiology, University of Port Harcourt College of Health Sciences, Nigeria
- ↑ Chukwu, L.O*, Odiete, W. O. and Briggs, L.S. Basal metabolic regulatory responses and rhythmic activity of mammalian heart to aqueous kola nut extracts. Aquatic Toxicology and Ecophysiology Laboratory, Department of Marine Sciences, University of Lagos, Akoka, Yaba, Lagos
- ↑ Kola Nut Tradition Igboland
- ↑ Lans C. Ethnomedicines used in Trinidad and Tobago for reproductive problems. BCICS, University of Victoria, British Columbia, V8W 2Y2, Canada [Enllaç no actiu]
- ↑ Jacobson, Michael F. "Liquid Candy: How Soft Drinks are Harming Americans' Health"
- ↑ Pàgina web de Coca-Cola[Enllaç no actiu]
Bibliografia
[modifica]- Maugini, E.; Maleci Bini, L.; Mariotti Lippi, M. Manuale di botanica farmaceutica, 8a ed. Padova: Piccin; 2006.
- Strasburger, F. [et al.] Tratado de botánica, 35a ed. Barcelona: Omega; 2004.
- Font i Quer, Pius; Bolòs, Oriol de. Iniciació a la botànica. 2a. edició. Fontalba, 1979. ISBN 84-85530-08-X.
