Vés al contingut

Circuit de Snetterton

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Circuit de Snetterton
Modifica el valor a Wikidata
Vista nocturna
Modifica el valor a Wikidata
Vista aèria
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusAutòdrom Modifica el valor a Wikidata
Obertura1951 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSnetterton (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Map
 52° 27′ 59″ N, 0° 56′ 54″ E / 52.4665°N,0.94822°E / 52.4665; 0.94822
Plànol
Modifica el valor a Wikidata
Lloc websnetterton.co.uk Modifica el valor a Wikidata

El circuit de Snetterton és un circuit de curses de Norfolk, Anglaterra, que es va inaugurar el 1953. Propietat de l'empresa de Jonathan Palmer MotorSport Vision, està situat a tocar de la carretera A11 que va de Londres a Norwich, 19 km al nord-est de Thetford i 31 km al sud-oest de Norwich. Rep el nom del poble proper de Snetterton, al nord-oest, per bé que gran part del circuit es troba a la parròquia contigua de Quidenham.[1]

El circuit acull curses de diversos campionats, com ara el Campionat britànic de turismes, el de Fórmula 3[2] i el de Superbike.[3] De 1980 a 1994, la pista va acollir la primera cursa de 24 hores del Regne Unit, la Willhire 24 Hour, i des del 2003 (tret del trienni 2014-2016, en què es va traslladar a Anglesey), la Citroën 2CV 24 Hour Race, que s'hi sol celebrar durant l'August Bank Holiday,[4] el darrer dilluns d'agost.

Història

[modifica]

Antecedents

[modifica]

Snetterton va ser originalment, durant la Segona Guerra Mundial, un camp d'aviació de la RAF anomenat RAF Snetterton Heath i més tard el van fer servir les Forces Aèries dels Estats Units (USAF). L'aeròdrom es va obrir el maig de 1943 i va tancar el novembre de 1948.

Curses

[modifica]

Després del seu ús com a base de la USAF, Snetterton Heath va ser retornat al terratinent local, Fred Riches, el 1948. A començaments de 1951, els directius de l'Aston Martin Owners Club (AMOC) Oliver Sear i Dudley Coram van contactar Riches i li van proposar de fer servir les vies perimetrals de la base aèria desapareguda com a circuit per a curses de clubs. Riches va acceptar, però, com que era churchwarden (guardià) de l'església local, va posar la condició que no hi hagués cap cursa entre les 10:45 i el migdia dels diumenges i que totes les curses s'aturessin abans que comencés l'evensong (un servei religiós que es fa a l'ocàs), per tal de no interferir amb els serveis de l'església.

Les 24 Hores de Willhire de 1980

El 27 d'octubre de 1951, l'AMOC va celebrar el primer esdeveniment a Snetterton sota el nom de Speed Trials 'proves de velocitat', consistent en una sèrie de curses d'esprint d'una volta per a automòbils. Aquella primera trobada va ser descrita per la revista Motor Sport com a «un esdeveniment excel·lent en un interessant nou circuit». El temps més ràpid del dia el va marcar Ken Wharton amb un ERA R11B, a una mitjana de 132,6 km/h.[5][6] Les primeres curses de motocicletes al circuit les va organitzar l'Snetterton Combine, una associació de clubs de Norfolk i Suffolk, el 1953.[7]

La pista va ser emprada per a provar els seus cotxes de competició tant pel Team Lotus de Fórmula 1 com pel Norfolk Racing Co (equip participant a les 24 Hores de Le Mans). També s'hi van celebrar curses del famós Trofeu Transatlàntic de motociclisme.[8]

Característiques

[modifica]

Durant la dècada del 1960 i començaments de la del 1970, el circuit tenia una longitud de 4,361 km. El revolt de Sear estava 80 m més enllà del de Riches i conduïa a la recta Norwich Straight, clarament visible als mapes de satèl·lit i actualment emprada per un mercat dominical. La recta acabava en un revolt que portava a la Home Straight, el qual empalmava amb la pista existent a les Esses i que actualment és la principal carretera d'accés al circuit.

També a la dècada del 1960 es va afegir el revolt Russell Bend, dedicat a Jim Russell, antic director d'una escola de pilots al circuit. Aquest revolt es va afegir per a millorar la seguretat tot disminuint la velocitat dels vehicles a mesura que s'acostaven als boxs, tot i que va esdevenir l'escenari de nombrosos accidents i més tard es va modificar per tal d'adoptar la seva configuració actual.[9]

Revolts del traçat principal (Snetterton 300)

[modifica]
Revolt Nom Epònim
— Senna Straight Ayrton Senna
1 Riches Fred Riches
2 Montreal (2011–2016)
Wilson (2016–actualitat)[a] 		Circuit Gilles Villeneuve
Justin Wilson
3 Palmer Jonathan Palmer
4 Agostini Giacomo Agostini
5 Hamilton Lewis Hamilton
6 Oggies Peter Ogden
7 Williams Frank Williams
— Bentley Straight Bentley
8 Brundle Martin Brundle
9 Nelson Lord Nelson
10 Bomb Hole Canvi d'elevació a la superfície de la pista
11 Coram Dudley Coram
12 Murrays Murray Walker
  1. ↑ El revolt 2 es va rebatejar de Montreal a Wilson el 2016 per a honorar l'antic pilot de Fórmula 1 Justin Wilson, mort arran d'un accident a la cursa Pocono 500 el 2015.[10]

Historial del traçat

[modifica]
  • El circuit original (en verd) es va instal·lar a les pistes d'aviació i vies perimetrals de l'antiga base aèria (en marró clar)
    El circuit original (en verd) es va instal·lar a les pistes d'aviació i vies perimetrals de l'antiga base aèria (en marró clar)
  • Circuit Grand Prix (1951–1964)
    Circuit Grand Prix (1951–1964)
  • Circuit Grand Prix (1965–1973)
    Circuit Grand Prix (1965–1973)
  • Circuit Club (1974)
    Circuit Club (1974)
  • Circuit Club (1975–1979) i Circuit Grand Prix (1980–1989)
    Circuit Club (1975–1979) i Circuit Grand Prix (1980–1989)
  • Circuit Grand Prix (1990–2010)
    Circuit Grand Prix (1990–2010)
  • Comparació dels traçats de 2010 i 2011
    Comparació dels traçats de 2010 i 2011
  • Circuit Snetterton 100 (2011–actualitat)
    Circuit Snetterton 100 (2011–actualitat)
  • Circuit Snetterton 200[11] (2011–actualitat)
    Circuit Snetterton 200[11] (2011–actualitat)
  • Circuit Snetterton 300[11] (2011–actualitat)
    Circuit Snetterton 300[11] (2011–actualitat)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «OS Explorer Map 237 - Norwich». A: Ordnance Survey (en anglès), 1999. ISBN 0-319-21868-6. 
  2. ↑ «2011 Snetterton British F3 - Round 9» (en anglès), 15-05-2011. [Consulta: 26 juny 2022].
  3. ↑ «BTCC to use Snetterton '300' circuit in 2011» (en anglès). motorsportvision.co.uk, 25-11-2010. Arxivat de l'original el 25 novembre 2010. [Consulta: 15 març 2024].
  4. ↑ «24hr – Getting Involved» (en anglès). 2cvracing.org.uk, 2019. [Consulta: 15 juny 2016].
  5. ↑ Hunt, Julian. Motorsport Explorer (en anglès). Yeovil, Somerset: Haynes Publishing, 2012, p. 182–183. ISBN 978-1-84425-634-1. 
  6. ↑ «Reports of Recent Events: Snetterton Speed Trials» (en anglès). Motor Sport, Vol. 27, Núm. 12, 12-1951, pàg. 602.
  7. ↑ «Britain's Top Circuits, race circuit guide» (hard copy) (en anglès). Free supplement with Motor Cycle, 1966 [Consulta: 2 maig 2015].
  8. ↑ Cardoso, Luís. «Transatlantic Trophy» (en portuguès). motospotnews, 03-08-2019. [Consulta: 3 abril 2021].
  9. ↑ «Snetterton - News» (en anglès). motorsportvision.co.uk, 27-09-2011. Arxivat de l'original el 27 setembre 2011. [Consulta: 15 març 2024].
  10. ↑ «BTCC | Snetterton to honour Justin Wilson with corner name» (en anglès). Arxivat de l'original el 27 setembre 2016. [Consulta: 18 desembre 2016].
  11. ↑ 11,0 11,1 «MotorSport Vision» (en anglès). Snetterton.motorsportvision.co.uk, 17-02-2011. Arxivat de l'original el 16/3/2012. [Consulta: 4 agost 2012].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Circuit de Snetterton
  • Circuit de Snetterton - Lloc web oficial (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Circuit_de_Snetterton&oldid=34321017»