Vés al contingut

Cinema Comèdia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióCinema Comèdia
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipussala de cinema
teatre Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1960
Data de dissolució o aboliciógener 2024 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webyelmocines.es… Modifica el valor a Wikidata
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Palau Marcet
Imatge
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1887 construcció, Arquitecte: Tiberi Sabater i Carné
1941 renovació, Arquitecte: Pere Domènech i Roura, Josep Rodríguez i Lloveras Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura eclèctica
academicisme Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
LocalitzacióPg. Gràcia, 13 - Gran Via Corts Catalanes, 609 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 22″ N, 2° 10′ 04″ E / 41.3894°N,2.1678°E / 41.3894; 2.1678
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC40397 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona1508 Modifica el valor a Wikidata

El Cinema Comèdia fou una sala de cinema situat a l'antic Palau Marcet, al Passeig de Gràcia 13 i la Gran Via de les Corts Catalanes, 609 de Barcelona. Va tancar les portes el 14 de gener del 2024.[1]

Història i descripció

[modifica]

Teatre de la Comèdia (1941-1960)

[modifica]

El 1935, l'empresari Josep Maria Padró, que ja tenia altres sales d'espectacle a Barcelona amb un grup d'accionistes, va projectar la construcció d'un teatre d'alt nivell que servís com a emblema de l'empresa. Es va triar com a ubicació el Palau Marcet, però la Guerra Civil espanyola va interrompre el projecte. El 1939 es van reprendre les obres,[2] essent inaugurat el 2 d'abril del 1941.[3]

El projecte va ser de Josep Rodríguez i Lloveras, que va enderrocar-ne l'interior i va mantenir la façana original del palau. El local tenia platea i dos pisos amb llotges i butaques, amb una capacitat total de 1.246 seients.[cal citació] Va obrir el 2 d'abril de 1941, amb una gala coreogràfica, El carillón mágico, amb coreografia de Joan Magriñà, que va durar quatre dies i va comptar amb la participació del ballet i l'orquestra del Gran Teatre del Liceu. A continuació, el dia 12, s'hi estrenà Aves y pájaros, obra encarregada a Jacinto Benavente, on el mateix autor va interpretar-ne el pròleg.[3][4]

Fins al 1960 s'hi van fer obres principalment contemporànies, d'autors espanyols i estrangers, com: Un soñador para un pueblo, Colombe, Panorama desde el puente, Diálogo de carmelitas, Las brujas de Salem, El diario de Anna Frank, Té y simpatía, La rosa tatuada, Testigo de cargo, La ratonera, El emperador Jones, Los padres terribles, Muerte de un viajante, etc. Hi van actuar actors reconeguts i companyies com els grups independents Teatro Estudio de J.G. Schoeder, Teatro Club d'Antoni de Senillosa i Padró, Thule o Teatro de Cámara.[cal citació]

També s'hi van fer representacions d'òpera, sarsuela i concerts de música. Així, el 1956 va tenir lloc una temporada d'òpera de cambra amb l'estrena a Espanya d'Amahl and the night visitors de Gian Carlo Menotti i les estrenes a Barcelona de Maria Egiziaca d'Ottorino Respighi i Secchi e Sbrelecchi de Mortari. El 2 de març de 1949, Arthur Honegger hi va dirigir algunes de les seves obres amb l'Orquestra de Cambra de Barcelona. El 1960 el teatre va tancar les seves portes i al mateix edifici es va obrir un cinema, l'actual Cinema Comèdia.[cal citació]

Cine Comèdia (1960-2024)

[modifica]

El 1960 va convertir-se en cinema amb el nom de Cine Comedia. La primera sessió com a cinema es va donar el 19 de novembre, projectant-s'hi la pel·lícula mexicana Un grito en la noche. Va esdevenir un dels principals cinemes d'estrena de la ciutat.[cal citació]

El 5 de juliol de 1983 s'hi va adaptar per a fer-hi tres sales, i el 1995, el febrer, per a fer-ne fins a cinc. En tots dos casos, es va conservar una sala més gran, que avui té 839 butaques. Les altres en tenen 224 una, i 153 les altres tres, sumant-ne un total de 1.670.[5]

Referències

[modifica]
  1. «El cinema Comèdia de Barcelona tancarà diumenge després de més de 60 anys». VilaWeb, 09-01-2024.
  2. Cervantes, Xavier «Els Cinemes Comèdia tanquen després de més de 60 anys d'història». Ara, 09-01-2024.
  3. 3,0 3,1 Torras, Jordi «Omega-Comedia-Alfa (I)». La Vanguardia, 21-11-1991.
  4. Serra, Laura «La història de Barcelona a través dels seus teatres». Ara, 17-12-2013.
  5. «Palau Marcet». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.

Bibliografia

[modifica]
  • Permanyer, Lluís «Álbum de fotos». Magazine, 11-12-1988.

Enllaços externs

[modifica]