Chicomuceltec
| Altres noms | Chikomuselteko |
|---|---|
| Tipus | llengua morta, llengua, llengua extinta i llengua no-escrita  |
| Ús | |
| Parlants | 1970-1980 (†) |
| Parlants nadius | 0 |
| Autòcton de | Chiapas, Departament de Huehuetenango. |
| Estat |  Mèxic,  Guatemala |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües maies llengües huasteques | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | cap valor |
| Codis | |
| ISO 639-3 | cob |
| Glottolog | chic1271 |
| Ethnologue | cob |
| IETF | cob |
Chicomuceltec (també Chikomuselteko o Chicomucelteco; antigament, Cotoque) és una de les llengües maies que s'havia parlat en una regió definida pels municipis de Chicomuselo, Mazapa de Madero, i Amatenango de la Frontera a Chiapas, Mèxic, així com algunes zones properes de Guatemala. Pel 1970-80 s'havia convertit en llengua extingida, amb informes recents de literatura maianista afirmant que ja no en queden parlants nadius.[1] Hi ha comunitats de descendents dels chicomuceltecs contemporanis, aproximadament 1.500 persones a Mèxic i 100 a Guatemala[2] són parlants de castellà.
El chicomuceltec fou anomenat a vegades cakchiquel mam, encara que té una relació distant tant amb el kaqtxikel o el mam, i és molt més proper al wastek (huastec).
Història i genealogia
[modifica]El chicomuceltec va ser documentat per primera vegada en la literatura lingüística moderna com una llengua diferent a la fi del segle xix, on va aparèixer en un informe publicat pel lingüista Karl Sapper dels seus viatges pel nord de Mesoamèrica 1888–95.[3]
La relació del chicomuceltec amb el wastek fou establida a finals del 1930 (Kroeber 1939), qui va arribar a la conclusió a través de fer comparacions de la llista de paraules amb altres llengües maies i que va exposar un major grau d'afinitat amb el huastec que amb altres branques de les llengües maies.[4]
Documentació històrica
[modifica]Un document manuscrit de dues pàgines datar de 1775 i trobat a la Bibliothèque Nationale de France a París és el testimoni més antic conegut de la llengua chicomuceltec. Pren la forma d'un missal catòlic i conté vuit frases escrites en chicomuceltec. També s'esmenta que la llengua és referida com a "cotoque".[5]
Distribució geogràfica
[modifica]
La distribució geogràfica del huastec i del chicomuceltec en relació amb la resta de les llengües maies- amb el huastec centrat al nord de la regió de la Costa del Golf lluny de les altres més al sud i l'est de l'Istme de Tehuantepec- també va portar Kroeber a proposar que el chicomuceltec era o bé una població romanent deixada enrere després de la migració dels huastecs cap al nord des de l'altiplà de Chiapas, o bé representen un retorn d'un subgrup huasteca al seu país d'origen anterior.[6]
Declivi i extinció
[modifica]A principis del segle XX era clar que la llengua estava en decadència, i quan en 1926 Franz Termer va visitar la comunitat de Chicomucelo va informar que només va trobar tres persones (totes majors de 60 anys) que podien parlar chicomuceltec, d'una població d'aproximadament 2.500 individus. Els mateixos parlants de chicomuceltec feien les seves converses quotidianes en espanyol.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Vegeu Campbell i Canger (1978); entrada Ethnologue per "Chicomuceltec" (Gordon 2005).
- ↑ See Gordon (2005) per a les estimacions de població, que es basen en fonts recollides a principis de 1980.
- ↑ L'obra en qüestió és Sapper 1897, amb ampliacions posteriors al material que apareix en Sapper 1912; segons se cita a Dienhart (1997), "Data sources listed by author" Arxivat 2016-08-21 a Wayback Machine..
- ↑ Vegeu précis de Kroeber 1939, aparegut a Fernández de Miranda (1968), pp.74–75.
- ↑ Descrit per Dienhart (1997), el manuscrit fou reproduït per Zimmermann 1955 (la seva investigació va ser la que va descobrir el document), acompanyat del seu anàlisi lingüística de seu contingut.
- ↑ Fernández de Miranda, loc. cit.
- ↑ Termer (1930), ja comentat a Dienhart, op. cit.
Bibliografia
[modifica]- Brown, Cecil H.; and Søren Wichmann «Proto-Mayan Syllable Nuclei». International Journal of American Linguistics. University of Chicago Press [Chicago, IL], 70, 2, 2004, pàg. 128–186. DOI: 10.1086/424553. ISSN: 0020-7071. OCLC: 98981737.
- Campbell, Lyle; and Una Canger «Chicomuceltec's last throes». International Journal of American Linguistics. University of Chicago Press, in cooperation with the Conference on American Indian Languages [Chicago, IL], 44, 3, 1978, pàg. 228–230. DOI: 10.1086/465548. ISSN: 0020-7071. OCLC: 1753556.
- Dienhart, John M.. «The Mayan Languages- A Comparative Vocabulary» (electronic version). Odense University, 1997. Arxivat de l'original el 2006-12-08. [Consulta: 15 desembre 2006].
- Fernández de Miranda, María Teresa. «Inventory of Classificatory Materials». A: Norman A. McQuown (Volume ed.). Handbook of Middle American Indians, Vol. 5*Linguistics. Austin: University of Texas Press, 1968, p. 63–78. ISBN 0-292-73665-7. OCLC 277126.Fernández de Miranda, María Teresa&rft.date=1968&rft.pub=[[University of Texas Press]]&rft.place=Austin&rft.pages=63–78&rft.isbn=0-292-73665-7&rft_id=info:oclcnum/277126">
- Kaufman, Terrence. «The history of the Nawa language group from the earliest times to the sixteenth century*some initial results» (PDF), 2001. Arxivat de l'original el 2020-01-19. [Consulta: 3 abril 2008]. Arxivat 2020-01-19 a Wayback Machine.
- Kroeber, Alfred L.. The historical position of Chicomuceltec in Mayan. 10. Baltimore, MD: Published at Waverly Press by Indiana University, 1939, p. 159–160. DOI 10.1086/463837. OCLC 1753556.Kroeber, Alfred L.&rft.date=1939&rft.pub=Published at Waverly Press by Indiana University&rft.place=Baltimore, MD&rft.pages=p. 159–160&rft_id=info:oclcnum/1753556&rft_id=info:doi/10.1086/463837">
- Miles, S. W.. «Summary of Preconquest Ethnology of the Guatemala-Chiapas Highlands and Pacific Slopes». A: Gordon R. Willey (Volume ed.). Handbook of Middle American Indians, Vol. 2: Archaeology of Southern Mesoamerica, Part I. Austin: University of Texas Press, 1971, p. 275–287. ISBN 0-292-73260-0. OCLC 277126.Miles, S. W.&rft.date=1971&rft.pub=[[University of Texas Press]]&rft.place=Austin&rft.pages=275–287&rft.isbn=0-292-73260-0&rft_id=info:oclcnum/277126">
- Sapper, Karl. Das nördliche Mittel-Amerika nebst einem Ausflug nach dem Hochland von Anahuac. Braunschweig, Germany: Friedrich Vieweg und Sohn, 1897. OCLC 70337620.Sapper, Karl&rft.date=1897&rft.pub=Friedrich Vieweg und Sohn&rft.place=Braunschweig, Germany&rft_id=info:oclcnum/70337620"> (alemany)
- Sapper, Karl (1912). "Über einige Sprachen von Südchiapas". Proceedings of the Seventeenth International Congress of Americanists (1910): 295–320Sapper, Karl&rft.date=1912&rft.pages=295–320"> (alemany)
- Termer, Franz (1930). "Über die Mayasprache von Chicomucelo". Proceedings of the Twenty-third International Congress of Americanists (New York, 1928): 926–936Termer, Franz&rft.date=1930&rft.pages=926–936"> (alemany)
- Wichmann, Søren; and Cecil H. Brown «Contácto Lingüístico dentro del área maya*los casos del ixhil, el q'eqchii' y del chikomuselteko» (PDF online reprint). Pueblos y fronteras. Universidad Nacional Autónoma de México, Instituto de Investigaciones Antropológicas, Programa de Investigaciones Multidisciplinarias sobre Mesoamérica y el Sureste [San Cristóbal de las Casas, Chiapas, Mex.], 4, 2002, pàg. 133–167. Arxivat de l'original el 2007-09-30. ISSN: 1870-4115. OCLC: 164600251 [Consulta: 2 gener 2014]. Arxivat 2007-09-30 a Wayback Machine. (castellà)
- Zimmermann, Günther «Cotoque. Die Maya-Sprache von Chicomucelo». Zeitschrift für Ethnologie. Deutschen Gesellschaft für Völkerkunde; Berliner Gesellschaft für Anthropologie, Ethnologie und Urgeschichte [Braunschweig, Germany], 80, 1955, pàg. 59–87. ISSN: 0044-2666. OCLC: 1770462. (alemany)
| Huasteca |  | |
|---|---|---|
| Yucateca | ||
| Chol–Tzeltal | ||
| Q'anjobal–Chujn |
| |
| Mam | ||
| Gran Quitxé |
| |
