Charlton Automatic Rifle
Un fusell automàtic Charlon al Museu Militar de Waiouru | |
Tipus | fusell semiautomàtic |
---|---|
País d'origen | Nova Zelanda |
Història de servei | |
En servei | 1942-1945 – 1945 |
Guerres | Segona Guerra Mundial |
Història de producció | |
Dissenyada | 1942-1945 |
Variants | Electrolux SMLE Model |
Especificacions | |
Pes | 7,3 kg descarregat |
Munició | .303 British |
Calibre | 7,70 mm |
Sistema de tret | Operada per gas |
Velocitat de la bala | 744 m/s |
Abast efectiu | 910 m |
Abast màxim | 1830 m |
Carregador | Carregador de 10 bales estàndard o de 30 bales d'una metralladora lleugera Bren |
Mires | De ferro |
El Charlton Automatic Rifle era una conversió totalment automàtica del fusell Lee-Enfield, dissenyat pel Nova Zelandès Philip Charlton en 1941, per a ser utilitzat com a substitut de les metralladores lleugeres Bren i Lewis, les quals no eren gaire abundants.
Els Charlton Automatic Rifles originals eren convertits a partir d'obsolets fusells Lee-Metford i Lee-Enfield de carregador curt, que dataven de principi de la guerra dels Boers,[1] i van ser convertits per al seu ús com a fusells semiautomàtics, amb la capacitat d'automàtic, però restringida a moments d'emergència únicament.[2] Podien utilitzar els carregadors usuals de Lee-Enfield de deu bales o els carregadors de les metralladores Bren de treinta bales.[3]
Hi havien dues versions del Charlton: la Nova Zelandesa, dissenyada i produïda per Charlton Motor Workshops, a Hastings, i la versió Australiana, d'Electrolux, que utilitzaven com a base els fusells Lee-Enfield SMLE Mk III* per fer la conversió.[4] Les dues variants tenien algunes diferències, encara que la majoria eren externes, per exemple, el model de Nova Zelanda posseïa un mànec de pistola i un bipode,[5] mentre que la d'Austrialia no els tenia, fent l'arma més lleugera i visualment més neta,[6] encara que compartien el mateix mecanisme per a disparar.[7]
Producció
[modifica]Aproximadament, uns 1.500 fusells Charlton van ser produïts a Nova Zelanda,[8] i gairebé tots van ser destrossats en un incendi accidental a la zona d'emmagatzemament Nord de Palmerston, poc després de la Segona Guerra Mundial.[4][9]
Exemplars en l'actualitat
[modifica]Un exemple del fusell Charlton de Nova Zelanda que encara sobreviu, està en el Museu Imperial de la Guerra a Londres, junt amb uns altres dels pocs supervivents, un dels quals està exposat al Museu Militar de Waiouru, i un altre al Memorial Militar d'Auckland a Nova Zelanda. Un altre s'està al Museu de l'Exèrcit, a Bandina, Australia.[10][11][12][13][14]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Skennerton (1993), p.183.
- ↑ Skennerton (1993), p. 184.
- ↑ http://candrsenal.com/rifle-charlton-automatic-rifle/ Arxivat 2014-05-03 a Wayback Machine. C&Rsenal
- ↑ 4,0 4,1 Skennerton (1993) p.185.
- ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2011-07-21. [Consulta: 30 maig 2010].
- ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2011-07-21. [Consulta: 30 maig 2010].
- ↑ http://www.forgottenweapons.com/light-machine-guns/charlton-automatic-rifle/ Forgotten Weapons
- ↑ Skennerton (2001), p.33.
- ↑ http://www.armsregister.com/articles/articles_documents/nzar_a9_charleton_slr.pdf New Zealand Arms Register
- ↑ Skennerton, Ian. The Lee-Enfield Story. Arms & Militaria Press, Australia, 1993. ISBN 1-85367-138-X.
- ↑ Skennerton, Ian Small Arms Identification Series No. 13: Special Service Lee-Enfields; Commando & Auto Models (2001). Arms & Militaria Press, Australia. ISBN 0-949749-37-0
- ↑ https://web.archive.org/web/20110524111013/http://img232.imageshack.us/img232/2498/charltonmgaa0.jpg Image 1
- ↑ https://web.archive.org/web/20110720004222/http://img501.imageshack.us/img501/3722/charltonmachinegunpronepd4.jpg Image 2
- ↑ https://web.archive.org/web/20100318052748/http://www.forgottenweapons.com/dutchconversion.htm Similar Dutch Rifle Conversion