Charles Delac
Nom original | (fr) Charles Delac (arq) Chaloum ben Delak |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (arq) Chaloum ben Delak 2 juliol 1879 Mascara (Algèria) |
Mort | 10 gener 1965 (85 anys) 17è districte de París (França) |
Líder d'una organització Film d'art | |
1928 – 1936 | |
Activitat | |
Ocupació | productor de cinema |
Carrera militar | |
Conflicte | Primera Guerra Mundial |
Cronologia | |
16 gener 1965 | funeral (cementiri de Père-Lachaise) |
Premis | |
| |
Charles Delac (Mascara, Algèria, 2 de juliol de 1879 - París, 9 de gener de 1965) va ser un productor de cinema francès.
Biografia
[modifica]El certificat de naixement de Charles Delac[1] testifica que és el bessó d'una germana anomenada Djamila. La seva identitat que porta especifica que es diu "Chaloum ben Delak" i va néixer el 2 de juliol de 1879.
Ex-estudiant de l'Institut Agronòmic Nacional, Charles Delac és, des de 1911, el director, amb Marcel Vandal,[2] de la societat de producció Le Film d'art, succeint Paul Gavault.
El seu fulletó de registre mostra les seves accions durant la Primera Guerra Mundial. És citat a l'ordre del regiment el 24 de juny de 1917: cap de la secció fotogràfica i cinematogràfica de l'Exèrcit d'Orient de juliol de 1916 a març de 1919, viatja a Sèrbia, Macedònia, Mont Atos i Albània i és un model de consciència, dedicació, coratge i modèstia. Promogut segon tinent l'abril de 1917, va ser nomenat cavaller de la Legió d'Honor el 28 de desembre de 1918 i va rebre la Creu de guerra. Fou ascendit a subtinent el 17 d'agost de 1919, a tinent el 1922 i deixà l'exèrcit el 1928.
De 1919 a 1937 ell i Vandal van dirigir la societat de producció « Delac, Vandal et Cie ». De 1928 a 1936 també fou president de la « Chambre syndicale de la cinématographie ». Això li va valdre ser promogut el 1938 a comanador de la Legió d'Honor (havia estat condecorat com a gran oficial el 1931 de mans de Louis Lumière). Les seves oficines es trobaven al 63 de l'Avinguda dels Camps Elisis.
El 1935, fou membre del jurat a la 3a Mostra Internacional de Cinema de Venècia. El 1936 va vendre la societat Le Film d'art a Henri Diamant-Berger.[3] A l'exposició internacional de París el 1937, va participar com a president de la secció o del jurat.
El 1948 fou president de Films Marceau[4] i es va integrar a la societat de producció fundada per Adolphe Osso.[5]
Va morir a París, 17è arrondissement, 11 rue Gounod, el 9 de gener de 1965.
Filmografia
[modifica]- 1923: La Souriante Madame Beudet de Germaine Dulac
- 1926: L'Homme à l'Hispano de Julien Duvivier
- 1926: Graziella de Marcel Vandal
- 1927: Le Mystère de la Tour Eiffel de Julien Duvivier
- 1927: Le Mariage de Mademoiselle Beulemans de Julien Duvivier
- 1928: Le Tourbillon de Paris de Julien Duvivier
- 1929: Maman Colibri de Julien Duvivier
- 1930: David Golder de Julien Duvivier
- 1930: Au Bonheur des Dames de Julien Duvivier
- 1931: Les Monts en flammes de Joë Hamman et Luis Trenker
- 1931: Berge in Flammen de Karl Hartl et Luis Trenker
- 1931: Fra Diavolo de Mario Bonnard
- 1931: La Dernière Berceuse de Gennaro Righelli
- 1931: Le Bal de Wilhelm Thiele
- 1931: Les Cinq Gentlemen maudits de Julien Duvivier
- 1932: L'Amoureuse Aventure de Wilhelm Thiele
- 1933: Hortense a dit j'm'en f…, mig metratge de Jean Bernard-Derosne
- 1933: La Tête d'un homme de Julien Duvivier
- 1933: L'Homme à l'Hispano de Jean Epstein
- 1933: Le Petit Roi de Julien Duvivier
- 1934: Le Paquebot Tenacity de Julien Duvivier
- 1934: La Châtelaine du Liban de Jean Epstein
- 1951: Le Désir et l'Amour d'Henri Decoin
- 1954: J'y suis, j'y reste de Maurice Labro
- 1955: Il bidone de Federico Fellini
- 1961: La ragazza con la valigia de Valerio Zurlini
Referències
[modifica]- ↑ Acte de naissance de Chaloum ben Delak.
- ↑ Marcel Vandal és rebut el 21 d'octubre de 1931 cavaller de la Legió d'Honor per Charles Delac.
- ↑ Ciné-Ressources, Henri Diamant-Berger.
- ↑ Les Films Marceau sur data.bnf.fr.
- ↑ Chronologie du Film d'art. L'histoire mouvementée d'un catalogue, par Éric Leroy, sur 1895, 56-2008.