Cervandonita-(Ce)

Cervandonita-(Ce)
Fórmula química	(Ce,Nd,La)(Fe3 ,Fe2 ,Ti,Al)₃O₂(Si₂O₇)(As3 O₃)(OH)
Epònim	lloc de descobriment i Scherbadung (en)
Localitat tipus	Àrea del mont Cervandone, Alpe Devero, Baceno, Província de Verbano-Cusio-Ossola, Piemont, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.92
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BE.92
Dana	43.4.12.1
Heys	17.7.21
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 6,508(1) Å; c = 18,520(3) Å;
Grup puntual	3m - ditrigonal piramidal
Grup espacial	r3m
Duresa	5
Propietats òptiques	biaxial
Índex de refracció	nα = 1,990 nγ = 2,000
Birefringència	δ = 0,010
Dispersió òptica	r > v
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1986-044
Símbol	Cvd-Ce
Referències

La cervandonita-(Ce) és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom de la serralada Cervandone, a la frontera italo-suïssa, on es troba la localitat tipus per aquesta espècie.

Característiques

La cervandonita-(Ce) és un silicat de fórmula química (Ce,Nd,La)(Fe³ ,Fe² ,Ti,Al)₃O₂(Si₂O₇)(As³ O₃)(OH). Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cervandonita-(Ce) pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotequita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la localitat de Baceno, a la província de Verbano-Cusio-Ossola (Piemont, Itàlia). També ha estat descrita a l'altre costat de la serralada, dins territori suís, a la mina Berezitovy, dins l'óblast de l'Amur (Rússia), i a Fuerteventura (Canàries, Espanya). Aquests indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.