Cerro Torre
| ||||
| Tipus | muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'àrea protegida | Parc Nacional Los Glaciares i Parc Nacional Bernardo O'Higgins | |||
| Localització | ||||
| Continent | Amèrica del Sud i Amèrica | |||
| Entitat territorial administrativa | Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Xilena, província d'Última Esperanza (Xile), Natales (Xile), Província de Santa Cruz (Argentina) i Departament de Lago Argentino (Argentina) | |||
| ||||
| Serralada | Patagònia Andina | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 3.128 m | |||
| Prominència | 1.227 m | |||
| Material | granit | |||
| Història | ||||
| Cronologia | ||||
| 1959 | primer ascens | |||
Cerro Torre és una muntanya ubicada en un territori de la Patagònia que està en disputa entre Xile i l'Argentina.[1] És el cim més alt d'una cadena de quatre cims: cerro Torre, Torre Egger, punta Herron, i cerro Standhart.[2]
Primera ascensió
[modifica]Cesare Maestri va afirmar el 1959 que ell i Toni Egger havien arribat al cim i que Egger havia estat arrossegat fins a la seva mort per una allau mentre baixaven. Maestri va declarar que Egger tenia la càmera amb les imatges del cim, però aquesta càmera mai es va trobar. Les inconsistències en el relat de Maestri, i la manca de parabolts, pitons o cordes fixes a la ruta, han fet que la majoria d'alpinistes dubtin de l'afirmació de Maestri.[3][4] L'any 2005, Ermanno Salvaterra, Rolando Garibotti i Alessandro Beltrami, després de molts intents d'alpinistes de classe mundial, van posar una via confirmada a la cara que Maestri afirmava haver escalat.[5][6] No van trobar cap evidència d'escalada anterior a la ruta descrita per Maestri i van trobar que la ruta era molt diferent de la descripció de Maestri.
Maestri va tornar al Cerro Torre l'any 1970 amb Ezio Alimonta, Daniele Angeli, Claudio Baldessarri, Carlo Claus i Pietro Vidi, provant una nova ruta a la cara sud-est. Amb l'ajuda d'un trepant de compressor de gas, Maestri va equipar 350 metres (1,150 ft) de roca amb parabolts i va arribar al final de la part rocosa de la muntanya, just a sota del bolet de gel.[7] Maestri ha afirmat que “el bolet no forma part de la muntanya” i no ha continuat fins al cim. Es va deixar el compressor, lligat als darrers cargols, 100 m (330 ft) per sota de la part superior. Maestri va ser molt criticat pels mètodes "injusts" que utilitzava per escalar la muntanya.[8]
La ruta que va seguir Maestri ara es coneix com la Ruta del compressor i va ser pujada al cim el 1979 per Jim Bridwell i Steve Brewer.[9][10]
La primera ascensió indiscutible la van fer l'any 1974 els escaladors "Ragni di Lecco" Daniele Chiappa, Mario Conti, Casimiro Ferrari i Pino Negri. les afirmacions són el focus del llibre de 2014 sobre Cerro Torre, The Tower, de Kelly Cordes.[11]
Werner Herzog va fer una pel·lícula anomenada Crit de pedra o Cerro Torre: Schrei aus Stein (1991), dedicada gairebé completament a la muntanya.[12]
El cerro Torre està a l'àrea determinada entre els paral·lels de latitud sud 49° 10′ 00″ i 49° 47′ 30″ i els meridians de longitud oest 73° 38′ 00″ i 72° 59′ 00″, corresponent a un territori rectangular que va des de pocs quilòmetres al sud del cim del Fitz Roy fins al cerro Murallón. Es troba sense demarcar i va ser determinada per l'acord per a concretar el recorregut dels límits des de la muntanya Fitz Roy fins al cerro Daudet, signat a Buenos Aires el 16 de desembre del 1998. El límit a la zona va ser establert pel tractat del 1881.[13]
-
Cerro Torre
Referències
[modifica]- ↑ Congreso de la nación argentina. Trámite parlamentario (en castellà). Imprenta del Congreso de la Nación, 1998, p. 940. «"Desde la cumbre del Monte Fitz Roy la línea descenderá por la divisoria de aguas hasta un punto de coordenadas X=4.541.630 Y=1.424.600.", contained in the international treaty "Acuerdo para precisar el recorrido del límite desde el Monte Fitz Roy hasta el Cerro Daudet de 1998"»
- ↑ «Torre Egger 2005, Huberbuam». Huberbuam.de. Arxivat de l'original el 11 May 2009. [Consulta: 16 octubre 2017].
- ↑ «L'última entrevista de Jim Bridwell», 22-02-2019. [Consulta: 10 març 2022].
- ↑ «Jim Bridwell's Last Interview». Climbing, 22-02-2019. [Consulta: 10 març 2022].
- ↑ «The Ark of the Winds - Alpinist.com». www.Alpinist.com. Arxivat de l'original el 8 June 2015. [Consulta: 16 octubre 2017].
- ↑ Cesare Maestri (25 September 2007). CERRO TORRE - EL ARCA DE LOS VIENTOS-1it. YouTube. Arxivat de l'original el 2014-06-09.
- ↑ Kearney, Alan. Mountaineering in Patagonia. Seattle, Wash: The Mountaineers Books, 1993. ISBN 978-0-938567-30-1.[Enllaç no actiu]
- ↑ Wilson, Ken «Interview with Cesare Maestri». Mountain Magazine, September, 1972.
- ↑ «Jim Bridwell's Last Interview». Climbing, 22-02-2019. [Consulta: 10 març 2022].
- ↑ climbing.com: Apocalyptic warrior Arxivat June 1, 2010, a Wayback Machine.
- ↑ Cordes, Kelly. The Tower: a chronicle of climbing and controversy on Cerro Torre. 1st. Ventura, California: Patagonia, 2014. ISBN 978-1-938340-33-8.
- ↑ IMDB article on Scream of Stone, directed by Werner Herzog from an idea by Reinhold Messner
- ↑ «Acuerdo para precisar el recorrido del Límite desde el Monte Fitz Roy hasta el Cerro Daudet - Difrol.cl». Arxivat de l'original el 2016-05-31. [Consulta: 7 abril 2024]. «Artículo I, Sección B:Desde la cumbre del Monte Fitz Roy hasta el Cerro Murallón. Desde la cumbre del monte Fitz Roy la línea descenderá por la divisoria de aguas hasta un punto de coordenadas X=4.541.630 Y=1.424.600. De allí proseguirá en línea recta hasta un punto situado en coordenadas X=4.540.950 Y=1.421.200, siendo la traza descripta representada en la imagen satelital Spot (escenas pancromáticas), escala 1:100.000 que se incluye a modo ilustrativo y referencial en el AnexoII del presente Acuerdo. Desde el último punto indicado en el párrafo precedente la línea seguirá por el paralelo del lugar hacia el Occidente, y será trazada dando cumplimiento a lo dispuesto en los instrumentos aplicables que se establecen en el Protocolo sobre Reposición y Colocación de Hitos en la Frontera Chileno-Argentina de fecha 16 de abril de 1941 y en el Plan de Trabajos y Disposiciones Generales que rige a la Comisión Mixta de Límites Chile-Argentina, en particular el Punto 1.21 de este último. En el área determinada entre los paralelos de Latitud Sur 49º10'00" y 49º47'30" y los meridianos de Longitud Oeste 73º38'00" y 72º59'00", según sistema de coordenadas geográficas Campo Inchauspe 1969, las Partes encomiendan a la Comisión Mixta de Límites Chile-Argentina la realización del levantamiento a fin de confeccionar conjuntamente la carta a escala 1:50.000, conforme a lo dispuesto en el citado Protocolo de 1941 y en sus documentos conexos. Dicho levantamiento cartográfico en la mencionada escala constituirá un requisito imprescindible para llevar a cabo la demarcación en el terreno. Las coordenadas señaladas precedentemente figuran en el Anexo I del presente Acuerdo en el sistema WGS 84. En este sector no será aplicable el Protocolo Específico Adicional sobre Recursos Hídricos Compartidos de fecha 2 de agosto de 1991.»(castellà)
