Vés al contingut

Cecilio Paniagua Rodríguez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCecilio Paniagua Rodríguez
Biografia
Naixement8 desembre 1911 Modifica el valor a Wikidata
Terque (Província d'Almeria) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 gener 1979 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPel·lícula i fotografia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de fotografia, fotògraf Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0686367 Allocine: 70840 Allmovie: p163666 TMDB.org: 40896 Modifica el valor a Wikidata

Cecilio Paniagua Rodríguez (Terque, Almería, 8 de desembre de 1911 - Madrid, 24 de gener de 1979), va ser un director de fotografia, fotògraf, càmera i il·luminador cinematogràfic espanyol.[1]

Fotografia

[modifica]

Es dona a conèixer el 1935 en la revista Cuatro Estaciones. En el primer número d'aquesta revista il·lustra un text de Wenceslao Fernández Flórez sobre la vida nocturna de la ciutat. En el segon número retrata als genets de pol del Club de Campo. Aquestes fotos de Paniagua entronquen amb la millor fotografia internacional del moment. Són imatges que busquen angles verticals i visions fragmentàries de la realitat.

Paniagua va treballar, com molts altres grans fotògrafs, per al Patronat Nacional de Turisme que posteriorment es transformaria en la Direcció General de Turisme. Els encàrrecs que reben els fotògrafs consisteixen a recollir la vida de les gents, les ciutats i el camp, ampliant-se així la temàtica anterior del Patronat més centrada en els monuments civils i religiosos d'Espanya. La visió de l'Espanya interior d'aquest fotògraf, juntament amb uns altres, dona a conèixer una imatge de la duresa de la vida en el camp, acostant el seu coneixement a totes les gents.[2]

« «La fotografia moderna tendeix a fer notar que en tot hi ha un valor i que la poesia aquesta en tot. Que, a cada pas, en cada instant, en cada petitesa i fins i tot en un traç, existeix matèria d'admiració»[3] »

Destacar perquè, les seves obres sobre el paisatge de Castella, els seus racons blancs de ports andalusos i les seves vistes de Madrid. En l'actualitat aquests fons fotogràfics del Patronat de Turisme es troben en l'Arxiu de la Direcció General de l'Estat a Alcalá de Henares. Els fons fotogràfics de Paniagua han estat adquirits per l'Estat i es troben en la fototeca de la Biblioteca Nacional d'Espanya a Madrid.

Filmografia destacada

[modifica]

Va treballar en més de 100 pel·lícules amb diversos directors, entre ells Fernando Fernán Gómez, Antonio Mercero, Tonino Ricci, José María Forqué, Jaime de Armiñán, Pedro Lazaga, Vicente Escrivá, José Luis Sáenz de Heredia, Juan Antonio Bardem, Juan de Orduña, Florián Rey, Luis García Berlanga, Antonio del Amo, Ladislao Vajda, Benito Perojo i àdhuc Enrique Jardiel Poncela, en els seus curtmetratges Definiciones, El fakir Rodríguez, Letreros típicos i Un anuncio y cinco cartas (1938).

Com a director de fotografia

Com a càmara i il·luminador

Premis

[modifica]
Cercle d'Escriptors Cinematogràfics.[4][5][6][7]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1951 Millor fotografia Parsifal Guanyador
1956 Millor fotografia en blanc i negre Un traje blanco Guanyador
1958 Millor fotografia en blanc i negre La noche y el alba Guanyador
1961 Millor fotografia El hombre de la isla Guanyador

Referències

[modifica]
  1. Cien años para un almeriense 'de cine' El Ideal, 8 de desembre de 2011
  2. Variaciones en España. Fotografía y Arte. 1900-1980. Editorial La Fábrica
  3. Cecilio Paniagua Texto autobiogràfic Revista Galeria.
  4. «Premios del CEC a la producción española de 1951». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 2020-08-01. [Consulta: 20 agost 2016].
  5. «Premios del CEC a la producción española de 1956». CEC. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 7 febrer 2017].
  6. «Premios del CEC a la producción española de 1958». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 2021-05-06. [Consulta: 26 març 2018].
  7. «Premios del CEC a la producción española de 1961». CEC. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 19 maig 2018].