Vés al contingut

Castries (Saint Lucia)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaCastries
Imatge
Tipusciutat i vila Modifica el valor a Wikidata
EpònimCharles Eugène Gabriel de La Croix de Castries Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 14° 01′ N, 60° 59′ O / 14.02°N,60.98°O / 14.02; -60.98
ReialmesSaint Lucia
Quarter of Saint Lucia (en) TradueixCastries Quarter (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població70.000 (2013) Modifica el valor a Wikidata (886,08 hab./km²)
Geografia
Superfície79 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Carib Modifica el valor a Wikidata
Altitud2 m Modifica el valor a Wikidata
Creació1650 Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Altres
Agermanament amb
Taipei (2018–) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcastriescity.com Modifica el valor a Wikidata
Panoràmica de la ciutat

Castries és la capital de l'estat insular de Saint Lucia. Es troba a l'est del mar Carib, a uns 65 quilòmetres al sud de Fort-de-France (Martinica). L'any 2010 comptava amb una població de 4173 habitants dins la ciutat i de 22.111 a l'àrea urbana.[1] La ciutat té 80 km².[2][3][4]

Castries es troba en una plana inundable i està construïda en terrenys recuperats.[5] Alberga la seu del govern i les oficines centrals de moltes empreses estrangeres i locals. La ciutat està distribuïda en un patró de quadrícula.[6] El seu port protegit rep vaixells de càrrega, ferris i creuers. Allotja instal·lacions comercials lliures d'impostos com Point Seraphine i La Place Carenage.

Castries és el lloc de naixement d’Arthur Lewis, guanyador del Premi Nobel d'Economia de 1979,[7] així com de Derek Walcott, guanyador del Premi Nobel de Literatura de 1992.[8]

Història

[modifica]

El 1650, el fort va ser fundat amb el nom de Carenage, però l'any 1785 se li va canviar el nom en honor a Charles Eugène Gabriel de la Croix, marquès de la vila occitana de Càstias[9] (en francès Castries) per un grup de 40 francesos liderats per de Rousselan, quan Saint Lucia va ser comprada pel capità du Parquet i el senyor Houel de la Companyia Francesa de les Índies Occidentals. La capital va ser traslladada al costat sud del port el 1769 pel governador Baró de Micoud.[10]

El 1835, els britànics van construir el moll occidental el 1642 per facilitar el comerç de carbó i el 1841 va arribar el primer vaixell de vapor, el RMS’‘Solway.[10] Durant la Segona Guerra Mundial el 9 de març de 1942, l’U-161 alemany va navegar al port de Castries de nit i va enfonsar dos vaixells aliats,[10][11] inclòs el transatlàntic canadenc RMS Lady Nelson, que posteriorment va ser reflotat al port i portat al Canadà per ser convertit en un vaixell hospital.

L'any 1948 va patir un gran incendi que va cremar 40 blocs de cases i negocis, deixant 809 famílies sense llar.[12][13]

Castries ha estat reconstruïda moltes vegades, després dels grans incendis el 15 d'octubre de 1805, el 6 d'abril de 1813 i, sobretot, el 19 de juny de 1948.[10]

Geografia

[modifica]

El seu port natural, al nord-oest de l'illa, és un dels millors de les Antilles. Va formar-se a partir d'un cràter volcànic que es va inundar. Des d'allà s'exporten plàtans, canya de sucre, rom, melassa, cacau, coco, copra, llima, olis essencials i diverses fruites i verdures tropicals. L'any 1942 uns submarins alemanys hi van enfonsar dos vaixells.[1][13]

També hi ha una fortalesa sobre el Mont Fortune, un jardí botànic i la platja de Vigie.[1]

Turisme

[modifica]
Castries Harbour, un port d'atracament per a creuers.

Una de les principals zones turístiques de Santa Llúcia, Castries és un port d'escala per als creuers. Atraquen a Pointe Seraphine, al nord del port.[14] Els llocs de referència inclouen la catedral de la Immaculada Concepció, la plaça Derek Walcott (rebatejada com a Columbus Square en honor al poeta guanyador del Premi Nobel de l'illa, Derek Walcott), la biblioteca municipal, la casa de govern, el mercat de Castries i Fort Charlotte, a la part superior de Morne Fortune (uns 28 m). Les platges inclouen Vigie Beach, Malabar Beach, Choc Beach i La Toc Beach.

Transport

[modifica]
L'aeroport George F.L. Charles, en una vista des del mar.

Castries és servit per l'aeroport George FL Charles.[15] Els passatgers dels vols més llargs arriben a l'aeroport internacional d'Hewanorra, prop de Vieux-Fort. El trajecte entre Hewanorra i Castries, de 64 km,[16] pot trigar una hora i mitja. El servei d'helicòpters entre els aeroports redueix el temps de viatge.[17]

Els ferris circulen entre Castries i Fort-de-France, Martinica. Els iots poden atracar a Castries, tot i que primer han de passar la duana. Quan la zona de duanes estigui plena, els iots han de fondejar al moll de quarantena per esperar; els que no ho fan són multats. Després, els iots poden fondejar davant de Castries Town o Vigie Creek.

Les rutes d'autobús estàndard van des de Castries fins a tots els districtes perifèrics de l'illa. Els autobusos són privats (no subvencionats pel govern) que porten matrícules verdes amb números que comencen amb una M — per exemple, M456.

Economia

[modifica]

El govern i la seu, així com les oficines importants del comerç local i internacional. Té un pla hipodàmic i un port segur que rep vaixells de mercaderies però també ferris i creuers.

La principal oficina de correus de Sainte-Lucie està situat a Castries. La no utilització de les adreces postals estàndard per carrers, fa que la major part de la missatgeria destinada a l'illa s'envia a les bústies de les oficines de correus.

Juntament amb altres estats de la cadena d'illes, Santa Llúcia forma part de l'Organització d'Estats del Carib Oriental, el Banc Central del Carib Oriental del qual és responsable d'una unió monetària que gestiona el dòlar del Carib Oriental (1 dòlar nord-americà = 2,7 dòlars del Carib Oriental).[18]

Cultura

[modifica]

L'any 1973 es va fundar el Folk Research Center (FRC),[19] que es dedica a la documentació i recerca de la cultura quotidiana, entre altres coses a la rica tradició d'històries orals dels koudmen, els illencs (ancians) de parla criolla afrocaribenya. Disposa d'una fonoteca corresponent i de la biblioteca més important del país. Ofereix cursos d'idiomes sobre el kwéyòl local i, des de l'any 1984, celebra el Jounen Kwéyòl, Dia del Crioll, una de les festes populars més importants de Saint Lucia, cada any a finals d'octubre i finals d'octubre.[20] Des de l'any 1999, el Centre d'Investigació Popular es troba al Mont Pleasant, sobre el nucli antic de Castries. El 2017 va rebre el seu nom en honor al seu líder Patrick A. B. Anthony (* 1947)[21]

Institucions polítiques

[modifica]

A més de ser la capital de Santa Llúcia, Castries acull el secretariat de l’Organització dels Estats del Carib Oriental.[22] Castries també acull la seu del Tribunal Suprem del Carib oriental.[23]

Diverses ambaixades i consolats internacionals mantenen la seva seu a Castries. Inclou l’Organització dels Estats Americans, l'Alta Comissió Britànica, l'Ambaixada de Mèxic, l'ambaixada de la República de la Xina (Taiwan) (a Rodney Bay), el Consolat de la República Dominicana, l'Ambaixada de França, el Viceconsolat italià, el Consolat de Jamaica, el Consolat dels Països Baixos, el Consolat de Noruega, Ambaixada del Brasil i Ambaixada de Veneçuela.

Panorama del Port de Castries des de Morne Fortune
Panorama del Port de Castries

Fills il·lustres

[modifica]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castries
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Castries | Location, Economy, Population, & Facts» (en anglès). Arxivat de l'original el 2018-08-03. [Consulta: 17 agost 2021].
  2. ↑ «Castries». GeoNames. Arxivat de l'original el 12 d’agost 2021. [Consulta: 12 agost 2021].
  3. ↑ «Map of Castries» (en anglès americà). The Central Statistical Office of Saint Lucia. Arxivat de l'original el 13 agost 2021. [Consulta: 17 agost 2021].
  4. ↑ Law, Gwillim. «Districts of Saint Lucia». Statoids. Arxivat de l'original el 9 d’octubre 2022. [Consulta: 10 agost 2021].
  5. ↑ Sullivan, Lynne. Adventure Guide St. Lucia 2007 (en anglès). Hunter Publishing, Inc, 2007, p. 88. ISBN 978-1-58843-653-5.  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  6. ↑ McGregor, Duncan; Simon, David. The Peri-Urban Interface: Approaches to Sustainable Natural and Human Resource Use (en anglès). Taylor & Francis, 2012-04-27, p. 135. ISBN 978-1-136-53606-9.  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  7. ↑ 7,0 7,1 Méndez-Méndez, Serafín; Cueto, Gail. Notable Caribbeans and Caribbean Americans: A Biographical Dictionary (en anglès). Bloomsbury Publishing USA, 2003-07-30, p. 254. ISBN 978-0-313-09320-3.  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  8. ↑ 8,0 8,1 Walcott, Derek. Conversations with Derek Walcott (en anglès). Univ. Press of Mississippi, 1996, p. XIII. ISBN 978-0-87805-855-6.  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  9. ↑ Carasco, Francis J. Historical Review of the Castries Municipality from 1785-1967 (en anglès). Castries Town Council, 1967, p. 2.  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Harmsen, Jolien. A History of St Lucia. Vieux Fort: Lighthouse Road, 2014, p. 23,43–44,52,163. ISBN 9789769534001. 
  11. ↑ Hubbard, Vincent. A History of St. Kitts. Macmillan Caribbean, 2002, p. 117. ISBN 9780333747605. 
  12. ↑ «Castries | St.Lucia History» (en anglès americà). Arxivat de l'original el 2021-07-09. [Consulta: 2 juliol 2021].
  13. ↑ 13,0 13,1 «Castries, The City That Rose From The Ashes» (en anglès americà), 20-01-2021. Arxivat de l'original el 2021-12-13. [Consulta: 17 agost 2021].
  14. ↑ «The Top 10 Things to Do in Castries, St. Lucia» (en anglès). Travel Tips - USA Today. Arxivat de l'original el 2023-01-04. [Consulta: 4 gener 2023].
  15. ↑ «SLASPA - George F.L. Charles Airport» (en anglès britànic). SLASPA. Arxivat de l'original el 4 de gener 2023. [Consulta: 4 gener 2023].
  16. ↑ Philpott, Don. St Lucia (en anglès). Hunter Publishing, Inc, 2003, p. 8. ISBN 978-1-84306-099-4.  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  17. ↑ USA, IBP. St. Lucia Business Law Handbook Volume 1 Strategic Information and Basic Laws (en anglès). Lulu.com, 2018-04-28, p. 220. ISBN 978-1-4330-4659-9.  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  18. ↑ Kinsbruner, Jay. Charles Scribner's Sons. Encyclopedia of Latin American History and Culture., 2008, p. 668–669. 
  19. ↑ Barzey, Ursula Petula. «Celebrating Jounen Kweyol aka Creole Day In St Lucia» (en anglès americà), 28-06-2019. Arxivat de l'original el 2023-10-04. [Consulta: 21 gener 2024].
  20. ↑ «stluciafolk.org». [Consulta: 21 gener 2024].
  21. ↑ «WACC | Saint Lucia’s Folk Research Centre renamed» (en anglès americà). Arxivat de l'original el 2022-11-20. [Consulta: 21 gener 2024].
  22. ↑ «OECS - Secretariat». OECS, 04-11-2013. Arxivat de l'original el 4 gener 2023. [Consulta: 4 gener 2023].
  23. ↑ USA, IBP. St. Lucia Business Law Handbook Volume 1 Strategic Information and Basic Laws (en anglès). Lulu.com, 2018-04-28, p. 30. ISBN 978-1-4330-4659-9.  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.

Bibliografia addicional

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Castries_(Saint_Lucia)&oldid=34252410»