Vés al contingut

Cases Bach i Morlà

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Cases Bach i Morlà
Imatge de l'interior
Imatge
Dades
TipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Part deConjunt del carrer de la Junta de Comerç Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant Pau, 52-54 i Junta de Comerç, 28 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 44″ N, 2° 10′ 18″ E / 41.379012°N,2.171759°E / 41.379012; 2.171759
Format perCasa Jaume Bach i Morlà
Casa Ramon Bach i Morlà Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
Casa Jaume Bach i Morlà
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona789 Modifica el valor a Wikidata

Bé amb protecció urbanística
Casa Ramon Bach i Morlà
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona788 Modifica el valor a Wikidata

Les cases Bach i Morlà són un conjunt d'edificis als carrers de Sant Pau i Junta de Comerç del Raval de Barcelona, dels quals els núms. 28[1] i 26[2] d'aquest darrer estan catalogats com a bé elements d'interès (categoria C), si bé la denominació «Cases Ramon Bach i Murlà» és atribuïda per error a l'edifici dels núms. 18-20 (vegeu casa-magatzem Roig i Martorell).[3]

Descripció

[modifica]
Casa Jaume Bach i Morlà. Junta de Comerç, 28.
Casa Ramon Bach i Morlà. Junta de Comerç, 26.

L'edifici del carrer de Sant Pau, 52-54 té baixos comercials i quatre pisos, amb una distribució tripartita de la façana. Les obertures dels baixos són d'arc de mig punt amb reixes de ferro forjat, i la del portal d'entrada té la data 1861.

Els edificis del carrer de Junta de Comerç, 26 i 28 tenen baixos comercials i magatzem a l'interior d'illa, quatre pisos i golfes. Aquestes darreres tenen finestres bífores d'inspiració romànica i estan separades de la resta per un fris amb arcuacions de mig punt, una aplicació del Rundbogenstil alemany, introduït a Barcelona per Elies Rogent.[4] Mentre que el num. 26 té la data 1863 a la reixa sobre la porta d'entrada, el del num. 26 té a l'interior del vestíbul un portal d'arc escarser sobre capitells corintis, amb un medalló que porta les inicials rbm i la data 1863.

Història

[modifica]
Planta del vapor d'Agustí Sala i façana de la casa de Ramon de Vilar i de Llança al carrer de Sant Pau, 80 (actual 56). Josep Fontserè (1846)
Quarteró núm. 96 de Garriga i Roca (c. 1860)

En aquest indret hi havia l'«hort d'en Morlà», que tenia uns safaretjos públics[5][6] i on es celebraven festes i balls amb envelat, entre els quals sobresortia el del Carme (16 de juliol),[7] El 1839, el seu propietari, Josep Morlà i Baqué, va adquirir en emfiteusi als administradors de l'Hospital General de la Santa Creu una casa al núm. 19 antic (37 modern) del carrer d'en Robador i va demanar permís per a reedificar-la amb planta baixa i dos pisos, segons el projecte de l'arquitecte acadèmic Josep Casademunt.[8] Sota aquesta aparença modesta s'amagava una casa-fàbrica amb una «quadra» a l'interior d'illa,[9] disposada paral·lelament al carrer.

Mort sense descendència, el seu patrimoni passà a mans del seu nebot Jaume Bach i Morlà, que el 1857 va adquirir als Sangerman les cases núms. 52 i 54 (antics 81 i 82) del carrer de Sant Pau,[10] i va cedir la meitat indivisa de l'hort al seu germà petit Ramon.[11] A principis del 1861, Jaume Bach va demanar permís per a construir un nou edifici de planta baixa i quatre pisos al carrer de Sant Pau, segons el projecte del mestre d'obres Felip Ubach,[12] que el 1862 es va encarregar dels edificis núm. 28[13][14] i núm. 26[15][16] del nou carrer de Mendizàbal, propietat respectivament de Jaume i Ramon.[a]

El 1862, Jaume Bach va llogar el local dels baixos i un dels pisos al fabricant de gèneres de punt Felip Alomar i Arnau,[18] que hi va establir el magatzem i despatx de Felip Alomar i germans:[19] «San Pablo, 54. Fábrica de géneros de punto de los Sres. Alomar hermanos. Camisetas, pantalones, medias, calcetines, mitones, guantes, gorros, calzoncillos, etc., de punto de seda, de lana, de estambre, de hilo, de algodon. Especialidad en el punto inglés para camisetas, pantalones, medias. Elasticidad y buena clase. En 1.º de junio se reparten notas de precios por clases.»,[20] traslladada posteriorment al carrer del Carme, 30-32 (vegeu casa-fàbrica Verthamon-Vilaregut).[21] A mitjans del segle xx, hi havia la manufactura de camiseria Confeccions Carrera SA.[22][23]

Jaume Bach i Morlà (†1870)[24] era casat amb Maria Bobés i Canals (†1901),[25] amb qui va tenir dos fills: Ramon i Anna Bach i Bobés (†1925).[26] Aquesta es casà amb Francesc Simon i Font (1843-1923), amb qui va tenir sis fills: Francesc (†1888), Anna, Santiago, Magdalena, Maria Mercè i Maria del Carme.[27] El 1878, Simon va fer construir una residència d'estiueig a Gràcia, la Torre Simon, primera obra de Domènech i Montaner.[27] El 1879, aquest va projectar la seu de l'editorial Montaner i Simon, de la que Simon n'era copropietari i el seu cunyat Ramon Bach n'arribaria a ser accionista i gerent.[28] Aquest darrer va establir la seva residència a la casa Francesc Simon, situada al passeig de Gràcia,[29] i el 1926, va demanar a l'Ajuntament canviar la ploma d'aigua de Montcada que abastia els edificis del carrer de Sant Pau, 52-54 i de Mendizàbal, 28, traspassant-la al seu nom i al dels seus nebots Simó i Bach.[30]

Ramon Bach i Morlà (†1881)[31] era casat amb Francesca Escofet i Maymí (†1907),[32] amb qui va tenir quatre fills: Pere, Josep, Ramon i Esteve, que el 1920 van demanar a l'Ajuntament canviar la ploma d'aigua de Montcada que abastia l'edifici del núm. 26 pel sistema d'aforament, traspassant-lo al seu nom.[33]

El 1899, els germans Ramon (†1936) i Pere Bach i Escofet (†1948)[34] van constituir la societat Ramon Bach i Germà,[35] que tenia una filatura de cotó a Cal Ganeta (Vilanova i la Geltrú).[36][37] Gairebé a la mateixa època, van adquirir la fàbrica del Roig, a Ripoll, on s'estarien fins al 1917, aproximadament, quan van comprar la colònia tèxtil d'Els Comdals a Manresa.[36] El 1928, l'empresa es convertí en la societat anònima Filatures Bach.[37] El 1915, els germans Bach van adquirir la finca de Ca n'Estrada a Sant Esteve de Sesrovires, on van construir un celler-mansió i una cava de 95 metres per a produir-hi xampany.[36] El 1936, Ramon Bach va ser assassinat per les patrulles de control i el seu germà Pere va vendre la finca el 1942.[36]

Per la seva banda, el metge Josep Bach i Escofet (1854-1950)[38] es va casar amb Pia Batlló i Batlló (†1936)[39] i es van establir en un nou edifici a la cantonada de la Rambla de Catalunya i la Gran Via de les Corts Catalanes (vegeu casa Pia Batlló).[35] El seu germà Esteve també era metge i exercia al carrer de Sant Antoni de Gràcia.[35]

Notes

[modifica]
  1. ↑ A principis de la dècada del 1990, aquest darrer va ser rehabilitat per l'empresa mixta Promoció de Ciutat Vella SA (PROCIVESA), i actualment forma part del parc gestionat per l'Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (antic Patronat Municipal de l'Habitatge). L'any 2021, aquest organisme va licitar les obres de demolició d'un petit habitatge situat al terrat i la restauració de la miranda, incloent-hi la balustrada del coronament, probablement fabricada a l'establiment d'Antoni Tarrés.[17]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Casa Jaime Bach». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ «Cases Ramon Bach i Murlà». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  4. ↑ Hereu, Pere. L'arquitectura d'Elias Rogent. COAC, 1986, p. 14-23. ISBN 84-600-4707-5. 
  5. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 379. 
  6. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 363, 564. 
  7. ↑ Amades, Joan «Costums de Catalunya (juliol)». Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 413, 10-1929, pàg. 363-364.
  8. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-131, juny 1839.
  9. ↑ Marín Hernando, Sara. Memoria de la intervenció arqueològica realitzada a les finques núm. 35-37 del carrer d'en Robador de Barcelona, 2012, p. 13. 
  10. ↑ AHPB, notari Josep Xuriach i Fabra, 22-2-1857.
  11. ↑ AHPB, notari Ferran Ferran, manual 1.312/18, f. 317-322, 27-4-1857.
  12. ↑ AMCB, 16-1-1861.
  13. ↑ AMCB, Q127 Foment 1250 bis C.
  14. ↑ «Carrer Junta de Comerç, 28». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  15. ↑ AMCB, Q127 Foment 1255 C.
  16. ↑ «Carrer Junta de Comerç, 26». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  17. ↑ «Obres d'enderroc del volum disconforme de la finca situada al carrer Junta de Comerç, 26 de Barcelona (Exp. 21/234)». 04 PROJECTE 21-134.pdf. Contractació pública. Generalitat de Catalunya, 11-10-2021. [Consulta: 2 desembre 2022].
  18. ↑ AHPB, notari Ferran Ferran, manual 1.312/28, f. 85-87v, 16-2-1862.
  19. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 138, 191. 
  20. ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones, de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 190, 198, 535. 
  21. ↑ Anuario-almanaque del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1879, p. 504. 
  22. ↑ «Factura. Barcelona. Marzo 1956. Confecciones Carrera, S.A. Manufactura de camisería». todocoleccion.net.
  23. ↑ Guía industrial y comercial de España. Cataluña y Baleares, 1951-1952, p. 225, 553. 
  24. ↑ Diario de Barcelona (edición tarde), 16-12-1870, p. 11813. 
  25. ↑ La Publicidad. Eco de la industria y del comercio, diario de anuncios, avisos y noticias, 09-07-1901, p. 1. 
  26. ↑ Foradada, Mercè. L'amor quiet. Un retrat epistolar de la Barcelona benestant, 2021. 
  27. ↑ 27,0 27,1 Sàiz i Xiqués, 2013, p. 22.
  28. ↑ Bellver Poissenot, 2016, p. 105.
  29. ↑ Barcelona en el año de la Exposición Internacional de 1929, 1929, p. 393, 825. 
  30. ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 26-07-1926, p. 717. 
  31. ↑ Crónica de Cataluña (edición de la mañana), 28-07-1881, p. 4. 
  32. ↑ El Poble català, 08-10-1907, p. 1. 
  33. ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 04-03-1920, p. 129-130. 
  34. ↑ El Noticiero universal: diario independiente de noticias, avisos, comercial y de anuncios, 01-06-1948, p. 8. 
  35. ↑ 35,0 35,1 35,2 Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1908, p. 1369. 
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 36,3 Soler-Becerro, Raimon. Viticultura, desigualtat i conflicte agrari. La lluita per la terra a la Catalunya vitícola, 1900-1936, p. 103. 
  37. ↑ 37,0 37,1 Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental. Diputació de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2009-2010, p. I.AI/52-2.  Arxivat 2017-10-15 a Wayback Machine.
  38. ↑ La Vanguardia, 08-06-1950, p. 18. 
  39. ↑ La Veu de Catalunya, 26-02-1936, p. 2. 

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cases Bach i Morlà
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cases_Bach_i_Morlà&oldid=33980991»