Caserna del Bruc
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Caserna  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | historicisme arquitectònic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Pedralbes (Barcelonès) | |||
| Localització | Av. Exèrcit, 1-7, Gran Capità, 1-7, Sor Eulàlia d'Anzizu, 2-4, González Tables, 4-16 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 41249 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé d'interès documental | |||
| Id. Barcelona | 2133 | |||
| Activitat | ||||
| Ocupant | Arxiu Intermedi Militar Pirenaic Biblioteca Històrica Militar de Barcelona Regiment d'Infanteria «Barcelona» 63 (1r gener 2020) | |||
.jpg)
La caserna del Bruc és un edifici del barri de Pedralbes de Barcelona, catalogat com a bé d'interès documental (categoria D).[1] Pertany a la Quarta Regió Militar de l'Exèrcit de Terra espanyol i també allotja l'Arxiu Intermedi de la Regió Militar Pirinenca.
Descripció
[modifica]
Es tracta d'un complex militar que ocupa un espai de 4 ha, envoltat per un mur de tanca amb garites de vigilància.[2] L'accés principal es realitza per l'avinguda de l'Exèrcit, donant pas a una gran esplanada. Aquesta façana presenta diversos cossos simètrics situats en referència a la torre central, coronada per merlets, amb garites als angles. Els cossos es presenten en diferents alçades, amb dues plantes més les torres miradors de quatre pisos rematades per una cúpula, que reforcen les cantonades.[2] En general, es tracta d'una iconografia medievalitzant, recreant una imatge idíl·lica de castell.[2]
A l'interior, hi ha diverses construccions separades per carrers que formen una retícula rectangular.[2] Per la banda dels carrers del Gran Capità i de González Tablas (a la cantonada dels quals hi ha un accés secundari), i paral·lels a ells, es bastiren uns grans edificis aïllats de tres plantes amb cobertes de doble vessant. Les façanes presenten un aspecte sobr,i amb alguns detalls medievalitzants remarcats als testers centrals rematats per merlets, així com als escuts d'armes i als arcs de mig punt. En canvi, a la banda del carrer de Sor Eulàlia d'Anzizu els edificis són simples barracons d'una planta.[2]
Història
[modifica]Va ser projectada per dos enginyers militars, el coronel Vicenç Martorell i Portas i el seu fill, el tinent Vicenç Martorell i Otzet, construint-se entre els anys 1928 i 1930[2] i obtingué la medalla d'argent a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929.[2] Amb capacitat per allotjar 400-600 unitats d'infanteria en vuit pavellons i una superfície edificada de 5,31 ha,[3] la seva construcció responia a la necessitat de treure les antigues casernes del nucli antic de la ciutat, situant-les en una zona poc urbanitzada però amb gran importància estratègica en trobar-se a l'entrada de Barcelona per l'avinguda Diagonal i a prop del recentment construït Palau Reial de Pedralbes.[2]
El solar i les instal·lacions pertanyen al Ministeri de Defensa, i el 2008 l'Ajuntament de Barcelona, encapçalat per l'equip de Jordi Hereu, en sol·licità la cessió per a usos socials, essent desestimada la petició l'any següent per raons d'ús militar, quan la ministra era Carme Chacón.[4] Posteriorment, el consistori dirigit per Xavier Trias, amb el suport de l'alcalde de Tremp, plantejà el trasllat del regiment d'infanteria de muntanya a l'Acadèmia de Talarn.[5]
Sorteig d'una prostituta
[modifica]El 7 de desembre de 2022 va sortir a la llum un escàndol, succeït quinze dies abans, quan un caporal i un sergent de la caserna van organitzar una rifa, el premi de la qual era una cita amb una prostituta amb motiu de la Puríssima, festivitat celebrada entre les companyies de fusellers.[6] Al recapte, organitzat a través d'un xat de whatsapp, hi van participar una setantena de militars i s'hi van publicar comentaris masclistes.[6] L'endemà, l'exèrcit espanyol va anunciar que es portaria el cas davant de la Fiscalia Superior de Catalunya, mentre que la consellera d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya Tània Verge va demanar «més formació en igualtat», la batllessa de Barcelona Ada Colau va expressar el desig que es depuressin responsabilitats per uns fets que el ministre de l'Interior espanyol Fernando Grande-Marlaska va considerar com a «absolutament rebutjables».[7][8] Dos dies més tard, la ministra Margarita Robles va expressar que s'obriria una investigació interna i que s'expulsaria de l'exèrcit els organitzadors un cop la Fiscalia els identifiqués.[9][10] El 15 de març de 2023, aquesta va arxivar el cas, després que es determinés que el premi era en realitat una panera de Nadal.[11][12] El dictamen va manifestar que tampoc es veia «cap discurs d'odi», però, en canvi, no es va pronunciar sobre les responsabilitats disciplinàries que se'n podrien derivar.[11][12] El 15 de febrer de 2024, poques setmanes després que s'acabés d'instruir l'expedient intern, la resolució ferma determinà un arrest d'entre 15 dies i 1 mes, per a un sergent i un caporal, per haver comès «actes contraris a la dignitat militar susceptibles de produir descrèdit o menyspreu a les forces armades», d'acord amb les disposicions del punt 27 de l'article 7 del règim disciplinari de l'exèrcit espanyol.[13][14]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Quarter del bruc». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Quarter del Bruc». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Lloret Piñol, Marc «La modernización del sistema de acuartelamiento en la ciudad de Barcelona: Del derribo de las murallas (1854) a la guerra civil de 1936» (en castellà). Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales. Universitat de Barcelona, 84, 1503-2001. ISSN: 1138-9788 [Consulta: 16 febrer 2013].
- ↑ Luján, Rafel. «L'Ajuntament demanarà la cessió de la caserna del Bruc per fer-hi equipaments». betevé, 16-11-2011.
- ↑ Luján, Rafel. «Els alcaldes de Barcelona i de Tremp proposen traslladar el regiment del Bruc cap a Talarn». betevé, 29-08-2012.
- ↑ 6,0 6,1 «Militars de la caserna del Bruc sortegen els serveis d'una prostituta per la Puríssima». CCMA.cat, 07-12-2022. [Consulta: 22 març 2023].
- ↑ «L'exèrcit porta a la Fiscalia el sorteig dels serveis d'una prostituta a la caserna del Bruc». CCMA.cat, 08-12-2022. [Consulta: 22 març 2023].
- ↑ «L'Exèrcit porta a la fiscalia el sorteig d'una prostituta entre militars de la caserna del Bruc». ElPuntAvui.cat, 08-12-2022. [Consulta: 22 març 2023].
- ↑ «Robles anuncia expulsions en l'exèrcit per sortejar els serveis d'una prostituta». CCMA.cat, 09-12-2022. [Consulta: 22 març 2023].
- ↑ «Robles apunta a expulsions en el cas del sorteig del servei d'una prostituta al quarter del Bruc». ElPuntAvui.cat, 09-12-2022. [Consulta: 22 març 2023].
- ↑ 11,0 11,1 «La Fiscalia no veu delicte en el sorteig dels serveis d'una prostituta a la caserna del Bruc». CCMA.cat, 15-03-2023. [Consulta: 22 març 2023].
- ↑ 12,0 12,1 Alemany, Jordi. «La fiscalia vol arxivar el cas del sorteig d'una prostituta al Bruc per "fictici"». ElPuntAvui.cat. [Consulta: 22 març 2023].
- ↑ Llimós, Albert. «Arrest inferior a un mes: la sanció de l'exèrcit als militars promotors del sorteig d'una prostituta a la caserna del Bruc». Ara.cat, 15-02-2024. [Consulta: 18 febrer 2024].
- ↑ «Arrest de menys d'un mes per als militars del sorteig que oferia una prostituta al Bruc». CCMA.cat, 15-02-2024. [Consulta: 18 febrer 2024].
