Casa del carrer de Salomó ben Adret, 7
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Salomó ben Adret, 7 i Marlet, 5 | |||
| ||||
| Format per | Sinagoga Major de Barcelona | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 42567 | |||
| Id. Barcelona | 1148 | |||
| Activitat | ||||
| Ocupant | Associació Call de Barcelona | |||
La Casa del carrer de Salomó ben Adret, 7 és un edifici situat al carrer d'aquest nom (anteriorment Sant Domènec del Call)[1] cantonada al de Marlet de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[2][3] Als baixos es conserven les restes de l'antiga Sinagoga Major de Barcelona.
Història
[modifica]Construïda el segle vi, fou reconstruïda el segle xiii.[4] Benjamí de Tudela, al seu pas per la ciutat el segle xii, explica que hi havia una comunitat santa d'homes savis i prudents i grans prínceps (kahal Kadosh veu-anashim v-nebunim veu-nasi'im gadolim). Era l'única que tenia bancs en propietat de particulars que en feien ús. És possible que, com en les esglésies cristianes, molta gent hi exercís el seu patrocini a canvi de poder obtenir-hi certs drets com un lloc preeminent.
Un document del 1267 mostra que el rei Jaume I va autoritzar la restauració i elevació de l'alçada de la sinagoga altmedieval, i el segle xiv n'hi havia almenys cinc. L'edifici va passar a domini reial després del pogrom que va assolar el Call de Barcelona l'any 1391, en què van morir tres-centes persones[5] i se sap que, després de l'expulsió del Decret de l'Alhambra, va ser utilitzada durant el segle xv com a tintoreria, com es pot comprovar per unes tines de tintorer que hi ha al fons d'una de les dues sales. Durant anys, el soterrani havia servit com a dipòsit de materials elèctrics.
La ubicació de la Sinagoga Major de Barcelona fou calculada tant per l'historiador medievalista l'historiador Jaume Riera i Sants[6] com per qui finalment va ser el mentor de l'associació, Miguel Iaffa. El primer basant-se en documents de l'any 1400 (el recorregut d'un recaptador d'impostos) i el segon basant-se en les indicacions del Talmud sobre la construcció de sinagogues i comparant-les amb les edificacions actuals.[7]
A la darreria del 1995, a punt de ser reconvertida en bar, l'Associació Call de Barcelona el va adquirir i va recuperar l'espai sinagogal, on es combina l'ús cultural amb el culte com a sinagoga Salomó ben Adret.
Descripció
[modifica]Possiblement originari del segle xvii, encara que amb moltes modificacions, és un edifici de planta baixa, pis principal i dos pisos més.[2]
El parament de les dues façanes és de carreus petits irregulars i ben escairats entre els quals destaquen els emmarcaments de les obertures i la cantonera. La planta baixa disposa d'obertures als dos carrers amb finestres enreixades i la porta d'entrada amb un arc de mig punt adovellat. Al pis principal hi ha balcons individualitzats que es van reduint a mesura que van reduint la dimensió i el voladís a mesura que es puja en alçat. A la part alta de l'edifici trobem una galeria amb trams cecs que segurament responen a la construcció original restaurada.[2] Prop de la cantonada hi ha una fornícula amb una imatge de terracota de Sant Domènec de Guzman.[8]
Sinagoga Major
[modifica]La sala principal mesura 40 per 20 peus, i en un racó es pot apreciar encara les restes de la muralla romana tardana. L'edifici tenia tres portes. La façana principal, orientada cap al sud-est i mirant cap a Jerusalem, al costat de la presència de dues finestres en aquest mateix mur, van confirmar que es tractava de la Sinagoga Major de l'antic barri jueu. Les excavacions arqueològiques han posat al descobert els basaments d'opus africanus, el que permet datar-los al segle iii dC.
Referències
[modifica]- ↑ «El carrer Sant Domènec del Call passarà a dir-se carrer Salomó ben Adret». Diari Ara, 17-07-2018.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Edifici d'habitatges al carrer Sant Domènec del Call, 7». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Beautiful Barcelona and its Jews of today and long ago» (en anglès). Arxivat de l'original el 20-11-2008.
- ↑ Balaguer, Víctor. Las calles de Barcelona, 1865, p. 166.
- ↑ Riera i Sants, p. 249.
- ↑ Makaroff, Sergio «La sinagoga mayor de Barcelona» (en astellà). El País, 30-09-2003.
- ↑ «Casa del carrer Salomó ben Adret, 7». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Bibliografia
[modifica]- Riera i Sants, Jaume «La Sinagoga Major dels jueus de Barcelona en la tradició documental». Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XX, 2002, pàg. 7-73.
- Riera i Sants, Jaume «Juderías y sinagogas en Cataluña. Diez años después». Juderías y sinagogas de la Sefarad medieval: en memoria de José Luis Lacave Riaño. Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha [Cuenca], 2003, pàg. 229-252.
Enllaços externs
[modifica]- «Casa del carrer Salomó ben Adret, 7». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «La Sinagoga Major». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
