Casa Miquel Valldejuli
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Argenteria, 65 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 40751 | |||
| Id. Barcelona | 120 | |||
.jpg)
La Casa Miquel Valldejuli és un edifici situat al carrer de l'Argenteria, 65 de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.[1]
Història
[modifica]El 1803, el cerer Miquel Valldejuli i Mallachs (vegeu carrer de Lancaster) va demanar permís per a reconstruir la seva casa amb planta baixa i un pis, segons el projecte del mestre de cases Andreu Pedrerol.[2] El 1805, Valldejuli va presentar el projecte del cos principal de planta baixa i tres pisos, que incloïa l'accés al carreró compartit amb el seu veí Francesc de Gomis (vegeu Palau Gomis) i el portal de la seva botiga, obra del mestre de cases Ramon Ferrer.[3] Poc després, Gomis va presentar el del seu edifici, obra de l'arquitecte Joan Garrido i Julià.[4]
En canviar el propietari als anys 1970, l'arquitecte Lluís Clotet dugué a terme una reforma interior generalitzada de la casa,[5] i el 1973 s'instal·là als baixos la sala Zeleste, que hi romangué fins a l'any 1986, quan es traslladà al Poblenou (vegeu Fàbrica Huracan Motors).
.jpg)
Descripció
[modifica]Edifici d'habitatges de dos cossos, un de planta baixa i dos pisos (possiblement una casa artesana en el seu origen), amb escala que comunica directament des del local comercial, i un altre, el principal, amb un pis més. Tots els balcons són de llosana de ferro i rajoles i, entre les baranes de ferro forjat, són especialment interessants les de la balconera del primer i els dos balcons del segon (sempre al cos principal) amb senzills ornaments de principis del segle xix.[5]
Al fons de la parcel·la hi ha les restes d'un antic carreró sense sortida (al qual s'accedia des de la porta principal) on es troba una llinda gòtica, procedent d'un altre edifici.[5]
El local de la dreta pertany a l'edifici veí del núm. 67, i al de l'esquerra hi havia la botiga de teixits Succesors de Modest Amar,[6][7] fundada el 1871, que manté la decoració exterior, atribuïda a Enric Catà, i formada per una extensa biga de fusta amb relleus i aplacats metàl·lics, que reposa sobre capçals també de fusta i peus drets de pedra.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Miquel Valldejuli. Cerer. Argenteria. Casa. Enderrocar i reedificar amb un pis i un balcó de sortida». C.XIV Obreria C-91/1803-057. AHCB, 05-04-1803.
- ↑ «Miquel Valldejuli. Argenteria (cantonada amb un carreró sense trànsit). Casa. Enderrocar, reedificar i obrir balcons». C.XIV Obreria C-97/1805-089. AHCB, 23-06-1805.
- ↑ «Francesc de Gomis. Comerciant. Argenteria (cantonada amb un carreró sense trànsit). Casa. Enderrocar i reedificar 3 pisos». C.XIV Obreria C-97/1805-095. AHCB, 03-07-1805.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Argenteria, 65». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Catalunya gràfica: revista catalana d'informació nacional i estrangera, 20-01-1922, p. 30.
- ↑ Anuario-almanaque del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1880, p. 690.
Enllaços externs
[modifica]
- «Sastreria-Robes Sucesores de Modesto Aznar». Arquitectura Modernista. Valentí Pons Toujouse.