Casa Josep Vilanova
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Portaferrisa, 10 i Petritxol, 17 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 42564 | |||
| Id. Barcelona | 793 | |||
La casa Josep Vilanova és un edifici situat als carrers de la Portaferrissa i de Petrixtol de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.[1][2]
Descripció
[modifica]Es tracta d'un edifici entre mitgeres format per uns baixos comercials i quatre pisos d'habitatges.[1]
La façana del carrer de la Portaferrissa està organitzada en eixos verticals amb balcons de llinda plana que donen un sentit geomètric molt homogeni a l'arquitectura. La planta baixa comercial s'articula a partir de tres portals encapçalats per arcs escarsers i un especejament en franges horitzontals. Per sobre, el primer pis, compta amb una balconada correguda que s'allarga en angle cap a la façana secundària. A la resta de pisos, els balcons es corresponen amb cada obertura. Les finestres de la darrera planta són menors que les de la resta de l'immoble. A la façana secundària, al carrer de Petritxol, la diferència més important és que s'alterna un eix de finestres amb un de balcons. Les de la darrera planta també són de mida menor. Tota la forja dels balcons és sòbria i homogènia.[1]
El tret més remarcable és que les tres primeres plantes presenten plafons verticals que sobresurten dels paraments principals, i que al segon pis compten a més amb medallons de terra cuita amb caps humans. Aquests plafons s'interrompen per un ràfec i no es troben presents a la darrera planta. El tractament general de les façanes és d'estucat llis emmarcant totes les obertures, tant balcons com finestres.[1]
Història
[modifica]L'edifici era propietat del comerciant sigetà Josep Vilanova i Massó,[3][4] que el 1852 va fer construir una casa al carrer de les Parellades, 11 de Sitges.[5][6] A la seva mort el 1880,[7] la casa passà a mans de la vídua Beneta Santomà.[8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Habitatge al carrer Portaferrissa, 10». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 3, 39 i 56. AMCB, 1853.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 22.
- ↑ Jou i Andreu, 2007, p. 3.
- ↑ «Casa Josep Vilanova Massó». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ Diari Catalá. Polítich y literari, 06-04-1880, p. 711.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 404.
Bibliografia
[modifica]- Jou i Andreu, David «La fàbrica Compañía Suburense, primera manifestació de la revolució industrial a Sitges (I)». Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans, 123, 11-2007.
