Vés al contingut

Casa Camil Mulleras

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Camil Mulleras
Imatge
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteEnric Sagnier i Villavecchia Modifica el valor a Wikidata
Construcció1904 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura modernista
arquitectura eclèctica Modifica el valor a Wikidata
Altitud21 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaDreta de l'Eixample (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióGran Via de les Corts Catalanes, 654 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 27″ N, 2° 10′ 14″ E / 41.3908°N,2.1706°E / 41.3908; 2.1706
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC41171 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona1459 Modifica el valor a Wikidata

La Casa Camil Mulleras és un edifici d'habitatges situat a la Gran Via de les Corts Catalanes, 654 de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.[1][2]

Història

[modifica]

Va ser projectat el 1904 per l'arquitecte Enric Sagnier[2] per encàrrec de Camil Mulleras i Garrós.

Descripció

[modifica]

La façana principal afronta a la Gran Via, on es troba el seu únic accés. És un edifici d'habitatges entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa, principal i quatre plantes pis. L'accés principal, flanquejat per dos locals comercials, dona pas a una àmplia zona de vestíbul que conté una escala directa a la planta noble i l'escala comunitària d'accés als immobles superiors.[1]

La façana té una composició d'obertures de quatre eixos verticals. La primera planta disposa d'una tribuna de pedra que abraça l'amplada de dos eixos i que té continuïtat amb un balcó corregut de pedra calada. Tot aquest conjunt abraça tota l'amplada de la façana creant un contrapunt horitzontal que fa de per passar dels quatre eixos verticals a les cinc obertures de la planta baixa. La resta de plantes disposen d'uns balcons individuals de planta sinusoide. La planta superior disposa d'un balcó corregut de barana metàl·lica a tota l'amplada de l'edifici. El coronament de la façana està ornat amb arcuacions cegues sota el ràfec amb permòdols de fusta de finals de biga. El parament de la façana està fet amb petits carreus de pedra de textura irregular que contrasten amb els carreus llisos de la planta baixa.[1]

La coberta és plana amb terrat a excepció de la zona propera a la façana que disposa d'una falsa coberta inclinada de teules que sobresurten formant el ràfec.[1]

Artísticament cal destacar l'acurada decoració dels elements de pedra com són la llinda de la porta principal, i les mènsules i baranes del balcó del principal. Aquest element de carreus de pedra està detalladament esculpit amb temes vegetals d'estètica modernista. També són notables les reixes de ferro forjat de les baranes dels balcons.[1]

A l'interior, passada la zona de vestíbul, l'escala noble s'integra amb el cel obert formant un espai vertical que magnifica les dimensions interiors, seguidament trobem un altre espai que integra l'escala comunitària d'accés als pisos. En aquests espais interiors trobem arcs trevolats sobre columnes de capitells florals. L'arquitectura del vestíbul també està resolta amb carreus de pedra amb una estètica historicista sensiblement híbrida.[1]

Decorativament manté alguns dels elements originals entre els quals destaquen l'arrambador ceràmic, les fusteries vidriades i els fanals.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Casa Camil Mulleras Garrós». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. 2,0 2,1 «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.

Bibliografia

[modifica]
  • Barjau, Sergi et al. Sagnier arquitecte: Barcelona 1858-1931. Barcelona: Antonio Sagnier, 2007, p. 276-285. ISBN 978-84-612-0215-7. 

Enllaços externs

[modifica]
  • «Casa Camil Mulleras». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.