Vés al contingut

Carretera perduda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Lost Highway (àlbum de Willie Nelson)».
Infotaula de pel·lículaCarretera perduda
Lost Highway

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióDavid Lynch
Protagonistes
Bill Pullman
Patricia Arquette
Balthazar Getty
ProduccióMary Sweeney
Tom Sternberg
Deepak Nayar
Dissenyador de produccióPatricia Norris Modifica el valor a Wikidata
GuióDavid Lynch
Barry Gifford
MúsicaAngelo Badalamenti
FotografiaPeter Deming
MuntatgeMary Sweeney
VestuariPatricia Norris Modifica el valor a Wikidata
ProductoraCiBy 2000
Asymmetrical Productions
DistribuïdorOctober Films
Dades i xifres
País d'origenFrança
EUA
Estrena1997
Durada135 minuts
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeCalifòrnia, Los Angeles i Carolina del Nord Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2,39:1 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost15 milions de dòlars
Recaptació3.755.139 $ (mundial)
3.726.792 $ (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereThriller
Film negre
Qualificació MPAAR Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLos Angeles Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0116922 FilmAffinity: 657196 Allocine: 15682 Rottentomatoes: m/lost_highway Letterboxd: lost-highway Mojo: losthighway Allmovie: v154436 TCM: 443480 Metacritic: movie/lost-highway TV.com: movies/lost-highway AFI: 61026 TMDB.org: 638 Modifica el valor a Wikidata

Carretera perduda (títol original: Lost Highway) és una pel·lícula estatunidenca de l'any 1997 dirigida per David Lynch. El llargmetratge és un thriller psicològic que compta amb elements del cinema negre, i el cinema policíac en conjunt amb diversos elements surrealistes. Ha estat doblada al català[1]

Argument

[modifica]

Fred Madison, saxofonista, sospita que la seva dona, Renee, l'enganya. La mata i és condemnat a la pena capital. La pel·lícula explica la història d'aquest assassinat des del punt de vista de les diferents personalitats del mateix assassí. [2]

Anàlisi

[modifica]

Des del començament de les seves sospites, rep vídeos. Filmades per un desconegut, mostren el pis on viu amb Renée, vist des de l'exterior, després de l'interior. Després de la visita poc tranquil·litzadora d'un equip de policies, un nou vídeo mostra Fred al costat del cos de la seva dona assassinada. Llavors és condemnat a mort per aquest homicidi però un home misteriós l'arrenca d'aquest destí per un mitjà desconegut.

Fred Madison es troba llavors a la pell d'un altre home però, com en un somni, els elements del seu passat reapareixeran a poc a poc, sota una forma diferent.

La pel·lícula està doncs composta de dues parts:

  • la primera part en la qual Fred Madison és ell mateix en la realitat de la seva vida de persona afectada per un trastorn dissociatiu de la identitat, fins a la seva condemna per a l'homicidi de la seva dona i el seu internament a presó;
  • la segona part en la qual Fred Madison té un somni de jove garatgista però on apareixen en múltiples ocasions aspectes de la seva vida real, i que acaba amb l'assassinat de Renée Madison exposant el punt de vista de les diferents personalitats de Fred Madison.

Aquesta obra és sens dubte una de les més característiques de David Lynch, que, al límit de la pel·lícula experimental, fa interrogar-se l'espectador, tractant sobretot del trastorn dissociatiu de la identitat (diferents identitats del personatge principal) i del poder omniscient del director (que podria ser representat per l'home misteriós, modelant el destí de Fred Madison al seu gust). La interpretació és oberta i amplia, gràcies a les tècniques de realització pròpies de Lynch, un clima canviant segons les diferents personalitats del protagonista principal quedant en la línia de la pel·lícula negra. La pel·lícula té dues parts, on des d'una situació inicial més aviat trivial per a cada part (saxofonista i jove «legal»), s'evoluciona lentament cap a una situació de ruptura (l'homicidi de Renée). Lynch explota meravellosament la seva figura d'estil preferida, que és l'al·lusió succinta: s'encadenen vincles entre les dues parts de la pel·lícula.

Repartiment

[modifica]

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]
  • David Lynch signa el guió en col·laboració amb Barry Gifford, l'autor de la novel·la Wild at Heart. Lynch diu haver trobat en aquest llibre el títol del seu projecte, en una pàgina on les paraules Lost i Highway li van saltar als ulls en l'evidència de la seva associació.
  • Última pel·lícula de l'actor Jack Nance, mort el desembre de 1996, que interpreta aquí el paper de Phil. Famós pel seu paper de Henry Spencer a Eraserhead (1977), va conèixer el cineasta a Duna (1984), Blue Velvet (1986), Cor salvatge (1990), Twin Peaks (sèrie de TV) (1990) i Twin Peaks: Fire Walk with Me (1992).
  • Última pel·lícula també de Richard Pryor i Robert Blake.

Referències

[modifica]
  1. «Carretera perduda». esadir.cat.
  2. «Lost Highway» (en anglès). The New York Times.

Enllaços externs

[modifica]