Carlos Duran Rodríguez
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 gener 1943  Madrid |
| Mort | 8 setembre 2023 (80 anys) Hospital do Meixoeiro (Pontevedra) (en)  |
| Formació | Universitat de Santiago de Compostel·la Universitat Complutense de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, periodista |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Carlos Duran Rodríguez (Madrid, 5 de gener de 1943 - Hospital do Meixoeiro, 8 de setembre de 2023), més conegut també com a Carlos Durão, va ser un escriptor, traductor i periodista gallec resident a Londres.[1]
Trajectòria
[modifica]Tot i que va néixer a Madrid, era fill d'una família gallega de tradició emigrant. Era el fill primogènit de quatre germans (ell i tres noies) nascuts de Bernardo Duran (Guimarei) i Dolores Rodríguez (Ribadavia). Els seus primers anys de vida va viure a diverses poblacions gallegues (Escudeiros, Ferrol, A Granha, Guimarei, Ribadavia, Tevra, Vigo, Víncios). Va estudiar batxillerat a Vigo i va iniciar els estudis universitaris a Santiago de Compostel·la per acabar-los a la Universitat Central de Madrid, on es va llicenciar en Filosofia i Lletres, branca de Filologia germànica, l'any 1968.[2]
Resident a Londres, va ser un dels fundadors el 1970 del Grup de Treball Gallec de Londres[3] que va elaborar un Pla Pedagògic Gallec publicat a la revista gallega Grial, el 1971. Va ser professor d'espanyol i francès a la St Giles School londinenca, redactor de ràdio per al Servei Exterior de la BBC, i traductor tècnic en organismes de l'ONU.[4]
Va ser membre del Comitè de Cultura del Centre Gallec de Londres, i col·laborador de publicacions com Grial, Teima, A Nosa Terra, Agália, O Ensino, Nós, Cadernos do Povo i Hífen. Membre de les Irmandades da Fala de Galiza e Portugal, Associação de Amizade Galicia-Portugal, Associaçom Galega da Língua.[3] Va ser també membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Gallega i acadèmic de l'Academia Galega da Língua Portuguesa.[5]
Obres
[modifica]Narrativa
[modifica]- A Teima. Editorial Galaxia, 1973. Novel·la psicològica.
- Galegos de Londres. Ediciós do Castro, 1978. Novel·la basada en les vivències dels emigrants gallecs.
- O silencio, nós. Fundação Europeia Viqueira, Cadernos do Povo, 1988. Novel·la.
Poesia
[modifica]- Poemes do Não. Revista Nós, núm. 4/5/6, 1987.
- Focagens - focagens: de correctione castraporum. Irmandades da Fala de Galiza e Portugal, 1994
- Paralaxes. Irmandades da Fala de Galiza e Portugal, 1994
Obres col·lectives
[modifica]- Catro narracións. Ediciós do Castro, 1977
- Prontuário Ortográfico das Irmandades da Fala. Irmandades da Fala de Galiza e Portugal, 1984
- Actas do I Congresso Internacional da Língua Galego-Portuguesa na Galiza 1984. AGAL, 1986
- Galiza: língua e sociedade (XIV ensaios). Associação de Amizade Galiza-Portugal, 2009
Premis
[modifica]- Accèssit al Premi Modesto R. Figueiredo l'any 1975, per O internado.
Referències
[modifica]- ↑ «Falece Carlos Durão, “o galego de Londres”» (en gallec). Nós Diario, 09-09-2023. [Consulta: 29 setembre 2023].
- ↑ «Carlos Durão». [Consulta: 11 setembre 2022].
- ↑ 3,0 3,1 «Carlos Durão, un galego de Londres» (en gallec), 13-02-2021. [Consulta: 11 setembre 2022].
- ↑ «Carlos Durão, Autor em Portal Galego da Língua - PGL.gal» (en portuguès). Arxivat de l'original el 2022-09-11. [Consulta: 11 setembre 2022].
- ↑ «Durão» (en gallec). [Consulta: 11 setembre 2022].
Bibliografia
[modifica]- Dolores Vilavedra (coord.) Diccionario da Literatura Galega, vol. 1, Galaxia, 1995