Carlos Andrés Pérez

Carlos Andrés Pérez

(1989)
Biografia
Naixement	(es) Carlos Andrés Pérez Rodríguez 27 octubre 1922 Rubio (Veneçuela)
Mort	25 desembre 2010 (88 anys) Miami (Florida)
Causa de mort	infart de miocardi
Sepultura	East Cemetery (en)
Senador de Veneçuela
23 gener 1999 – 22 desembre 1999
President de Veneçuela
2 febrer 1989 – 20 maig 1993 ← Jaime Lusinchi – Octavio Lepage ⊟
President de Veneçuela
12 març 1974 – 12 març 1979 ← Rafael Caldera – Luis Herrera Campins ⊟
President de Veneçuela
11 març 1974 – 11 març 1979 ← Rafael Caldera – Luis Herrera Campins ⊟
Membre de la Cambra de Diputats de Veneçuela
5 gener 1964 – 5 gener 1968 Circumscripció electoral: Táchira
Dades personals
Religió	Catòlic romà i Església Catòlica
Formació	Universitat Llibre de Colòmbia (1949–1950) Universitat Central de Veneçuela (1944–1946) Universitat de Costa Rica
Activitat
Camp de treball	Futbolista i administració pública
Ocupació	polític
Partit	Acción Democrática
Altres
Cònjuge	Blanca Rodríguez (1948-1998) Cecilia Matos (1998-2010)
Condemnat per	corrupció → (2)
Premis
(6 setembre 1978)  collar de l'Orde de Carles III Conferit per Joan Carles I d'Espanya (1r juny 1977)  gran collar de l'orde de Sant Jaume de l'Espasa (1977)  Collar de l'Orde d'Isabel la Catòlica (17 novembre 1976)  Cavaller de la Gran Creu amb collar de l'Orde del Mèrit de la República Italiana  Orde Francisco de Miranda  Orde del Libertador  orde de Jamaica
Signatura

Carlos Andrés Pérez (Rubio, Estat de Táchira, 27 d'octubre de 1922 - Miami, 25 de desembre de 2010) fou un polític veneçolà pertanyent al partit Acció Democràtica, que va exercir el càrrec de President de la República en dos períodes (1974-1979 i 1989-1993).

Biografia

Va néixer a Vega de la Pipa, jurisdicció de la ciutat de Rubio, (Estat de Táchira), el 27 d'octubre de 1922, en el si d'una família dedicada al cultiu i comerç de cafè. El seu pare, Antonio Pérez Lemus, va ser un hisendat i comerciant d'ascendència espanyola i canària nascut en Chinácota, Departament Nord de Santander, Colòmbia però radicat a Veneçuela des de la fi del segle xix. La seva mare Julia Rodríguez era una veneçolana nascuda a la ciutat de Rubio, filla d'un hisendat prominent local i neta de refugiats de la Guerra Federal provinents de Barinas. Casats el 1905, el matrimoni d'Antonio i Julia va produir 12 fills del qual Carlos Andrés va ser el penúltim. Els seus altres germans són: Nicolas, Ana Julia, Antonio, Germán I, Ángela, Germán II, Jorge, Luis, Francisco, Miguel Ángel i Armando.

Va estudiar educació primària en Rubio en el Col·legi María Inmaculada, fins a 1935, sisè grau i el primer any de batxillerat.

La dictadura de Juan Vicente Gómez va tenir un profund impacte sobre la família Pérez. Querelles legals contra un cosí del dictador per deutes sense pagar, unides amb la crisi als mercats mundials i la consegüent baixa en els preus de cafè, van contribuir al declivi de la salut d'Antonio Pérez i dels ingressos familiars. A la seva mort el 1936, la vídua Julia Pérez es trasllada amb els seus fills a Caracas i és aquí on Carlos Andrés completa el batxillerat, en el liceu Andrés Bell d'aquesta ciutat, graduant-se de batxiller en filosofia.

Ja durant aquest temps, va mostrar les seves inclinacions per la política, en actuar com a president del Centre d'Estudiants d'aquesta institució. Es va casar el 1948 amb la seva cosina Blanca Rodríguez, i d'aquest matrimoni en nasqueren 6 fills: Sonia, Thaís, Martha, Carlos Manuel, María de Los Angeles i Carolina.

Primera presidència

Durant el seu primer mandat, el país va ser conegut amb el sobrenom de "Veneçuela Saudita" a causa del flux de petrodòlars dels ingressos per l'exportació del petroli de Veneçuela, que va ser nacionalitzat l'1 de gener de 1976.

Segon mandat

El seu segon mandat, a diferència de l'anterior, va estar marcat per escàndols de corrupció que culminarien amb la seva separació del càrrec, davant la declaració de procedència d'avantjudici de mèrits per part de la Talli Suprema de Justícia acusat malversació de fons públics i frau a la nació, i la crisi social manifesta en l'anomenat Caracazo. Tant els escàndols de corrupció com el Caracazo van ser utilitzats com a argument per Hugo Chávez i Hernán Grüber Odremán per a dos intents de cop d'Estat el 4 de febrer i el 27 de novembre de 1992, respectivament. En ser separat de les seves funcions pel Congrés Nacional el 21 de maig de 1993 pel delicte de malversació de fons públics, es va convertir en l'únic president en exercici en la història a ser destituït per una acció judicial.

Etapa postpresidencial

Condemnat per la justícia, va recuperar la seva llibertat el 1999, resultant electe com a congressista en el Congrés bicameral, dissolt per l'Assemblea Nacional Constituent que va redactar la Constitució veneçolana de 1999. Autoexiliat a la República Dominicana i als Estats Units, va ser acusat de diversos delictes econòmics.

Després de la seva segona presidència, Pérez se separà de la seva esposa i passà a viure amb la seva secretària, Cecilia Matos, a Miami, lloc on morí el desembre de 2010.