Vés al contingut

Carles Santacana Torres

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCarles Santacana Torres

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Carles Santacana i Torres Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 octubre 1961 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJordi Casassas i Ymbert Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióProfessor i historiador
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (2023–)
Centre d'Estudis de l'Hospitalet
Grup d'Estudi d'Història de la Cultura i dels Intel·lectuals
Ateneu Barcelonès Modifica el valor a Wikidata
Interessat enFranquisme, història social i història de l'esport Modifica el valor a Wikidata

Carles Santacana Torres, és un historiador, especialitzat en història cultural, història social i de l'esport i història del franquisme.[1]

Doctorat en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, actualment, és professor i director del departament d'Història Contemporània d'aquesta universitat. Pertany al Grup d'Estudis d'Història de la Cultura i els Intel·lectuals (GEHCI) fundat pel Dr. Jordi Casassas i Ymbert el 1998.[2] Fou director del Centre de Documentació i Estudis del FC Barcelona, i membre de l'Ateneu Barcelonès, havent estat ponent de la «secció d'Història» a finals dels anys 80 i col·laborador de la revista "Ateneu". També és un dels autors de la història de l'Ateneu publicada el 2006,[3] i ha participat en la presentació del projecte de l'Arxiu de la Paraula[4] de la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès.[5] Durant la seva trajectòria professional ha publicat diversos de llibres i articles, i ha dirigit l'Enciclopèdia de l'Esport Català.[1]

El maig de 2023 va ser escollit membre numerari de la Secció Històrico- Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans.[6][7]

Membre del Centre d'Estudis de l'Hospitalet, n'ha format part en diferents etapes de la seva Junta Directiva, en va ser el president entre 1997 i 2003.[8]

Llibres

[modifica]
  • Josep Tarradellas. L'exili 2 (1954-1977), Barcelona, Edicions Dau, 2015.
  • Josep Tarradellas. L'exili (1939-1954), Barcelona, Edicions Dau, 2014.
  • Entre el malson i l'oblit. L'impacte del franquisme en la cultura a Catalunya i les Balears (1936-1960), Catarroja, Afers, 2013.
  • Història de l'atletisme a Catalunya, Barcelona, Federació Catalana d'Atletisme, 2012 (coautor amb Xavier Pujadas).
  • Enciclopèdia de l'esport català, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2012.
  • El Barça i el franquisme. Crònica d'uns anys decisius per a Catalunya (1968-1978), Barcelona, Mina, 2005.
  • Le nationalisme catalan, Paris, Elipses, 2004.
  • El franquisme i els catalans. Els informes del Consejo Nacional del Movimiento, Catarroja, Afers, 2000.
  • Coordinador de La llarga postguerra (1939-1960) volum X de l'obra Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1997.
  • Victoriosos i derrotats. El franquisme a l'Hospitalet, 1939-1951, Barcelona, Publicacions de l'Abadia del Montserrat, 1994

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Carles Santacana Torres». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Carles Santacana membre integrant del GEHCI» (en català). [Consulta: 22 març 2016].
  3. ↑ Santacana, Carles [et al.].. «diversos capítols». A: L'Ateneu i Barcelona : 1 segle i 1/2 d'acció cultural. Barcelona: Diputació de Barcelona: RBA-La Magrana, 2006. ISBN 8478718311. 
  4. ↑ «Presentació del portal Arxiu de la Paraula» (audio). l'Arxiu de la Paraula. Ateneu Barcelonès, 2013. [Consulta: 28 octubre 2014].
  5. ↑ Ateneu Barcelonès. «Carles Santacana Torres», 2014. Arxivat de l'original el 10 de novembre 2014. [Consulta: 10 novembre 2014].
  6. ↑ «Carles Santacana nou membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans | CELH». [Consulta: 14 juny 2023].
  7. ↑ «Carles Santacana, nou membre numerari de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans | Secció Història Contemporànea Món actual | UB». [Consulta: 14 juny 2023].
  8. ↑ Quaderns d'Estudi. L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis de l'Hospitalet, 2009, p. 155-160. 

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carles_Santacana_Torres&oldid=33986279»