Vés al contingut

Carles Coloma i Saa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCarles Coloma i Saa
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1567 Modifica el valor a Wikidata
Alacant Modifica el valor a Wikidata
Mort23 novembre 1637 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Virrei de Mallorca
1611 – 1617
Ambassador of the Kingdom of Spain to the Kingdom of England (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiplomàtic, traductor, militar, historiador Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarmestre de camp (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1624setge de Breda Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMarquès Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHouse of Coloma (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareJoan de Coloma i Cardona Modifica el valor a Wikidata
GermansAntoni Coloma i Saa
Ildefons de Coloma i de Melo Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Carles Coloma i Saa (Alacant, 1567 - Madrid, 23 de novembre de 1637), cavaller de Santiago, 1r marquès d'Espinar, fou un militar, diplomàtic i autor valencià al servei de la monarquia dels Àustries hispànics.[1] També és conegut com a traductor de Tàcit.

Biografia

[modifica]

Coloma va néixer dins la important Casa Coloma. Va ser el quart de 14 fills del tercer matrimoni de don Joan de Coloma i Cardona, primer comte d'Elda. El seus germans grans, Ildefons Coloma i Antoni Coloma i Saa, van ser bisbe de Barcelona i militar, respectivament. Es va casar amb una noble flamenca, Margarita de Gavere-Liedekercke, noble canongesa de la col·legiata de Santa Waltrude. Marguerite era filla d'Anthony I van Liederkerke i Louise de la Barre. Van tenir 4 fills i 6 fillesː

  • Antoni de Coloma
  • Carles IV Ignati de Coloma
  • Antoni de Coloma
  • Maria de Coloma, esposa de Nicolas de Velasco.
  • Jeronima de Coloma
  • Juana de Coloma
  • Margarita de Coloma
  • Isabella de Coloma
  • Blanca de Coloma
  • Luisa de Coloma

Carrera

[modifica]

El seu pare també era militar i escriptor. Coloma es va unir a l'exèrcit com a ensenya el 1581 i va fer campanya a Portugal, Sicília, Holanda i Alemanya, fins a arribar al grau de mestre de camp general. Va tenir un paper important en el setge de Doullens (1595). Després d'exercir com a governador de Catalunya del Nord (1600–1611) i virrei de Mallorca (1611–1617), esdevingué governador de Cambrai el 1617. El 1621 va prendre el relleu de Spinola com a comandant en cap de la invasió espanyola de l'Electorat del Palatinat. L'any següent va succeir al comte de Gondomar com a ambaixador espanyol a Anglaterra. Cridat quan va esclatar la guerra entre Anglaterra i Espanya el 1624, va participar en el setge de Breda de Spinola (agost de 1624 - juny de 1625) i suposadament apareix retratat al quadre La rendició de Breda de Velázquez. Després d'un mandat com a comandant a Milà, Coloma va tornar a Londres l'any 1630 per restablir la pau entre les dues corones. Des de 1631 fins al seu retorn a Espanya el 1634, va actuar com a comandant en cap de l'Exèrcit de Flandes. Durant els seus últims anys va servir al rei Felip IV com a majordom-alcalde i membre del Consell d'Estat.

Coloma va rebre l'hàbit de l'orde de Santiago el 1591 i va rebre la comandament de Montiel i La Ossa el 1621. El 16 de setembre de 1627, Felip IV el va nomenar marquès d'Espinar.

Obres

[modifica]
  • Carlos Coloma, De las guerras de los Estados Baxos, desde el ano de MDLXXXVIII. hasta al de MDXC. IX (Cambrai, Jean de la Rivière, 1622). Altres edicions: Anvers 1624 i 1635 i Barcelona 1627. Recentment, l'abril de 2010, Antonio Cortijo Ocana ( http://www.gbv.de/dms/sub-hamburg/334516609.pdf), ha coordinat una nova edició i estudi, basat en l'edició de 1625 feta a Anvers, ara Bèlgica, per al Ministeri de Defensa espanyol, ISBN, 978-84-9781-551-3, 766 pàgines.
  • Tàcitus, Obras de Cajo Cornelio Tacito, Carlos Coloma trad. (Douai, Wyon, 1629).[2]

Referències

[modifica]
  1. «Sobre Carles de Coloma», 20-07-2011. [Consulta: 20 maig 2024].
  2. Burke, Peter History and Theory, 5, 2, 1966, pàg. 140. DOI: 10.2307/2504511. JSTOR: 2504511.

Bibliografia

[modifica]
  • Miguel Angel Guill Ortega, Carlos Coloma, 1566-1637: Espada y pluma de los tercios (Madrid, Editorial Club Universitario, 2007).
  • JFAF de Azevedo Coutinho y Bernal "Généalogie de la Famille de Coloma", 1777.

Enllaços externs

[modifica]