Vés al contingut

Cabra salvatge asiàtica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Capra aegagrus)
Infotaula d'ésser viuCabra salvatge asiàtica
Capra aegagrus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Període de gestació155 dies Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries1,5 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Gairebé amenaçada
UICN3786 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreArtiodactyla
FamíliaBovidae
TribuCaprini
GènereCapra
EspècieCapra aegagrus Modifica el valor a Wikidata
Erxleben, 1777
Subespècies

La cabra salvatge asiàtica (Capra aegagrus) és l'antecessora de la cabra domèstica Capra aegagrus hircus. Hi ha altres espècies que també s'anomenen cabres salvatges però que no són els antecessors de la cabra domèstica, com és el cas de Capra pyrenaica i d'altres.[1] Rep els noms de cabra betzoar, cabra orada, cabra boscana, cabra muntera o cabra muntesa.

La distribució de Capra aegagrus és d'Europa a l'Àsia Menor, fins a l'Àsia central i el Pròxim Orient.

Estructura social

[modifica]

En llibertat les cabres viuen en ramats de fins a 500 individus, on els mascles són solitaris. Els mascles de les cabres passen un període en el qual estan llestos per aparellar-se; durant aquest període, els mascles vells condueixen les femelles més joves des dels ramats maternals. El període de gestació és de 170 dies i les femelles, normalment, tenen un sol cabrit. Els cabrits poden seguir la mare gairebé des del moment de néixer. La maduresa sexual de les femelles arriba als 1,5-2,5 anys i als mascles als 3,5-4 anys. Poden viure de 12 a 22 anys.

Problemes mediambientals causats per les cabres

[modifica]

La introducció fora de la seva àrea original pot resultar molt destructiva. Les cabres de les illes Galápagos, descendents de les deixades pels exploradors, van alterar l'ecosistema illenc fins que foren caçades totes.

Subespècies

[modifica]

Distribució

[modifica]

Les subespècies silvestres es poden trobar en aquests països:

Referències

[modifica]
  1. Jordi Nadal Lorenzo Estat de la qüestió de l'inici de la ramaderia a Catalunya Estudis d'història Agrària núm. 14