Capella de Santa Àgata
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Epònim | Àgata de Catània  | ||||
| Dades | |||||
| Tipus | Capella | ||||
| Part de | Palau Reial Major | ||||
| Clausura | 1835 | ||||
| Característiques | |||||
| Estil arquitectònic | gòtic català | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | ||||
| Localització | Pl. del Rei | ||||
| |||||
| BCIN | |||||
| Tipus | Monument històric | ||||
| Identificador | BCIN: 25-MH BIC: RI-51-0000005 IPAC: 29 | ||||
| Activitat | |||||
| Diòcesi | arquebisbat de Barcelona | ||||
La capella de Santa Àgata de Barcelona és un edifici gòtic que va ser construït a l'any 1302, situat a la plaça del Rei al centre del barri Gòtic barceloní. Actualment, el Saló del Tinell i la Capella de Santa Àgata formen part del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona.
Història
[modifica]
La capella de Santa Àgata va ser construïda pel rei Jaume II d'Aragó i la seva esposa Blanca de Nàpols per tal que formés part del Palau Reial Major i substituir, així, l'antic oratori que hi havia a palau.
El mestre d'obres Bertran Riquer va ser l'encarregat de començar-ne la construcció. El projecte va ser continuat l'any 1316 per Jaume del Rei i més tard per Pere d'Olivera. La construcció va seguir sota el regnat de Pere el Cerimoniós, que va manar fer la capella de les Reines al petit creuer de l'església, i posteriorment el rei Martí I l'Humà va realitzar la capella que servia de baptisteri, als peus de la nau. La seva dedicació primitiva va ser en honor de Santa Maria, fins a l'any 1601, en què, atesa la custòdia de les relíquies de santa Àgata, el papat va emetre una butlla per al canvi d'advocació.
L'any 1835, la capella va formar part dels béns eclesiàstics afectats per la desamortització de Mendizábal i va ser destinada a diversos usos. El 1856 se'n va iniciar una restauració, dirigida per l'arquitecte Elies Rogent.
Des del 1879 s'hi va crear el Museu Provincial d'Antiguitats[1] amb un gran fons lapidari.[2]
Posteriorment, durant la dècada de 1990, es va dur a terme una nova restauració pels arquitectes Jordi Casadevall i Alfred Pastor, que comportà obres a la coberta i al sostre, se'n va refer la il·luminació i es va dur a terme la consolidació del campanar.[3]
Edifici
[modifica]
La capella és d'estil gòtic català (1302) i està construïda sobre la muralla romana. Consta d'una única nau de planta rectangular amb un absis poligonal, un petit creuer amb la capella de les Reines, on es poden veure els escuts de Maria de Navarra i d'Elionor de Sicília, esposes del rei Pere el Cerimoniós, i als peus s'hi troba una petita capella que servia de baptisteri. La nau està coberta amb arcs diafragma amb un teginat de fusta policromat. L'absis està cobert amb voltes de creueria i darrere seu es troba la sagristia entrecavada dins de la muralla romana. Situats entre els contraforts hi ha els vitralls amb traceries gòtiques que n'il·luminen l'espai interior.
Sobre la part de la sagristia es troba el campanar de planta octogonal, construït en el primer quart del segle xiv, que està acabat en vuit frontons triangulars, semblant a una corona reial.
L'escultor Joan Claperós, sota el mandat del rei Pere de Portugal (1463-1466), va realitzar seixanta rajoles de terra cuita amb representacions d'àngels i de les armes d'Aragó i Sicília per al paviment i aquest mateix rei va encarregar a l'artista Jaume Huguet el Retaule del Conestable o de l'Epifania que encara avui presideix la capella i que en va substituir un altre de dedicat a la Mare de Déu i Jesús, avui desaparegut, obra de Ferrer Bassa (1344).[4]
Intervencions arqueològiques
[modifica]
El 1990 es va dur a terme una intervenció arqueològica a l'edifici, plantejada com a estudi previ a la restauració de l'espai interior del temple. Les cales practicades amb anterioritat en el subsòl del temple per Eduard Riu (1989) van evidenciar la necessitat de desenvolupar-hi una excavació extensiva abans d'iniciar la restauració per tal de comprovar, entre altres coses, les variacions de cotes de paviments, reformes que això comportés, etapes constructives de la capella, evolució de l'espai, etc. L'actuació es va dividir en cinc àmbits diferenciats:
- El primer àmbit estava conformat per l'absis. Aquí l'excavació va ser exhaustiva fins a arribar a la volta gòtica construïda entre les torres romanes 14 i 15, les quals es va aprofitar com a fonament de la capella. En aquest nivell, es van realitzar dues cales puntuals per tal de poder documentar com estava feta la volta, rebliment, morter... i per tal d'aconseguir diferenciar o documentar la línia d'unió entre les dues muralles romanes.
- L'àmbit ii el definia la capella de les Reines o de Sant Nicolau, construïda amb certa posterioritat a l'edifici, durant el regnat de Pere III el Cerimoniós (1338-1387). Aquí es va buidar tota l'àrea fins a arribar a l'estrat que segellava la volta volada, que configurava la fonamentació, i el seu rebliment. Després es va practicar un sondeig (1,40 x 2,60 m.) entre la clau i els pilars de la volta per documentar la construcció i datació de la volta.
- L'àmbit iii estava definit pel Baptisteri o Capella de Sant Bartomeu, el qual també es va construir amb posterioritat a la capella. Aquí també es va exhaurir tota la superfície fins a arribar a la volta que feia de fonament de la capella.
- L'àmbit iv corresponia a la nau longitudinal i a la transversal del temple. En aquest cas, es va excavar fins a arribar a estructures massisses, com les muralles, voltes i es van realitzar un seguit de cales puntuals amb objectius concrets. Es tractava de contrastar la possible existència d'altres paviments com es va indicar a les prospeccions anteriors; documentar l'enlluït que havia aparegut a l'absis, el qual indicava un nivell diferent a l'actual; comprovar quines estructures eren gòtiques o si hi havia restes d'un possible temple romànic; identificar les restes de les muralles romanes i de construccions posteriors a la capella.
- El darrer àmbit, el v, es trobava a la part exterior, a la coberta de l'absis. En aquesta zona es va practicar una cala en l'angle sud de la coberta de 2,30 x 3,40 m. Els resultats van ser decebedors, ja que tot havia estat refet i transformat sense deixar cap resta, per la qual cosa es va abandonar la zona.
Amb els resultats obtinguts de l'actuació es van poder establir 6 fases evolutives. La primera fase d'època Alt Imperial estava representada per la façana externa de la muralla de Barcino. Aquesta va aparèixer al llarg de tot l'espai ocupat pel temple, nau i absis a la cota més baixa. El mur estava construït amb dos paraments externs de carreus, molts d'ells aprofitats, lligats amb morter i al mig un rebliment de terra, morter i sobretot pedra. Les parts descansaven damunt d'una banqueta. Es van practicar dos sondejos (2 i 4) per tal de separar les dues muralles i no va ser possible donat que el rebliment d'ambdues era molt homogeni.
La fase ii estava representada pel segon recinte romà, el del segle iv–v. Durant l'excavació de l'absis i la nau es va trobar la línia de façana exterior del segon recinte, la que avui es pot veure des de la Via Laietana, però, en canvi, va ser impossible localitzar la façana interior. També es va documentar la torre núm. 14 i part de la núm. 13. Sembla que la capella de Santa Àgata es va construir damunt mateix del camí de ronda, just on s'iniciaven els murs transversals que unien les façanes de les torres amb les muralles.
La fase iii se situava entre el segle xi, aproximadament quan la muralla ha perdut la seva funció defensiva, i segle xiv quan s'inicià l'edificació del temple. Dins d'aquesta fase, hi havia un primer moment en què es va materialitzar la construcció de les voltes o arcades entre les torres del segon recinte romà. Això tenia com a objectiu crear un espai per edificar construccions com la residència palatina. El segon moment estava representat per un paviment posteriorment cobert per un nivell que unificava tota la superfície. Aquest es va realitzar amb posterioritat a les voltes però abans de la Capella, i es trobava cobrint part de la torre núm. 13 i la volta medieval.
La fase iv era l'etapa de construcció de la capella gòtica. Per dur-la a terme, es va utilitzar l'espai definit per les dues muralles i les torres que sumaven uns set metres i es va ampliar per la banda de la plaça del Rei, amb la construcció d'un mur de dos metres d'ample deixant un espai entre aquest i la façana interna de la muralla, que es va farcir amb terra i cascot. Del període constructiu es conservaven els forats o retalls on s'enclavava la bastida per anar aixecant les parts o per anar treballant. L'absis i la nau s'aixecaren més o menys a la vegada, ambdues construccions es van fer amb carreus desbastats i morter. En un segon moment, dins del segle xiv es van afegir les capelles laterals. La capella de la Reina, la més meridional, en ser un cos que sobresortia de la superfície rectangular inicial va ser necessari construir una arcada que arrancava des de la plaça de Ramon Berenguer. El carcanyol i ronyó es van farcir amb ceràmiques, sobretot, gerros d'obra aspra oxidada. L'altra capella lateral, de Sant Bartomeu o Baptisteri, era un cos independent del temple, el qual es va construir aprofitant com a fonaments la torre núm. 13 de la muralla i part de la volta medieval, mentre que la resta es va edificar com un balcó volat damunt d'una arcada de carreus grans visible a l'exterior de l'edifici.
La fase v estava definida per les reformes que va ser objecte la capella des del segle xiv fins al segle xix. Es tractava de remodelacions, baixades de paviments, graons d'accés, podi... D'aquesta mateixa fase eren tots els enterraments ubicats dins del temple. Es tractava de set inhumacions, de les quals, quatre se situaven a la nau, dos a l'absis i un darrer al baptisteri. Sembla que es tractarien d'inhumacions directament a terra o en taüt i que tindrien una cronologia al voltant del segle xvii. La darrera fase venia definida per les obres de restauració que a mitjans del segle xix es van realitzar sota la direcció d'Elies Rogent. Algunes d'elles van ser motivades per l'estat de conservació de les restes però en altres casos es desconeix el motiu. D'aquesta manera es va obrir en els murs de la nau dues finestres, a la part de l'evangeli una finestra amb arc de mig punt i a l'epístola un balcó ogival. També sota la seva direcció es va reestructurar de nou la tribuna.[5]
Referències
[modifica]- ↑ [1] Borralleras i Gras, Joaquim. El Museu de Santa Ágata. Butlletí dels museus d'art de Barcelona (1932): 161-176.
- ↑ Museu d'Arqueologia de Catalunya. Barcelona Arxivat 2015-11-27 a Wayback Machine.
- ↑ Eduard Riu i Barrera. La Capella de Santa Àgata del Palau Reial Major de Barcelona: història i restauracions. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1999. ISBN 84-393-4935-1
- ↑ Rovira i Mata, 1991, p. 13.
- ↑ «Capella de Santa Àgata». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
Bibliografia
[modifica]- Rovira i Mata, Carolina «Excavacions de la capella de Santa Àgata». Memòria d'excavació. Dció. General del Patrimoni Cultural, 1991 [Consulta: 1r agost 2013].
- M. Lluïsa Ramos (2005), Catedrals, monestirs i grans edificis religiosos, Barcelona, Geoestel. ISBN 84-96295-15-X
- RIU BARRERA, Eduard; TORRA, Albert; PASTOR, Alfredː La capella de Santa Àgata del Palau Reial Major de Barcelonaː història i restauracions. Barcelonaː Generalitat de Catalunya, 1999 ISBN 8439349343
Enllaços externs
[modifica]
