Campionat del Món d'enduro

FIM Enduro World Championship

Parc tancat a Lovere durant la Valli Bergamasche del 2010
Acrònim	EnduroGP
Categoria	Enduro
Àmbit	Internacional
Espònsor/Entitat	Borilli / FIM
Precedents	C. d'Europa: 1968 - 89
1a Temporada	1990
Campió (2024)	Josep Garcia
Campió júnior	Max Ahlin
Campiona	Mireia Badia
Web oficial	www.endurogp.com
Darrera revisió: 27/11/2024

El Campionat del Món d'enduro (oficialment: FIM Enduro World Championship i antigament World Enduro Championship, abreujat WEC), regulat per la FIM, és la màxima competició internacional d'enduro al costat dels Sis Dies Internacionals d'Enduro (ISDE). El campionat es divideix actualment en tres categories (E1, E2 i E3), cadascuna amb el seu campió anual. Des del 2016 es concedeix un títol addicional, anomenat EnduroGP, al millor absolut de la temporada considerant els resultats conjunts de totes tres categories. A banda, hi ha tres categories més que, tot i formar part del campionat, funcionen de forma independent (EJ per a pilots júnior, Youth per a pilots juvenils i Women per a dones) i una Copa addicional de suport, l'Open Cup, per a pilots amateurs.

Història

El Campionat del Món d'Enduro es disputa des de 1990, com a continuació del Campionat d'Europa que havia organitzat la FIM des de 1968. L'any 1992, quan ja en feia tres de la desaparició de l'antic Campionat d'Europa, la FIM Europe (aleshores anomenada Union Européenne de Motocyclisme, UEM) en va tornar a instaurar un altre que s'ha vingut celebrant fins a l'actualitat, sota la mateixa denominació (Campionat d'Europa d'enduro).

Campionat d'Europa d'enduro (1968-1989)

Vegeu també: Llista de campions d'Europa d'enduro FIM

El Campionat d'Europa d'Enduro fou instaurat per la FIM el 1968 amb la intenció d'unificar en una sola competició una sèrie de proves importants que fins aleshores se celebraven per lliure, com ara els Dreitagesfahrt von Isny (Tres Dies d'Isny) o la Valli Bergamasche, tret lògicament dels Sis Dies Internacionals (ISDT, actuals ISDE), que havien de continuar com a prova destacada de l'especialitat.

Després d'un primer assaig el 1967 com a Copa d'Europa, el maig de 1968 començava el I Campionat d'Europa amb el Rund um Zschopau com a prova inaugural. Des de la seva creació fins a la darrera edició el 1989, el campionat anà incorporant i eliminant diverses categories (o cilindrades), en una evolució constant que continuà un cop el campionat esdevingué mundial.

Evolució històrica de les categories del Campionat d'Europa d'Enduro

  Categoria introduïda aquell any

Categoria	Períodes
	1968 - 1976	1977 - 1978	1979	1980	1981 - 1982	1983 - 1986	1987 - 1989
1	50cc	50cc	50cc	50cc	-	-	-
2	75cc	75cc	75cc	75cc	80cc	80cc 2T	80cc 2T
3	100cc	100cc	100cc	100cc	-	-	-
4	125cc	125cc	125cc	125cc	125cc	125cc 2T	125cc 2T
5	175cc	175cc	175cc	175cc	175cc	-	-
6	250cc	250cc	250cc	250cc	250cc	250cc 2T	250cc 2T
7	350cc	350cc	350cc	350cc	-	-	350cc 4T
8	350cc	500cc	500cc	500cc	500cc	500cc 2T	500cc 2T
9		500cc	750cc	750cc	500cc 4T	500cc 4T	500cc 4T
10			750cc	1000cc	-	-	-
11				1000cc	-	-	-

Campionat del Món d'enduro (1990-Actualitat)

Antoine Méo, 5 vegades Campió del Món entre el 2010 i el 2015

A partir de 1990 l'històric Campionat d'Europa fou reanomenat Campionat del Món d'Enduro. Les primeres temporades es mantingueren les mateixes categories que hi havia fins al canvi de denominació, però amb els anys continuà l'evolució ja iniciada durant l'etapa "europea" del campionat.

El 2004 els drets del WEC foren adquirits per una agència de màrqueting que va reformar la competició totalment, reduint-ne les categories fins a deixar-les en les 3 vigents actualment (E1, E2 i E3). L'any següent, 2005, es va incorporar la categoria Júnior (EJ) per a pilots fins a 21 anys, ampliat fins als 23 més tard (aquesta categoria es va subdividir el 2018 en J1 i J2 en funció de la cilindrada de la moto). El 2009 es va instaurar la copa juvenil, anomenada Youth Cup, per a pilots menors de 18 anys i motocicletes de dos temps de fins a 125 cc (aquesta copa va esdevenir campionat del món a partir de la temporada del 2017). La temporada de 2010 es va introduir la categoria femenina (Dones) i la del 2019 es va estrenar la nova copa mundial per a pilots amateurs, l'Open Cup.

Evolució històrica de les categories del Campionat del Món d'Enduro

  Categoria introduïda aquell any

Categoria	Períodes
	1990 - 1993	1994 - 1997	1998 - 2003	2004 - 2016	2017	2018 - Actualitat
1	80cc 2T	-	250cc 4T	E1	-	E1
2	125cc 2T	125cc 2T	125cc 2T
3	250cc 2T	250cc 2T	250cc 2T	E2	E2	E2
4	350cc 4T	350cc 4T	400cc 4T
5	500cc 2T	-	-	E3	EnduroGP	E3
6	500cc 4T	500cc 4T	500cc 4T

Nota.- Entre el 1998 i el 2004 hi va haver un campionat absolut que decidia el campió d'entre totes les categories. Aquesta idea es va reprendre el 2016, aquest cop amb el nom d'EnduroGP. A banda, entre el 2004 i el 2006 hi hagué també un campionat per equips.

Fórmules dels motors

Fins al 2003, les categories (o "classes") del mundial especificaven clarament quins motors admetien, tant pel que fa al tipus de motor com a la cilindrada, i cada classe es destinava a un únic tipus de motor. Així, hi havia per exemple la categoria 250cc 2T per a motors de dos temps de fins a 250 cc, o la 500cc 4T per a motors de quatre temps de fins a 500 cc. Les motocicletes, a més, duien totes les plaques porta-números iguals (grogues amb números negres), fos quina fos la seva categoria.

A partir del 2004 tot això va canviar. D'una banda, les classes van passar a permetre motors de dos i quatre temps indistintament alhora que rebien un nom ordinal (Enduro 1, 2 i 3) que no reflecteix les característiques dels motors i de l'altra, a cada classe se li va assignar un color específic per a les plaques porta-números.

Del 2004 al 2016

Mika Ahola al mundial d'E1 el 2008

Inicialment, per tal d'equilibrar la diferència de potència entre els motors de dos i quatre temps es va aplicar la reducció a la meitat de la cilindrada per als primers respecte dels segons. Tanmateix, amb el desenvolupament tecnològic per part dels fabricants cada cop més orientat als quatre temps, aquest sistema va acabar penalitzant les motocicletes de dos temps, les quals només podien defensar-se a les grans cilindrades.

Classe	Motor	Cilindrada		Color placa
		De	A
Enduro 1 (E1)	2T	100 cc	125 cc	Negre
	4T	175 cc	250 cc
Enduro 2 (E2)	2T	175 cc	250 cc	Vermell
	4T	275 cc	450 cc
Enduro 3 (E3)	2T	290 cc	500 cc	Groc
	4T	475 cc	650 cc

2017

El 2017 el mundial es va reduir a dues úniques classes (E1 va desaparèixer i E3 es va rebatejar com a EnduroGP) i, per primera vegada en la història dels campionats d'enduro, es van incloure motocicletes de 2 i 4 temps de la mateixa cilindrada a la mateixa classe. Tanmateix, la mala acollida per part de pilots i equips d'aquesta nova fórmula va fer que l'experiment no es tornés a repetir.

Classe	Motor	Cilindrada	Color placa
Enduro 2 (E2)	2T	Fins a 250 cc	Vermell
	4T
EnduroGP	2T	Més de 250 cc	Blanc
	4T

Del 2018 en endavant

El 2018, amb la tornada a les tres classes habituals, E1 va mantenir la paritat de cilindrada per als motors de 2 i 4 temps, mentre que E2 es va dedicar en exclusiva als 4 temps i E3 es va convertir a la pràctica quasi exclusivament en una classe per a motors de 2 temps, tot i que la normativa segueix preveient-hi l'ús de l'altre tipus de motor.

Classe	Motor	Cilindrada		Color placa
		De	A
Enduro 1 (E1)	2T	Fins a 250 cc		Negre
	4T
Enduro 2 (E2)	4T	255 cc	450 cc	Vermell
Enduro 3 (E3)	2T	256 cc	Sense límit	Groc
	4T	456 cc	Sense límit

Estructura del campionat

Classes

La temporada del 2022, el Campionat del món d'enduro tenia la següent estructura:

Campionat	Classe	Motors	Creada	Límit d'edat	Color placa
EnduroGP	E1	Fins a 250 cc (2T i 4T)	2004	-	Negre (números blancs)
	E2	255 - 450 cc 4T			Vermell (números blancs)
	E3	Més de 255 cc 2T Més de 455 cc 4T			Groc (números negres)
Júnior	J1	Fins a 250 cc (2T i 4T)	2005	Menys de 23 anys	Verd clar (números negres)
	J2	Més de 255 cc (2T i 4T)			Verd fosc (números blancs)
Juvenil	Youth	100 - 125 cc 2T	2009	Menys de 21 anys	Blau (números blancs)
Femení	Women	Que acompleixi E1, E2 o E3	2010	-	Violeta (números blancs)
Copa Open	2T	Sense límits (2T)	2019	-	Carbassa (números negres)
	4T	Sense límits (4T)
	Sènior	Sense límits (2T i 4T)		40 anys o més

Notes

Curses

El campionat consta actualment d'entre 6 i 8 proves (o Grans Premis) de dos dies de durada. Tots els Grans Premis consten d'una prova d'enduro, una prova de motocròs i una prova extrema. El Campionat del 2007 incloïa sis proves a Europa, una als EUA i una al Canadà. A la temporada del 2008, totes les rondes es varen celebrar a Europa.

Puntuació

Tradicionalment, al WEC rebien punts els 15 millors classificats de cada categoria, atorgant-se'n 20 al guanyador, 17 al segon i 15 al tercer. Des de la temporada 2004, els punts s'atorguen als 20 primers classificats, guanyant-ne 25 el primer de cada categoria i quedant repartits així:

Posició	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15	16	17	18	19	20
Punts	25	22	20	18	16	15	14	13	12	11	10	9	8	7	6	5	4	3	2	1

Guanyadors del Campionat d'Europa d'enduro

Article principal: Llista de campions d'Europa d'enduro FIM

Guanyadors del Campionat del Món d'enduro

Primera etapa (1990-2003)

  Campions absoluts (1998-2003)

Any	80 cc 2T	125 cc 2T	250 cc 2T	350 cc 4T	500 cc 2T	500 cc 4T
1990	Thomas Bieberbach (Simson)	Paul Edmondson (KTM)	Kari Tiainen (Suzuki)	Otakar Kotrba (Husqvarna)	Peter Hansson (KTM)	Jimmie Eriksson (Husaberg)
1991	Pierfranco Muraglia (Kawasaki)	Jeff Nilsson (KTM)	Kari Tiainen (Husqvarna)	Kent Karlsson (Husaberg)	Sven-Erik Jönsson (Husqvarna)	Jaroslav Katriňák (Husaberg)
1992	Gianmarco Rossi (HRD)	Jeff Nilsson (KTM)	Giorgio Grasso (Kawasaki)	Mario Rinaldi (KTM)	Tullio Pellegrinelli (Honda)	Kari Tiainen (Husqvarna)
1993	Gianmarco Rossi (TM)	Paul Edmondson (Husqvarna)	Giorgio Grasso (Kawasaki)	Sven-Erik Jönsson (Husqvarna)	Giovanni Sala (KTM)	Fabio Farioli (KTM)
	- Cancel·lat -	125 cc 2T	250 cc 2T	350 cc 4T	- Cancel·lat -	500 cc 4T
1994		Paul Edmondson (Gas Gas)	Giovanni Sala (KTM)	Mario Rinaldi (KTM)		Kari Tiainen (Husqvarna)
1995		Petteri Silván (Husqvarna)	Giovanni Sala (KTM)	Anders Eriksson (Husaberg)		Kari Tiainen (Husqvarna)
1996		Fausto Scovolo (Honda)	Paul Edmondson (Gas Gas)	Anders Eriksson (Husqvarna)		Peter Jansson (Husaberg)
1997		Shane Watts (KTM)	Stéphane Peterhansel (Yamaha)	Mario Rinaldi (KTM)		Kari Tiainen (KTM)
	250 cc 4T	125 cc 2T	250 cc 2T	400 cc 4T		500 cc 4T
1998	Gianmarco Rossi (Honda)	Roman Michalík (TM)	Giovanni Sala (KTM)	Björne Carlsson (Husaberg)		Anders Eriksson (Husqvarna)
1999	Vesa Kytönen (Kawasaki)	Juha Salminen (KTM)	Petteri Silván (Gas Gas)	Giovanni Sala (KTM)		Anders Eriksson (Husqvarna)
2000	Matteo Rubin (KTM)	Juha Salminen (KTM)	Stefan Merriman (Husqvarna)	Mario Rinaldi (KTM)		Kari Tiainen (KTM)
2001	Stéphane Peterhansel (Yamaha)	Petteri Silván (Husqvarna)	Juha Salminen (KTM)	Stefan Merriman (Husqvarna)		Anders Eriksson (Husqvarna)
2002	Peter Bergvall (Yamaha)	Petteri Silván (Husqvarna)	Samuli Aro (Husqvarna)	Juha Salminen (KTM)		Anders Eriksson (Husqvarna)
2003	Peter Bergvall (Yamaha)	Petri Pohjamo (Gas Gas)	Stefan Merriman (Honda)	Anders Eriksson (Husqvarna)		Juha Salminen (KTM)

Campionats discontinuats

Campionat Absolut Any Campió Categoria Motocicleta 1998 Giovanni Sala 250 cc 2T KTM EXC 250 1999 Petteri Silván 250 cc 2T Gas Gas EC 250 2000 Juha Salminen 125 cc 2T KTM EXC 125 2001 Juha Salminen 250 cc 2T KTM EXC 250 2002 Juha Salminen 400 cc 4T KTM EXC-F 400 2003 Juha Salminen 500 cc 4T KTM EXC-F 500 2004 Juha Salminen E2 KTM EXC-F 450

Campionat per Equips Any Equip campió 2004 KTM Racing 2005 KTM Team Farioli 2006 KTM Factory Team Farioli 2

Segona etapa (2004-Actualitat)

Eero Remes (E1), 3 vegades campió del món

Juha Salminen (E2), 13 vegades campió del món

David Knight (E3), 3 vegades campió del món

A 26 de novembre de 2024

  Campions absoluts fins al 2004 / EnduroGP des del 2016

Any	E1	E2	E3
2004	Stefan Merriman (Yamaha)	Juha Salminen (KTM)	Samuli Aro (KTM)		-	-	-
	E1	E2	E3		EJ
2005	Ivan Cervantes (KTM)	Samuli Aro (KTM)	David Knight (KTM)		Cristóbal Guerrero (Gas Gas)	-	-
2006	Ivan Cervantes (KTM)	Samuli Aro (KTM)	David Knight (KTM)		Joakim Ljunggren (Husaberg)	-	-
2007	Juha Salminen (KTM)	Mika Ahola (Honda)	Ivan Cervantes (KTM)		Joakim Ljunggren (Husaberg)	-	-
2008	Mika Ahola (Honda)	Johnny Aubert (Yamaha)	Samuli Aro (KTM)		Thomas Oldrati (KTM)	-	-
	E1	E2	E3		EJ	Youth
2009	Mika Ahola (Honda)	Johnny Aubert (KTM)	Ivan Cervantes (KTM)		Oriol Mena (Husaberg)	Romain Dumontier (Husqvarna	-
	E1	E2	E3		EJ	Youth	Dones
2010	Antoine Méo (Husqvarna)	Mika Ahola (Honda)	David Knight (KTM)		Lorenzo Santolino (KTM)	Mario Román (KTM)	Ludivine Puy (Gas Gas)
2011	Juha Salminen (Husqvarna)	Antoine Méo (Husqvarna)	Mika Ahola (Honda)		Jérémy Joly (Honda)	Jonathan Manzi (KTM)	Ludivine Puy (Gas Gas)
2012	Antoine Méo (KTM)	Pierre Renet (Husaberg)	Christophe Nambotin (KTM)		Mathias Bellino (Husaberg)	Giacomo Redondi (KTM)	Laia Sanz (Gas Gas)
2013	Antoine Méo (KTM)	Alex Salvini (Honda)	Christophe Nambotin (KTM)		Matthew Phillips (Husqvarna)	Jamie McCanney (Husaberg)	Laia Sanz (Honda)
2014	Christophe Nambotin (KTM)	Pierre Renet (Husqvarna)	Matthew Phillips (KTM)		Daniel McCanney (Beta)	Davide Soreca (Yamaha)	Laia Sanz (Honda)
2015	Eero Remes (TM)	Antoine Méo (KTM)	Mathias Bellino (Husqvarna)		Jamie McCanney (Husqvarna)	Mikael Persson (Yamaha)	Laia Sanz (KTM)
2016	Eero Remes (TM)	Matthew Phillips (Sherco)	Steve Holcombe (Beta)		Giacomo Redondi (Honda)	Jack Edmondson (KTM)	Laia Sanz (KTM)
		E2	EnduroGP		EJ	Youth	Dones
2017	-	Josep Garcia (KTM)	Steve Holcombe (Beta)		Bradley Freeman (Beta)	Andrea Verona (TM)	Maria Franke (KTM)
	E1	E2	E3		EJ	Youth	Dones
2018	Bradley Freeman (Beta)	Eero Remes (TM)	Steve Holcombe (Beta)		Matteo Cavallo (Beta)	Ruy Barbosa (Husqvarna)	Sanna Kärkkäinen (KTM)
2019	Bradley Freeman (Beta)	Loïc Larrieu (TM)	Steve Holcombe (Beta)		Andrea Verona (TM)	Hamish MacDonald (Sherco)	Jane Daniels (Husqvarna)
2020	Andrea Verona (TM)	Steve Holcombe (Beta)	Bradley Freeman (Beta)		Hamish McDonald (Sherco)	Sergio Navarro (Husqvarna)	Jane Daniels (Husqvarna)
2021	Andrea Verona (Gas Gas)	Josep Garcia (KTM)	Bradley Freeman (Beta)		Matteo Pavoni (TM)	Albin Norrbin (Fantic)	Laia Sanz (Gas Gas)
2022	Andrea Verona (Gas Gas)	Wil Ruprecht (TM)	Bradley Freeman (Beta)		Zach Pichon (Sherco)	Harry Edmondson (Fantic)	Jane Daniels (Fantic)
2023	Josep Garcia (KTM)	Steve Holcombe (Beta)	Bradley Freeman (Beta)		Jed Etchells (Fantic)	Kevin Cristino (Fantic)	Jane Daniels (Fantic)
2024	Josep Garcia (KTM)	Andrea Verona (Gas Gas)	Bradley Freeman (Beta)		Max Ahlin (KTM)	Manuel Verzeroli (KTM)	Mireia Badia (Rieju)

Notes

Resum: Campions d'EnduroGP

Els guanyadors del títol absolut, EnduroGP, des de la seva instauració el 2016 han estat els següents:

Any Campió Categoria Motocicleta 2016 Matthew Phillips E2 Sherco SEF-R 300 2017 Steve Holcombe EnduroGP (E3) Beta RR 300 2018 Steve Holcombe E3 Beta RR 300 2019 Bradley Freeman E1 Beta RR 250 2020 Steve Holcombe E2 Beta RR 350 2021 Bradley Freeman E3 Beta RR 300 2022 Andrea Verona E1 Gas Gas EC-F250 2023 Steve Holcombe E2 Beta RR 350 2024 Josep Garcia E1 KTM EXC-F 250

Estadístiques

S'han considerat tots els resultats compresos entre el 1968 i el 2024.

Vegeu també: Llista de campions del món d'enduro

Campions amb més de 3 títols

  Pilots que guanyaren tots els seus títols abans de la creació del Campionat del Món, essent per tant formalment "Campions d'Europa"

  Pilots que guanyaren algun títol abans de la creació del Campionat del Món. En aquests casos, els títols europeus en qüestió s'identifiquen com a "E"

Pilot	Títols
Juha Salminen	13 (5 Absolut, 2 x 125cc, 2 x E1, 1 x E2, 1 x 250cc, 1 x 400cc, 1 x 500cc)
Erwin Schmider	11 (6 x 175cc, 2 x 350cc, 2 x 50cc, 1 x 100cc)
Kvetoslav Masita	10 (10 x 350cc)
Steve Holcombe	10 (4 x EnduroGP, 2 x E2, 4 x E3)
Bradley Freeman	9 (2 x EnduroGP, 2 x E1, 4 x E3, 1 x EJ)
Rolf Witthöft	8 (7 x 125cc, 1 x 1000cc)
Kari Tiainen	7 (5 x 500cc, 2 x 250cc)
Anders Eriksson	7 (4 x 500cc 4T, 2 x 350cc 4T, 1 x 400cc 4T)
Laia Sanz	6 (6 x Dones)
Andrea Verona	6 (1 x EnduroGP, 3 x E1, 1 x EJ, 1 x Youth)
Giovanni Sala	6 (1 Absolut, 3 x 250cc, 1 x 500cc, 1 x 400cc 4T)
Sven-Erik Jönsson	6 (1 x 500cc 2T, 1 x 350cc 4T, 4 x 500cc 2T E)
Josef Wolfgruber	6 (5 x 100cc, 1 x 75cc)
Josep Garcia	5 (1 x EnduroGP, 2 x E2, 2 x E1)
Petteri Silván	5 (1 Absolut, 1 x 250cc, 3 x 125cc)
Samuli Aro	5 (2 x E2, 2 x E3, 1 x 250cc 2T)
Mika Ahola	5 (2 x E1, 2 x E2, 1 x E3)
Antoine Méo	5 (3 x E1, 2 x E2)
Paul Edmondson	5 (3 x 125cc, 1 x 250cc, 1 x 125cc E)
Gianmarco Rossi	5 (3 x 80cc, 2 x 80cc E)
Frantizek Mrázek	5 (5 x 250cc)
Gualtiero Brissoni	5 (3 x 125cc, 2 x 250cc)
Andreas Brandl	5 (4 x 75cc, 1 x 50cc)
Ivan Cervantes	4 (2 x E1, 2 x E3)
Mario Rinaldi	4 (2 x 350cc, 2 x 400cc)
Stefan Merriman	4 (2 x 250cc 2T, 1 x 400cc 4T, 1 x E1)
Matthew Phillips	4 (1 x EnduroGP, 1 x E2, 1 x E3, 1 x EJ)
Jane Daniels	4 (4 x Dones)
Jens Scheffler	4 (4 x 500cc)
Guglielmo Andreini	4 (3 x 500cc, 1 x 500cc 4T)
Eddy Hau	4 (2 x 500cc, 2 x 100cc)
Harald Sturm	4 (4 x 250cc 2T)
Alessandro Gritti	4 (3 x 250cc, 1 x 125cc)
Pierfranco Muraglia	4 (1 x 80cc, 3 x 80cc E)
Peter Neumann	4 (4 x 50cc)

Títols per nacionalitat

Nacionalitat	Títols europeus	Títols mundials	Total
Alemanya	79	1	80
Itàlia	42	37	79
RFA	60	0	60
Finlàndia	0	41	41
Regne Unit	1	36	37
Suècia	10	23	33
Txecoslovàquia	24	0	24
França	2	22	24
RDA	19	1	20
Catalunya	0	17	17
Austràlia	0	10	10
Espanya	0	4	4
Txèquia	0	2	2
Polònia	2	0	2
Nova Zelanda	0	2	2
Eslovàquia	0	1	1
Àustria	1	0	1
Xile	0	1	1
Totals	161	197	358

Notes

Enllaços externs

• Lloc Web oficial (anglès)
• El Campionat del Món d'enduro al Web de la FIM (anglès)
• Història del Campionat d'Europa als 70 Arxivat 2010-03-23 a Wayback Machine. (anglès)