Vés al contingut

Camino Real (Califòrnia)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de vial urbàCamino Real

Modifica el valor a Wikidata
Tipuscarretera Modifica el valor a Wikidata
Situació
Entitat territorial administrativaSan Francisco (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Interseccions
San Tomas Expressway (en) Tradueix
Page Mill Road (en) Tradueix
De La Cruz Boulevard (en) Tradueix
South Valley Freeway (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Missió de San Diego de Alcalá a Califòrnia

El Camino Real era la via de comunicació terrestre que unia les missions de la Baixa Califòrnia i l'Alta Califòrnia, fundades entre 1683 i 1834. Originalment fou un camí de ferradura però ha estat modificat i millorat amb els anys. En l'actualitat forma part de la xarxa de carreteres de Mèxic i els Estats Units.

Història

[modifica]
Missió de Santa Clara de Asís circa 1910.

La primera missió de les Califòrnies fou la de San Bruno, fundada pels jesuïtes el 1683. El pla general de colonització i evangelització per part espanyola es basava en les missions, els pueblos i els presidios. Es tractava d'anar progressant cap al nord fundant un rosari de missions a la distància d'un dia de camí a cavall de missió a missió. (Aproximadament tres dies a peu). Al costat de cada missió es fundava un "pueblo" amb els indis conversos. En llocs determinats hom hi afegia un "presidio", una residència més o menys fortificada amb soldats, per a protegir i ocupar el territori. Les missions es finançaven amb diners recaptats pels ordes religiosos i proveïen les necessitats bàsiques dels soldats dels presidios. El soldats rebien armament i altres subministraments a càrrec de la corona española, de forma -però- molt irregular. Cada missió havia de ser autosuficient i produir aliments i altres béns bàsics per als missioners, els nadius conversos i els soldats.

Inicis i dificultats

[modifica]
Restes de les fargues catalanes de la missió de San Juan Capistrano. Les instal·lacions industrials més antigues de Califòrnia (c.1790). I de les més antigues dels Estats Units

Deixant de banda els viatges d'exploració,[1] [2] [3] plens de dificultats per la seva pròpia condició, la fundació d'una missió oferia problemes similars. Una expedició reduïda, amb unes quantes mules i un parell de fares acompanyats d'alguns traginers i servents i algun indígena amic - sovint sense cap soldat- es desplaçava a un indret determinat, escollia un lloc adequat i hi plantava un campament provisional: la missió estava fundada.[4]

Al cap de pocs dies es construïen algunes cabanes de fusta -per als soldats, servents i missioners-i una església rudimentària i es protegia el conjunt amb una palissada. Calia sembrar molt aviat i procurar una collita de blat per a menjar. Quan les provisions s'acabaven s'havia de menjar com els naturals del país : pinole, aglans,... En els primers temps no hi havia ni bestiar (vaques i bous), ni aviram. Era necessària la cacera si es volia menjar carn o fer bullir l'olla.

Amb el temps i després de moltes penalitats, sovint al cap d'uns quants anys, es bastia una església de pedra o totxos cuits, uns quants edificis de toves i tots els magatzems necessaris. Els indis conversos s'aplegaven en unes quantes casetes o eren confinats en la missió, amb separació de sexes. La lectura de molts documents conservats demostra que els primers anys de totes les missions californianes fou molt difícil. En alguns casos hi havia atacs per part dels indis amb víctimes mortals. Però el problema veritable fou la vida quotidiana. La pura i simple supervivència. [5]

La construcció del Camino Real

[modifica]

La construcció del Camino Real de Califòrnia fou una tasca feixuga que durà molts anys. Un cop fundada una missió es procedia a millorar el camí que l'unia amb la propera missió. Calia eixamplar-lo i aplanar-lo i dotar-lo d'uns elements auxiliars mínims. Per sort, i no pas per casualitat, molts dels missioners tenien coneixements tècnics que devien facilitar el traçat i la construcció del camino Real.[6] Segons una tradició no confirmada, els missioners sembraren llavors de mostassa a les vores del camí ral per tal que les flors grogues de la planta ajudessin a indicar el camí.

Missions

[modifica]

Ordenades geogràficament de nord a sud, les missions foren les següents :

Alta Califòrnia

[modifica]

Estat de Baixa Califòrnia

[modifica]

Missioners mallorquins, valencians i catalans

[modifica]

Exploradors, militars i càrrecs polítics

[modifica]


Vegeu també

[modifica]


Referències

[modifica]
  1. ↑ Expedició de Juan Bautista Anza(1775) Arxivat 2008-09-05 a Wayback Machine.(castellà)
  2. ↑ «Mapa de l'expedició de 1775-1776; Anza & Font». Arxivat de l'original el 2008-12-01. [Consulta: 23 setembre 2010].
  3. ↑ Font, Fra Pere; Diario íntimo (Expedició 1976)(castellà)
  4. ↑ Palou, fra Francesc;Vida i tasques apostòliques de fra Juníper Serra; Mèxic, 1787; pàg.122: Fundació de la missió de San Antonio de Padua,1771(castellà)
  5. ↑ * "Historia general de Baja California Sur"; Dades sobre la vida a les missions i aspectes econòmics (castellà)
  6. ↑ Crosby, Harry; Antigua California: mission and colony on the peninsular frontier, 1697-1768; Detalls de la construcció del Camino Real (anglès)
  7. ↑ «San Ignacio Kadakaamán». Arxivat de l'original el 2011-07-16. [Consulta: 22 setembre 2010].
  8. ↑ «Nuestra Señora de Guadalupe de Huasinapi». Arxivat de l'original el 2011-07-16. [Consulta: 22 setembre 2010].
  9. ↑ «Santa Rosalía de Mulegé». Arxivat de l'original el 2011-07-16. [Consulta: 22 setembre 2010].
  10. ↑ «La Purísima Concepción de Cadegomó». Arxivat de l'original el 2011-07-16. [Consulta: 22 setembre 2010].
  11. ↑ «San Jose de Comondú». Arxivat de l'original el 2011-07-16. [Consulta: 22 setembre 2010].
  12. ↑ «Nuestra Señora de Loreto Conchó». Arxivat de l'original el 2011-07-16. [Consulta: 22 setembre 2010].
  13. ↑ «San Francisco Javier de Viggé-Biaundó». Arxivat de l'original el 2011-07-16. [Consulta: 22 setembre 2010].
  14. ↑ «San Juan Bautista Malibat». Arxivat de l'original el 2011-07-16. [Consulta: 22 setembre 2010].
  15. ↑ «Nuestra Señora de los Dolores del Sur Chillá». Arxivat de l'original el 2011-07-16. [Consulta: 22 setembre 2010].
  16. ↑ «San Luis Gonzaga Chiriyaqui». Arxivat de l'original el 2011-07-16. [Consulta: 22 setembre 2010].
  17. ↑ «Nuestra Señora del Pilar de La Paz Airapí». Arxivat de l'original el 2011-07-16. [Consulta: 22 setembre 2010].
  18. ↑ «Santa Rosa de las Palmas». Arxivat de l'original el 2011-07-16. [Consulta: 22 setembre 2010].
  19. ↑ «Santiago de Los Coras». Arxivat de l'original el 2011-07-16. [Consulta: 22 setembre 2010].
  20. ↑ «San José del Cabo Añuití». Arxivat de l'original el 2011-07-16. [Consulta: 22 setembre 2010].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Camino Real
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Camino_Real_(Califòrnia)&oldid=34210040»