Vés al contingut

Calderita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralCalderita

Cristalls de hexoctaèdrics de calderita de color marró obscur vermellós en una matriu originària de Litzdalen, Sunndal, Noruega. Amplada aproximada = 2 cm
Fórmula químicaMn2 ₃Fe3 ₂(SiO₄)₃
EpònimJames Calder (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Any descobriment1952 Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.AD.25
Nickel-Strunz 9a ed.9.AD.25 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/A.06b Modifica el valor a Wikidata
Dana51.4.3a.6
Heys14.18.34
Propietats
Sistema cristal·líisomètric
Estructura cristal·linaa = 11,81Å;
Grup espacialgrup d'espai Ia-3d Modifica el valor a Wikidata
Colorde marró obscur vermellós a groc obscur, groc-marró
Color de la ratllablanc Modifica el valor a Wikidata
Propietats òptiquesisotròpica
Impureses comunesAl, Ca, Ti, Mg
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1909
SímbolCdr Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2][3]

La calderita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup estructural del granat. Rep el seu nom del pioner en geologia de l'Índia James Calder.

Característiques

[modifica]

La calderita és un nesosilicat. Segons l'Associació Mineralògica Internacional (IMA), la seva fórmula química és Mn2 ₃Fe3 ₂(SiO₄)₃, tot i que nombroses mostres descrites amb el nom de calderita contenen també quantitats importants de calci i alumini en substitució del manganès i el ferro, respectivament, (Mn2 ,Ca)₃(Fe3 ,Al)₂(SiO₄)₃.[4][5] El seu color varia de marró obscur vermellós a groc obscur o groc-marró. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7.[4]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la calderita pertany a «9.AD - Nesosilicats sense anions addicionals; cations en [6] i/o major coordinació» juntament amb els següents minerals: larnita, calcio-olivina, merwinita, bredigita, andradita, almandina, goldmanita, grossulària, henritermierita, hibschita, hidroandradita, katoïta, kimzeyita, knorringita, majorita, morimotoïta, vogesita, schorlomita, spessartina, uvarovita, wadalita, holtstamita, kerimasita, toturita, momoiïta, eltyubyuïta, coffinita, hafnó, torita, thorogummita, zircó, stetindita, huttonita, tombarthita-(Y), eulitina i reidita.

Cristal·lografia

[modifica]
Estructura de la calderita, projectada en el pla (a, b). Vermell: Fe, violeta: Mn, groc: Si, blau: O.[6]

La calderita cristal·litza en el sistema isomètric, i el seu grup espacial és Ia3d. El seu paràmetre de cel·la és a = 11,84 Å, amb Z = 8, de manera que el seu volum és de 1660 Å3.[4] La seva densitat d'aproximadament 4,08 g/cm³.

Els cations Mn2 en coordinació [8] amb els anions O2-, amb una longitud mitjana de l'enllaç Mn-O de 2,42 Å. El Mn del poliedre de coordinació es troba deformat, a mig camí entre el cub i l'antiprisma tetragonal. Els cations Fe3 , que ocupen l'element de rotació impròpia 3 estan en coordinació [6] octaèdrica amb els anions O2-, amb una longitud d'enllaç Fe-O de 2 Å.

Els octaedres FeO₆ estan aïllats els uns dels altres en l'estructura de la calderita, de la mateixa manera que ho estan els tetraedres SiO₄. Aquests dos grups formen una xarxa tridimensional compartint tots els seus vèrtexs. Els grups MnO₈ es troben en els llocs antiprismàtics de la xarxa i comparteixen les seves vores amb els grups FeO₆ i SiO₄.

Formació i jaciments

[modifica]

La calderita ha estat trobada a Grenfell, Nova Gal·les del Sud, Austràlia; Labrador, Terranova i Labrador, Canadà; Layntonville, Comtat de Mendocino, Califòrnia, Estats Units; Balaghat, Madhya Pradesh i Hazaribagh, Jharkhand, Índia; Saint-Marcel i Valtournanche, Vall d'Aosta, Itàlia; Štrpce, Ferizaj, Kosovo; Otjozondjupa, Namíbia, Suceava i Maramureș, Romania; Namakwa, Cap Septentrional, Sud-àfrica; i Ausserferrera i vall Starlera, Grisons, Suïssa.

Referències

[modifica]
  1. «Calderite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2016» (en anglès). IMA-CNMNC. Arxivat de l'original el 9 de setembre 2016. [Consulta: 8 octubre 2016].
  3. Fermor, L.L. «The manganese-ore deposits of India. I. Introduction and mineralogy» (en anglès). Geol. Sum. Indio Mem, 87, 1909, pàg. 182-186.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Calderita» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 8 octubre 2016].
  5. «Calderita» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 8 octubre 2016].
  6. Novak Gibbs, G.A. G.V. «The crystal chemistry of the silicate garnets». American Mineralogist, 56(5-6), 1971, pàg. 791-825.