Cabra catalana
La cabra catalana és una antiga raça de cabres pròpia de Catalunya, sobretot de les comarques pirinenques, que ja és documentada amb aquest nom al segle xiv. La competència que exerciren altres races va provocar que aquesta quasi s'extingís cap a mitjan segle xx, probablement quedant-ne les últimes cap a la zona de la Vall d'Aran; es va declarar extinta l'any 2005. En el 2011 però, l'associació Slow Food Terres de Lleida va iniciar un procés de recuperació d'aquesta raça gràcies a un petit ramat localitzat a Sant Salvador de Toló, Pallars Jussà.[1][2]
En aquest sentit la cabra catalana fou una raça amb una àrea de distribució molt extensa que anava des de la Vall d'Aran fins al Montsec, un ampli territori connectat per una important xarxa de camins ramaders. Aquesta raça fou estudiada pel veterinari català Pere Màrtir Rossell i Vilar juntament amb altres races catalanes. Malauradament la seva antiga zona de distribució es va anar reduint progressivament, tot i això als anys 1970 encara restava una important població d'aquesta raça reclosa al Montsec. Durant els anys 1990 va desaparèixer del Montsec d'Ares i del Montsec de l'Estall. L'any 2005 fou detectada l'existència d'una petita població al Montsec de Rúbies que s'havia mantingut inalterada fins aleshores. Consumeix amb predilecció la vegetació seca de muntanya, i així podria tornar a desenvolupar-se com una aliada natural en la lluita contra els focs de bosc.[3]
Per a reintroduir-la, s'ha dissenyat un pla de dos anys finançat amb el 50% pel Ministeri de Medi ambient, i amb la resta que l'associació Slow Food recaptarà amb una campanya en el marc del projecte anomenat Cultures Trobades.[4] L'abril de 2012 va aconseguir reproduir el primer ramat de cabres catalanes.[5] Als principis de 2013 la població ja atenyé els 60 exemplars, gràcies a l'apadrinament.[3] A l'estiu de 2020 ja s'havia arribat a un ramat de gairebé 200 exemplars pasturant per la Noguera, el Pallars, el Solsonès i el Bages.[6]
També rep el nom de cabra catalana una població de cabres autòctones a la Catalunya Nord [7]
Bibliografia
[modifica]El 2014, l'escriptora Montse Vila Gutarra interpretà la història de la recuperació de la cabra catalana en forma de conte, que va parèixer com primer llibre en una sèrie de contes basats en fets reals: Cabretes al país de les meravelles: Una història sobre la cabra catalana.[8] S'hi veu una manera de crear faules modernes, sense alliçonament tot i tractar temes universals de les faules: la fama fàcil, la crisi, la dicotomia entre ciutat i pagès.[9][10]
Referències
[modifica]- ↑ «Benvinguda de nou, cabra catalana». diari Ara, 26-04-2011.
- ↑ «Recuperen la cabra catalana del Montsec». Avui, 26-04-2011.
- ↑ 3,0 3,1 Alvar Llobet «La población de ‘cabra catalana’ se afianza con 60 ejemplares» (en (castellà)). La Mañana, 29-01-2013, pàg. 12. Arxivat de l'original el 22 de febrer 2014 [Consulta: 27 gener 2014]. Arxivat 22 de febrer 2014 a Wayback Machine.
- ↑ «III Jornada de la Cabra Catalana». culturestrobades.cat, 16-10-2013.
- ↑ «L'associació Slow Food aconsegueix que es reprodueixi la cabra catalana, recuperada ara fa un any». 324.cat, 26-04-2012.
- ↑ Oró, Àlex Telenotícies, 31-08-2020 [Consulta: 1r setembre 2020].
- ↑ Pâquerette «La Chèvre Catalane - Le blog de Pâquerette» (en francès). Le blog de Pâquerette.
- ↑ Montse Vila Gutarra; Montse Mayol Mas; (il·lustracions). Cabretes al país de les meravelles: Una història sobre la cabra catalana. La Bisbal d'Empordà: Edicions Sidillà, 2014, p. 36 (El Trebinell). ISBN 978-84-938743-6-0.
- ↑ Jordi Camps i Linell «Hi havia una vegada un conte sobre la recuperació de la cabra catalana». El Punt Avui, 27-01-2014, pàg. 13 [Consulta: 27 gener 2014].
- ↑ Anna Mora «Un cuento infantil explica la historia de la cabra catalana» (en castellà). La Mañana, 1 2014, pàg. 13 [Consulta: 27 gener 2014].
