Vés al contingut

Cabota

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre el material d'unió. Si cerqueu la revista satírica, vegeu «La Cabota».
Clau d'aliatge de coure fos amb una gran cabota ovoide aplanada

La cabota o el cap és la part superior d'un clau, rebló, cargol[1] o d'una eina:[2] la part més gruixada que rep les picades o que es fa giravoltar amb una clau en el cas de reblons o cargols. En general es diu de l'extrem més gros i voluminós d'una cosa.[3] La paraula prové del llatí caput que significa cap.[4] De la persona que s'entossudeix en un procediment ineficaç o contraproduent, es diu que «vol clavar el clau per la cabota».[5][6]

També és un augmentatiu de cap o un sinònim de cap gros, de capgròs o la llarva dels amfibis, de tossut o del temps que el treballador hi ha faltat del jornal.[7]

Referències

[modifica]
  1. «Cabota». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Cabota». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  3. «cabota». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 17 novembre 2021].
  4. Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «cabota». A: Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004, 4ª edició), p. 173. ISBN 9788441225169. 
  5. «clau2». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 17 novembre 2021].
  6. Abril Español, Joan. Diccionari de frases fetes : català-castellà, castellà-català : amb índexs de significats. Barcelona: Edicions 62, 1996, p. 92. ISBN 84-297-4157-7. 
  7. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cabota». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.