Vés al contingut

Bunyaviridae

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuBunyaviridae Modifica el valor a Wikidata

Microscopia electrònica de transmissió de virus hanta
Dades
GenomaGrup V ((-)ssRNA)
Taxonomia
FamíliaBunyaviridae Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
Peribunyaviridae Modifica el valor a Wikidata
Gèneres

La família Bunyaviridae es troba entre les famílies més grans de virus d'ARN. La família té més de 530 membres nomenats que s'assignen als cinc gèneres inclosos Hantavirus, Nairovirus, Orthobunyavirus, Phlebovirus o Tospovirus, o encara per classificar.[1] Molts bunyavirus poden causar malalties en humans. Aquestes malalties solen manifestar-se com a artritis/erupcions, febres/miàlgies, malalties pulmonars, encefalitis o febres hemorràgiques virals.[2] A més, els bunyavirus poden causar malalties greus en animals salvatges i domesticats i en plantes ornamentals o de cultius silvestres o conreades (només tospovirus). La majoria dels bunyavirus es transmeten entre hostes per artròpodes (predominantment mosquits, paparres, flebotòcs, mosquits o trips), mentre que els hantavirus es transmeten per excrements o secrecions contaminats o per mossegades de rosegadors, eulipotifles o ratpenats infectats.[3]

La família dels Bunyaviridae són un tipus de virus d'ARN monocatenari (-) es troben en artròpodes o rosegadors alguns poden infectar humans; altres infecten plantes. El seu nom és degut a la localitat de Bunyamwera a Uganda on fou aïllat el primer espècimen del grup.

Els Bunyaviridae morfològicament s'assemblen als de la família Paramyxoviridae; els Bunyaviridae estan embolcallats i els virions són esfèrics. Els bunyavírids tenen genomes tripartits. La seva mida total és de 10,5 a 22,7 kpb.[4] Alguns dels seu membres poden causar zoonosis en els humans.

Classificació

[modifica]

El Bunyiviridae es classifiquen en cinc gèneres[5]

Referències

[modifica]
  1. Whitehouse, C.A.; Kuhn, J.H.; Wada, J.; Ergunay, K. «Family Bunyaviridae» (en anglès). Global Virology I. Springer [Nova York, E.U.d'Amèrica], 2015, pàg. 199–246.
  2. Macdonald, G. «Harrison’s Internal Medicine, 17th edition. - by A. S. Fauci, D. L. Kasper, D. L. Longo, E. Braunwald, S. L. Hauser, J. L. Jameson and J. Loscalzo». Internal Medicine Journal, 38, 12, 12-2008, pàg. 932–932. DOI: 10.1111/j.1445-5994.2008.01837.x. ISSN: 1444-0903.
  3. Shchetinin, Alexey M.; Lvov, Dmitry K.; Deriabin, Petr G.; Botikov, Andrey G.; Gitelman, Asya K. «Genetic and Phylogenetic Characterization of Tataguine and Witwatersrand Viruses and Other Orthobunyaviruses of the Anopheles A, Capim, Guamá, Koongol, Mapputta, Tete, and Turlock Serogroups» (en anglès). Viruses, 7, 11, 11-2015, pàg. 5987–6008. DOI: 10.3390/v7112918. ISSN: 1999-4915. PMC: PMC4664991. PMID: 26610546.
  4. «00.011. Bunyaviridae». ICTVdB - The Universal Virus Database, version 4, 2006. [Consulta: 1r gener 2009].
  5. Quinn, P. J.; Markey, B.K.; Carter, M. E.; Donnely, W. J.; Leonard, F. C.. Microbiología y enfermedades infecciosas veterinarias (en castellà). Traducció de la 1a ed. anglesa publicada per Blackwell Publishing Ltd.. Zaragoza: Editorial ACRIBIA, SA, 2002. ISBN 84-200-1049-9. 

Enllaços externs

[modifica]