Vés al contingut

Buit del Bover

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicBuit del Bover
TipusBuit Modifica el valor a Wikidata
Descobert perRobert Kirshner Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment1981[1] Modifica el valor a Wikidata
EpònimBover Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióBover Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra700.000.000 a. ll. Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)14h 51m 48s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)45° 48' -0''[2] Modifica el valor a Wikidata

El buit del Bover o el Gran Buit[3] és una gegantina i quasiesfèrica regió de l'espai que conté molt poques galàxies. Es troba a la rodalia de la constel·lació del Bover, d'on pren el nom. El seu centre està localitzat aproximadament en ascensió recta 14h 20m i declinació 26° 0′ 0″.[4]Coordenades: Sky map 14h 20m 0s; 26° 0′ 0″

Descripció

[modifica]

Amb un diàmetre de gairebé 250 milions d'anys llum, o un volum de gairebé 236 000 Mpc3, el buit del Bover és un dels buits més grans que es coneixen en l'univers, i ens referim a ell com un superbuit.[5] El seu descobriment va ser publicat per Robert Kirshner i altres investigadors en 1981, com a part d'una publicació sobre el desplaçament cap al roig galàctic.

Altres astrònoms van descobrir aviat que el buit conté algunes galàxies. En 1987, J. Moody, Robert Kirshner, G. MacAlpine, i S. Gregory van publicar la seva troballa de vuit galàxies en el buit.[6] M. Strauss i John Huchra van anunciar el descobriment de tres galàxies més llunyanes en 1988, i Greg Aldering, G. Bothun, Robert P. Kirshner, i Ron Marzke van anunciar el descobriment de quinze galàxies en 1989. Per 1997, se sap que el buit del Bover conté 60 galàxies.

D'acord amb l'astrònom Gregory Scott Aldering, l'escala del buit és tal que "si la Via Làctia hagués estat al centre del Buit del Bover, no ens hauríem adonat que hi havia altres galàxies fins a la dècada dels 60."[7]

Els Supercúmuls d'Hèrcules formen part de la vora propera del buit.[4]

Teories

[modifica]

S'ha teoritzat que el buit del Bover es va formar a causa de la unió de buits més petits, igual que bombolles de sabó s'uneixen i formen una més gran. Això avalaria el petit nombre de galàxies que habiten en una petita i fina regió amb forma de tub que discorre per mig del buit.[7]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Paul L. Schechter «A million cubic megaparsec void in Bootes» (en anglès). Astrophysical Journal, 9-1981, pàg. 57–60. DOI: 10.1086/183623.
  2. ↑ 2,0 2,1 Robert Kirshner «A survey of the Bootes void» (en anglès). Astrophysical Journal, 3-1987, pàg. 493–506. DOI: 10.1086/165080.
  3. ↑ Science News Galaxy map reveals the limits of cosmic structure Ron Cowen August 12, 2000
  4. ↑ 4,0 4,1 Freudling, Wolfram; Martel, Hugo; Haynes, Martha P. (1991) "The peculiar velocity field in the Hercules region" (PDF) Astrophysical Journal, Part 1 (ISSN 0004-637X), vol. 377, Aug. 20, 1991, p. 349-364. Bibcode: 1991ApJ...377..349F doi:10.1086/170366
  5. ↑ «A Spongy Universe». [Consulta: 4 maig 2011].
  6. ↑ «Emission-line galaxies in the Bootes void», 01-03-1987. [Consulta: 21 gener 2008].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Filling the void - understanding the formation of the Bootes void in intergalactic space - Brief Article». Discover magazine, 8-1995 [Consulta: 2 gener 2008].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Buit_del_Bover&oldid=32463690»