Vés al contingut

Bromur de sodi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicBromur de sodi

Modifica el valor a Wikidata
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular101,908 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaNaBr Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
[Na ].[Br-] Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Moment dipolar elèctric9,118 D Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió747 °C Modifica el valor a Wikidata
Moment dipolar elèctric9,118 D Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata
Altres
amargor Modifica el valor a Wikidata

El bromur de sodi és una sal de fórmula NaBr molt emprada com a anticonvulsiu i sedant durant el segle xix i fins a principis del segle xx. Aquestes propietats són degudes a l'anió bromur. És un sòlid blanc d'elevat punt de fusió. S'empra com a font d'anions bromur.

Reactivitat

[modifica]
  • El bromur de sodi s'empra en síntesi orgànica com a reactiu nucleòfil per transformar els compostos organoclorats en compostos organobromats.
NaBr RCl → RBr NaCl
  • El bromur de sodi s'empra com a font de l'element brom, Br₂, fent bombollejar clor, Cl₂, dins d'una dissolució de NaBr.
  • El NaBr també és una font de bromur d'hidrogen, HBr, fent-lo reaccionar amb un àcid fort no volàtil, com l'àcid fosfòric:
NaBr H₃PO₄ → HBr NaH₂PO₄

Aplicacions

[modifica]

Reactiu de síntesi

[modifica]
  • Halogenació de derivats de la resorcina[1]
  • Preparació de trans-1,2-bromocarboxilats[2]
  • Apertura regioselectiva d'oxirans catalitzada per bromur de sodi[3]
  • Emprat en sistema trifàsic per a bromació/oxidació[4]
  • Mètode per a preparació de bromurs d'alquil primaris a partir dels corresponents cloro derivats[5]
  • Emprat en un mètode per a la α-bromació de dimetilacetals[6]

Medicina

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. S. Baek, Bull. Korean Chem. Soc ., 9, 13 (1988)
  2. M. Srebnik, Synth. Commun., 19, 197 (1989)
  3. J. Igbal et al., Synth. Commun., 19, 641 (1989)
  4. J. Correia, J. Org. Chem., 57, 4555 (1992)
  5. Synth. Commun., 14, 1313 (1984)
  6. Gazz. Chim. Ital., 123, 629 (1993)

Bibliografia

[modifica]
  • LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York

Enllaços externs

[modifica]