Brigitte Fassbaender
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 juliol 1939 (85 anys) Berlín (Alemanya) |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera, realitzadora, professora de música, cantant |
| Veu | Mezzosoprano i contralt |
| Instrument | Veu |
| Família | |
| Pares | Willi Domgraf-Fassbaender i Sabine Peters |
| Premis | |
| |
       | |
Brigitte Fassbaender (Berlín, 3 de juliol de 1939) és una mezzosoprano alemanya.[1]
Biografia
[modifica]Va estudiar cant amb son pare, el famós baríton Willi Domgraf-Fassbaender, al Conservatori de Nuremberg i es va unir a l'Òpera Estatal de Baviera, a Múnic, l'any 1961, on el seu primer paper protagonista va ser Nicklausse, de Els contes de Hoffmann. Va cantar per primera vegada el paper d'Octavian, de Der Rosenkavalier a Múnic, l'any 1967; paper que després llançaria la seua carrera internacional l'any 1971 al Covent Garden, i amb el qual va debutar al Metropolitan Opera l'any 1974. A més dels seus èxits operístics, ha aconseguit destacar com a concertista de lieder. Va interpretar Orlofsky en una pel·lícula de 1984 que versionava l'opereta Die Fledermaus de Johann Strauss (fill).[1]
Fassbaender va atènyer el zenit de la seua carrera en la dècada del 1970, destacant en els papers de Carmen, Octavian de Der Rosenkavalier i Brangäne de Tristany i Isolda sobre els escenaris de tot el món.[2]
Durant anys ha impartit classes magistrals i ha estat Intendantin (directora artística) del Teatre del Tirol a Innsbruck (Àustria) durant diverses temporades, on va representar diverses produccions d'òpera.
Ha efectuat molts enregistraments, tant d'òperes com de lieder (incloent el Viatge d'hivern i El cant del cigne de Franz Schubert, oratoris com l'Oratori de Nadal i la Passió segons Sant Mateu de Johann Sebastian Bach, El Messies de Georg Friedrich Händel, i ha aparegut en produccions d'òpera per a televisió, ara disponibles en DVD, en què es poden comprovar les seues interpretacions d'Octavian i d'Orlofsky sota la batuta del seu freqüent col·laborador, Carlos Kleiber.[3]
Reconeixements i llegat
[modifica]Va rebre el títol honorífic bavarès de "Kammersängerin" o "Cantant de Cort".
Amb motiu del seu vuitantè aniversari es va editar una edició especial amb una col·lecció d'onze CDs amb enregistraments de la seva obra.[4]
Al 2019 va publicar les seves Memòries, amb el títol 'Komm' aus dem Staunen nicht heraus' (No us sorprengueu).[5][6]
Discografia (selecció)
[modifica]- Amb Rafael Kubelik: Els mestres cantors de Nuremberg, Palestrina de Pfitzner.
- Amb Carlos Kleiber: El cavaller de la rosa (enregistrament no autoritzat), Tristany i Isolda.
- Amb Aribert Reimann (piano): El Viatge d'hivern de Franz Schubert (EMI, 1970).
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Randel, Don Michael. The Harvard Concise Dictionary of Music and Musicians (en anglès). Harvard University Press, 1999, p. 224. ISBN 978-0-674-00084-1.
- ↑ «Brigitte Fassbaender | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Brigitte Fassbaender (Mezzo-soprano) - Short Biography». Bach Cantatas Web. [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Brigitte Fassbaender cumple 80 años y DG lanza una edición discográfica especial en su nombre» (en castellà), 03-07-2019. [Consulta: 11 maig 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Fassbaender, Brigitte | 'Komm' aus dem Staunen nicht heraus'» (en alemany). [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ G. del Barrio, Rubén. «"En la escena del beso no pude defenderme de él"» (en castellà). La Razón, 19-10-2019. [Consulta: 11 maig 2020].
- Persones vives
- Mezzosopranos alemanyes
- Mezzosopranos que han actuat al Liceu
- Directors d'òpera alemanys
- Distingits amb el Pour le Mérite (classe civil)
- Gran Creu amb Estrella de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya
- Distingits amb la Legió d'Honor
- Oficials de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya
- Doctors honoris causa per la Universitat de Manchester
- Cantants berlinesos