Vés al contingut

Boletus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuBoletus Modifica el valor a Wikidata

cep Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreBoletales
FamíliaBoletaceae
SubfamíliaBoletoideae
GènereBoletus Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Tipus taxonòmicBoletus edulis
Diversitat
més de 100 espècies
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum i typus conservandus Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Dictyopus
Tubiporus Modifica el valor a Wikidata
Boletus chrysenteron
Boletus calopus
Boletus aereus
Boletus reticulatus
Boletus satanas
Boletus junquilleus

Boletus és un gènere de bolets, precisament d'on deriva el nom català de bolet.

N'hi ha unes 100 espècies. El gènere Boletus va ser originalment descrit per Elias Magnus Fries el 1821, essencialment contenia tot els bolets amb porus. Des d'aleshores s'han descrit altres gèneres com Tylopilus per Petter Adolf Karsten el 1881, i vells noms com Leccinum han reaparegut o s'han redefinit.

Alguns Boletus han canviat de nom i gènere. Per exemple Boletus scaber, ara anomenat Leccinum scabrum, Tylopilus felleus, Chalciporus piperatus i Suillus luteus.

El nom deriva del llatí bōlētus 'bolet' pres del grec βωλιτης,[1] finalment de bōlos/βωλος 'bony'.[2] En el cas del βωλιτης de Galè es creu que es refereix a l'ou de reig (Amanita caesarea).[3]

Característiques comunes

[modifica]

Els Boletus són carnosos amb porus blancs o vermells. L'himenòfor (superfície que du les cèl·lules fèrtils o himeni) es pot separar de la carn del capell. No hi ha cap boletus mortal però el famós mataparents (Boletus satanas) dona problemes gastrointestinals més o menys greus segons els individus.

Comestibilitat

[modifica]

El gènere Boletus conté moltes espècies que són molt apreciats com a comestible com per exemple el famós Cep de Bordeus (Boletus edulis), i altres bon comestibles com B. badius, B. aereus. Moltes espècies són amargants i no comestibles, per exemple B. calopus.

Taxonomia

[modifica]

Sinònims

[modifica]
  • Dictyopus Quélet, Ench. Fung. 159. 1886.
  • Oedipus Bataille, Bull. Soc. Hist. Nat. Doubs 15: 33. 1908.
  • Tubiporus P. A. Karsten, Rev. Mycol. (Toulouse) 3(9): 16. 1 Jan 1881.
  • Xerocomus Quél., in Mougeot & Ferry, Fl. Vosges, Champ.: 477 (1887).

Referències

[modifica]
  1. Simpson, D.P.. Cassell's Latin Dictionary. 5. Londres: Cassell Ltd., 1979, p. 883. ISBN 0-304-52257-0. 
  2. Liddell, Henry George and Robert Scott. A Greek-English Lexicon (Abridged Edition). United Kingdom: Oxford University Press, 1980. ISBN 0-19-910207-4. 
  3. Ramsbottom J. Mushrooms & Toadstools. Collins, 1953, p. 6. ISBN 1870630092. 
  4. BioLib (anglès)