Vés al contingut

Boiet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeBoiet

Munió de boiets que fan entremaliadures en una cuina, amb la seva expressió habitual «Feina, feina!», vistos segons una intel·ligència artificial. Modifica el valor a Wikidata
Tipusdimoni casaner Modifica el valor a Wikidata
OrigenMallorca i Menorca Modifica el valor a Wikidata
Dades
PseudònimDimoni boiet i Diable boiet Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part demitologia catalana Modifica el valor a Wikidata
Equivalentfameliar, minairó i galtzagorri Modifica el valor a Wikidata

Els dimonis boiets o diables boiets[1] (dits també simplement boiets a Menorca)[2] són uns éssers fantàstics de la mitologia catalana presents a Mallorca i Menorca. A Mallorca fan part de la gran família diabòlica, per davall del Dimoni Gros, el Dimoni Cucarell i en Banyeta Verda.[3] Els dimonis boiets són dimonis de la mida d'un escarabat[4] molt inquiets i feiners que, segons la creença, no saben estar aturats i són molt entremaliats.[5] En determinades regions és anàleg al follet,[6] per bé que a la tradició mallorquina conviuen tots dos personatges,[7] però guarden sobretot una gran semblança amb els minairons, uns petits éssers del Pirineu.[8]

Els dimonis boiets no són esperits de gran maldat, però sí que són força entremaliats i, amb la seva inquietud i hiperactivitat, són capaços de fer perdre els nervis a qualsevol humà.[5][9] Segons Baltasar Porcel, «són una autèntica guerra civil. S'introdueixen per les cases i rompen plats, amollen la corda de la cisterna, punyen els gossos, amaguen la sal, plomen les gallines de viu en viu i canvien els rellotges d'hora».[4] En canvi, si estan a les ordes de qualcú i resten obedients, són de gran utilitat i permeten aconseguir qualsevol cosa.[5][10] Són molt insistents i els cal sempre una ocupació, que reclamen tot cridant «Feina, feina!» i, si no en reben, es disposen a fer entremaliadures i destrossa. En aquest aspecte tenen la mateixa funció i comportament que els minairons.[8]

La creença diu que la falguera floreix i grana la nit de Sant Joan, i a sortida de sol ja tira la llavor, tot plegat en un període molt breu de temps; cada gra d'aquesta llavor, doncs, esdevé un dimoni boiet si en el moment de caure el fiquen dins un canó de plata.[5][11][12] Aquesta creença és força semblant que explica l'origen dels minairons.[8]

Modernament hom no creu en la seva existència, però encara són presents en l'imaginari popular, les festes i tradicions i els contes infantils.[12] Els dimonis boiets apareixen sovint a les rondalles populars; així, l'Arxiduc recollí la rondalla d'Els dimonis boiets de Son Martí al terme de Calvià;[13] Mossèn Alcover recollí la d'Els dimonis de Mainou al terme de Consell[14] i la d'uns dimonis boiets de la zona de Son Servera;[11] i una versió consemblant es localitza a Santanyí, Els dimonis boiets del Pont d'en Bandera.[15] Un dimoni boiet ja apareix documentat als cossiers de Manacor l'any 1705.[16] També apareixen vinculats a la llegenda del Comte Mal.[17]

Referències

[modifica]
  1. Casanova Coll, Joan; Creus Saumell, Joan. «2.2. Diables boiets». A: Més ràpids que el llamp, més vius que el foc. Petits éssers fantàstics en l'àmbit lingüístic català. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000, p. 115-124. ISBN 8484151824. 
  2. Pronunciat [bo'e̯ət] en mallorquí i [bu'ət] o [bu'ɛt] en menorquí. Es tracta d'una alteració de boget, diminutiu de boig. Vegeu López Casanovas, Joan F. «Boiets i obres públiques». dBalears, 06-09-2009. Arxivat de l'original el 2018-11-16 [Consulta: 16 novembre 2018]. També Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Boiet». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.  Semblantment, els follets reben un nom que és diminutiu de foll 'boig': «follet». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Folch, Arnau «Dimonis (II): El Cucarell, el dimoni astut de Mallorca». Llegendàrium, 14-11-2018.
  4. 4,0 4,1 Porcel, Baltasar. Les illes, encantades. Barcelona: Edicions 62, 1983. ISBN 9788429720440. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Boiet». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  6. Rossich, Albert; Campins, Antoni Serrà; Valsalobre, Pep. «4. L'aspecte del dimoni: vestits i objectes d'ampla difusió». A: El teatre català dels orígens al segle XVIII: actes del II Col·loqui problemes i mètodes de literatura catalana antiga: «Teatre català antic» ; Girona, 6 al 9 de juliol 1998. Kassel: Edition Reichenberger, 2001, p. 208. ISBN 9783935004343. 
  7. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Dimoni». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  8. 8,0 8,1 8,2 «menairó». mot a mot, 30-06-2009.
  9. Espinal i Farré, Maria Teresa. Diccionari de sinònims de frases fetes. Barcelona: Univ. Autònoma de Barcelona, 2004, p. 628. ISBN 9788484155652. 
  10. Menzel, Elke. Mallorca Märchen, Mythen und Magie (en alemany). Berlín: XinXii, 2014-12-13. ISBN 9783958307070. 
  11. 11,0 11,1 Alcover, Antoni Maria. «Sa flor de falguera i es dimonis boyets». A: Aplech de Rondayes Mallorquines d'en Jordi des Recó. Barcelona: Pere Josep Alcover, 1924, p. 180-186. 
  12. 12,0 12,1 Pons Pons, Joan «Boiet». Menorca - Es diari, 13-03-2013. Arxivat de l'original el 2018-11-16 [Consulta: 16 novembre 2018].
  13. Ferrà, Martorell «Els dimonis boiets (1859)». Diari de Balears, 14-11-2008 [Consulta: 8 juny 2020]. Arxivat 8 de juny 2020 a Wayback Machine.
  14. «Es dimonis de Mainou». Rondalles mallorquines. Moll. [Consulta: 8 juny 2020].
  15. Aguiló, Cosme «Els dimonis boiets d'es pont d'En Bandera». Sal i Xeixa, 5, 11-1984, pàg. 8 [Consulta: 8 juny 2020].
  16. Mayol, Biel «El dimoni festiu de Mallorca: una aproximació històrica». Ara Balears, 13-01-2018.
  17. Ferrer i Ginart, Andreu. «Els boiets del comte Mal». A: Llegendes de les Balears. L'Abadia de Montserrat, 2009, p. 49-50 (Biblioteca Serra d'Or núm. 417). ISBN 9788498831863 [Consulta: 8 juny 2020]. 

Enllaços externs

[modifica]