Vés al contingut

Bleda vermella

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Bleda vermella
Diferents varietats de bleda vermella
Dades
EspècieBeta vulgaris
Grup cultivarGarden Beet o Beetroot

La bleda vermella[1] és una varietat cultivar del Grup Garden Beet o Beetroot, derivat de l'espècie Beta vulgaris, membre del gènere Beta dins la família de les amarantàcies (Amaranthaceae).[2][3]

Addicionalment pot rebre els noms de bleda-rave de taula i bleda-rave roja. També s'han recollit les variants lingüístiques bleda-rave roig.[1] També s'utilitza el nom de remolatxa.

Usos

[modifica]

Aliment

[modifica]
Secció de l'arrel mestra

Normalment les arrels de la remolatxa d'hort són de color vermell fosc i es mengen bullides, rostides o en estat cru, ja sia soles o combinades amb les plantes d'amanida. Una gran proporció de les remolatxes hortícoles es bullen i esterilitzen o es conserven en vinagre. A la gastronomia d'Europa oriental, les sopes de remolatxa com és el borscht, és un plat popular. A la gastronomia de l'Índia les tires cuinades de remolatxa és un plat comú. Les remolatxes d'arrel groga es cultiven a petita escala.[4]

La fulla verda fresca de la remolatxa hortícola bullida també és comestible i prenen una textura similar a la de l'espinac (planta també de la família quenopodiàcia).

A la cuina polonesa i ucrainesa la remolatxa d'hort es combina amb rave rusticà per formar un popular,ćwikła, que es fa servir en entrepans o en plats de carn i patates. La cuina jueva també la fa servir en el condiment anomenat chrain

El suc de remolatxa hortícola és més estable en aliments amb poc contingut d'aigua.[5] La Betanina, obtinguda de les arrels, es fa servir industrialment com a colorant per intensificar el color de la pasta de tomàquet, postres, melmelades, gelats i cereals d'esmorzar.[4]

També es pot fer-ne una mena de vi.[6]

Després de la Primera Guerra Mundial, el fet d'alimentar-se només de remolatxa va causar la malaltia anomenada mangelwurzel.[7]

  • Gastronomia de la remolatxa
  • Borscht
    Borscht
  • Amanida de remolatxa i poma
    Amanida de remolatxa i poma
  • Rosolli de finlàndia
    Rosolli de finlàndia
  • Tires de remolatxa en vinagre
    Tires de remolatxa en vinagre
  • Chrain amb remolatxa
    Chrain amb remolatxa
  • Suc de remolatxa
    Suc de remolatxa

Usos històrics

[modifica]

Des de l'edat mitjana, l'arrel de remolatxa es va fer servir per al tractament d'una gran varietat de condicions especialment les relacionades amb la digestió i la sang. Bartolomeo Platina recomanà prendre-la amb all contra el mal alè.[8][9]

Recerca científica

[modifica]

En recerca preliminar, el suc de remolatxa redueix la pressió de la sang en individus hipertensos[10] i això pot tenir un efecte en els mecanimes de les malalties cardiovasculars.[11][12]

La betaina reduiria la concentració de l'homocisteïna (que podria ser perjudicial per al cor),[13] un homòleg de la cisteïna.[14] Aquesta hipòtesi està controvertida.[14][15]

Nutrició

[modifica]

El valor nutritiu de la remolatxa cuita és de 180 KJ, proteïna 1,68 g, greix 1,8 g, hidrats de carboni 9,96 g, fubra 2,0 g, sucres 7,96 g, ferro 0,79 mg, vitamina A 2 ug, folat 80 ug.[16]

El color vermell de la betaïna amb altres concentracions pot acolorir l'orina i causar a més la beeturia.[17] que pot emmascara l'hematúria (sang a l'orina).

Cultivars

[modifica]

A sota es presenta una llista de les cultivars més comunes de la remolatxa d'hort.

Varietats de diversos colors
  • 'Albino', (blanca)
  • 'Bull's Blood', heirloom
  • 'Chioggia', heirloom (amb franges blanques i roges)
  • 'Crosby's Egyptian', heirloom
  • 'Cylindra' / 'Formanova', heirloom (arrel allargada)
  • 'Detroit Dark Red Medium Top', heirloom
  • 'Early Wonder', heirloom
  • 'Golden Beet' / 'Burpee's Golden', heirloom (arrel groga)
  • 'Perfected Detroit', guanyadora el 1934 de l'AAS [18]
  • 'Red Ace' Híbrid
  • 'Ruby Queen', guanyadora el 1957 d'AAS[18]
  • 'Touchstone Gold' (arrel groga)

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «bleda vermella». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 5 febrer 2024].
  2. ↑ «Beta vulgaris (Garden Beet Group) 'Bull's Blood'» (en anglès). Missouri Botanical Garden. [Consulta: 5 febrer 2024].
  3. ↑ «Beta vulgaris» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1r febrer 2024].
  4. ↑ 4,0 4,1 Grubben, G.J.H. & Denton, O.A. (2004) Plant Resources of Tropical Africa 2. Vegetables. PROTA Foundation, Wageningen; Backhuys, Leiden; CTA, Wageningen.
  5. ↑ Francis, F.J.. Colorants. Egan Press, 1999. ISBN 1-891127-00-4. 
  6. ↑ Making Wild Wines & Meads; Pattie Vargas & Rich Gulling; page 73
  7. ↑ MacMillan, Margaret Olwen. «We are the League of the People». A: Paris 1919: Six Months That Changed the World. 1st U.S.. Nova York: Random House, 2002, p. 60. ISBN 0375508260. LCCN 2002023707. «Relief workers invented names for things they had never seen before, such as the mangelwurzel disease, which afflicted those who lived solely on beets.» 
  8. ↑ Platina De Honesta Voluptate et Valetudine, 3.14
  9. ↑ Bartolomeo Platina. Platine viri celeberrimi De honesta voluptate ac valitudine libri decem q[uam] emendatissime impressi: cum noua tabula [et] indice. Per Ioa[n]ne[m] Tacuinu[m] de Trino, 1517. 
  10. ↑ Lundberg, J.O.; Carlström, M.; Larsen, F.J.; Weitzberg, E. «Roles of dietary inorganic nitrate in cardiovascular health and disease». Cardiovasc Res, 89, 3, 2011, pàg. 525–32. DOI: 10.1093/cvr/cvq325. PMID: 20937740.
  11. ↑ Hobbs, Ditte A.; Kaffa, Nedi; George, Trevor W.; Methven, Lisa; Lovegrove, Julie A. «Blood pressure-lowering effects of beetroot juice and novel beetroot-enriched bread products in normotensive male subjects». British Journal of Nutrition, 108, 11, 2012, pàg. 2066–2074. DOI: 10.1017/S0007114512000190. ISSN: 0007-1145. PMID: 22414688.
  12. ↑ Siervo, M.; Lara, J.; Ogbonmwan, I.; Mathers, J. C. «Inorganic Nitrate and Beetroot Juice Supplementation Reduces Blood Pressure in Adults: A Systematic Review and Meta-Analysis». Journal of Nutrition, 143, 6, 2013, pàg. 818–826. DOI: 10.3945/jn.112.170233. ISSN: 0022-3166. PMID: 23596162.
  13. ↑ Pajares, M. A.; Pérez-Sala, D. «Betaine homocysteine S-methyltransferase: just a regulator of homocysteine metabolism?». Cellular and Molecular Life Sciences, 63, 23, 2006, pàg. 2792–2803. DOI: 10.1007/s00018-006-6249-6. ISSN: 1420-682X. PMID: 17086380.
  14. ↑ 14,0 14,1 A.D.A.M., Inc.. Betaine. University of Maryland Medical Center, 2002. 
  15. ↑ Potter, K.; Hankey, G. J.; Green, D. J.; Eikelboom, J. W.; Arnolda, L. F. «Homocysteine or Renal Impairment: Which is the Real Cardiovascular Risk Factor?». Arteriosclerosis, Thrombosis, and Vascular Biology, 28, 6, 2008, pàg. 1158. DOI: 10.1161/ATVBAHA.108.162743.
  16. ↑ «Nutrition Facts for Beets, Raw per 100 g», 2012. [Consulta: 29 juliol 2013].
  17. ↑ Frank, Thomas; Stintzing, Florian Conrad; Carle, Reinhold; Bitsch, Irmgard; Quaas, Daniela; Straß, Gabriele; Bitsch, Roland; Netzel, Michael «Urinary pharmacokinetics of betalains following consumption of red beet juice in healthy humans». Pharmacological Research, 52, 4, 2005, pàg. 290–297. DOI: 10.1016/j.phrs.2005.04.005. ISSN: 10436618. PMID: 15964200.
  18. ↑ 18,0 18,1 «AAS winners 1933 to present». Arxivat de l'original el 2010-02-04. [Consulta: 4 novembre 2011].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bleda vermella
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bleda_vermella&oldid=33995986»