Vés al contingut

Blat xeixa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuBlat xeixa
Triticum aestivum Modifica el valor a Wikidata

Espigues de blat xeixa Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font decommon wheat (en) Tradueix, Tritici Semen (en) Tradueix, wheatgrass (en) Tradueix i blat Modifica el valor a Wikidata
Ploïdiahexaploïdia Modifica el valor a Wikidata
Mida del genoma16.000 Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitcariopsi Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdrePoales
FamíliaPoaceae
TribuTriticeae
GènereTriticum
EspècieTriticum aestivum Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Plàntules de blat a finals de tardor, en l'estadi de tres fulles, que és el més resistent al fred
Espiga immadura de blat xeixa amb arestes

El blat blancal, blat comú, blat xeixa, forment o xeixa (Triticum aestivum)[1] és una espècie de blat, gènere Triticum, dins la família de les poàcies.[2]

Addicionalment pot rebre els noms de blat, blat blancatxo, blat candial, blat de coure, blat de prats, blat escoat, blat menut, blat orb, blat rodonell, blat roig, blat tendre, blat tosell i blat tremesí. També s'han recollit les variants lingüístiques blat candeal, blat hembrilla, blat tosella i froment.[1]

Descripció

[modifica]

Normalment fa una alçada de 40 a 100 cm i rares vegades arriba als 150 cm. La fulla és prima i buida. La làmina de la fulla fa entre 6 i 16 mm d'ample. Inicialment és pubescent i més tard perd la pilositat. El fruit és una cariopsi, i l'endosperma és farinós. La germinació només es produeix a temperatures superiors a 4 °C.

Evolució

[modifica]

La xeixa és un al·lohexaploide, és a dir, un al·lopoliploide amb sis conjunts de cromosomes de tres espècies diferents, dos jocs de cadascuna. Està relacionada amb l'espelta i amb la gramínia Aegilops tauschii, que li han donat les característiques que té en l'actualitat.

Història

[modifica]

El blat xeixa es va domesticar inicialment a l'Àsia occidental. Les restes més antigues s'han trobat a Anatòlia durant el principi de l'Holocè. Posteriorment, durant el neolític, es va estendre al nord d'Àfrica, Europa i l'est d'Àsia.

Taxonomia

[modifica]

Aquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1753 a l'obra Species Plantarum de Carl von Linné (1707-1778).[3][4]

Subespècies

[modifica]

Dins d'aquesta espècie es reconeixen les cinc subespècies següents:[2]

Sinònims

[modifica]

Els següents noms científics són sinònims homotípics de Triticum aestivum:[2]

  • Frumentum triticum E.H.L.Krause
  • Triticum aestivum proles vulgare Thell.
  • Triticum aestivum subsp. vulgare Thell.
  • Triticum aristatum Schübl.
  • Triticum aristatum aestivum (L.) Schübl.
  • Triticum cereale var. aestivum (L.) Klett & Richt.
  • Triticum sativum Lam.
  • Triticum sativum var. aestivum (L.) Pers.
  • Triticum sativum var. vulgare Desv.
  • Triticum sativum subsp. vulgare (Vill.) P.Fourn.
  • Triticum vulgare Vill.
  • Triticum vulgare var. aestivum (L.) Willd.
  • Triticum vulgare subsp. aestivum (L.) Arcang.
  • Triticum vulgare convar. aristatum Alef.
  • Triticum vulgare var. aristatum Döll

Altres formes de blat xeixa

[modifica]
Espigues de blat compacte (Triticum aestivum subsp. compactum)

Els blats compactes (per exemple, el club wheat, Triticum compactum, i, a l'Índia, T. sphaerococcum) estan estretament relacionats amb el blat xeixa, però tenen l'espiga molt més compacta. Sovint, els blats compactes es consideren subespècies del blat xeixa (Triticum aestivum). Aleshores, s'anomenen T. aestivum subsp. compactum.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «blat blancal». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 30 juny 2023].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Triticum aestivum» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 30 juny 2023].
  3. «Triticum aestivum L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 30 juny 2023].
  4. Linné, 1753, p. 85.

Bibliografia

[modifica]