Vés al contingut

Bitó nord-americà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuBitó nord-americà
Botaurus lentiginosus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes36 g Modifica el valor a Wikidata
Envergadura115 cm Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22697340 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePelecaniformes
FamíliaArdeidae
GènereBotaurus
EspècieBotaurus lentiginosus Modifica el valor a Wikidata
(Thomas Rackett, 1813)
Nomenclatura
ProtònimArdea lentiginosus Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

El bitó nord-americà (Botaurus lentiginosus) és una espècie d'ocell de la família dels ardèids (Ardeidae).[1] És l'equivalent nord-americà del bitó europeu i la seva presència als Països Catalans és esporàdica.

Morfologia

[modifica]
  • D'aspecte similar al bitó d'Euràsia però una mica menor amb 59 - 70 cm de llargària i 95 - 115 cm d'envergadura.
  • Com la resta d'espècies del gènere és una garsa amb el cos i el coll robusts i potes curtes.
  • Per sobre és de color marró finament clapejada de negre. Per sota és de color blanc molt tacada de marró. Capell marró.
  • Una banda negra s'estén des de l'ull i a la llarga dels costats del coll.

Hàbits

[modifica]

En general és solitari i camina sigil·losament. Quan detecta que pot ser vist, resta immòbil, amb el bec apuntant cap amunt, confonent-se amb les canyes. És més actiu al vespre. Més sovint se sent que no és vist.

Hàbitat i distribució

[modifica]

Encara que són comuns en gran part de la seva àrea de distribució, és poc observat per estar normalment amagat en pantans, maresmes i praderies humides, entre joncs i espadanyes. En època de cria viu al Canadà i gran part dels Estats Units, mentre que hiverna al sud dels Estats Units, Mèxic i Amèrica Central. Ocasionalment arriba a Europa Occidental, sobretot a l'hivern. A Catalunya va haver un albirament en gener de 1961.

Alimentació

[modifica]

Igual que altres membres del gènere, caça als pantans i llacunes poc profundes on viu, amfibis, insectes, peixos i rèptils.

Reproducció

[modifica]

La femella construeix el niu amb canyes i joncs a l'espesura sobre l'aigua. Allí pon 2 – 3 ous que cova durant 24 – 28 dies. La femella s'encarrega en exclusiva de covar i de la cura dels pollets, que deixen el niu després d'una o dues setmanes, però continuen rebent alimentació complementària fins a quatre setmanes d'edat.

Referències

[modifica]
  1. del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 207. ISBN 978-84-16728-37-4.