Vés al contingut

Bisbat de Noto

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat de Noto
Dioecesis Netensis
Imatge
La Catedral de Noto

Localització
Map
 36° 53′ 28″ N, 15° 04′ 09″ E / 36.8911°N,15.0692°E / 36.8911; 15.0692
Itàlia Itàlia
Sicília
Parròquies98
Separat dearquebisbat de Siracusa Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població220.135 (2019) Modifica el valor a Wikidata (162,46 hab./km²)
Llengua utilitzadaitalià Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície1.355 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació15 de maig de 1844
CatedralSan Nicolò
Organització política
• BisbeAntonio Staglianò

Lloc webdiocesinoto.it


El bisbat de Noto (italià: Diocesi di Noto; llatí: Dioecesis Cuneensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siracusa, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília. El 2004 tenia 211.000 batejats d'un total de 212.546 habitants. Actualment està regida pel bisbe Antonio Staglianò.

Territori

[modifica]

La diòcesi comprèn cinc municipis de la província de Siracusa: Noto, Avola, Pachino, Portopalo di Capo Passero i Rosolini; i quatre de la província de Ragusa: Modica, Ispica, Scicli i Pozzallo.

La ciutat més poblada de la circumscripció no és pas la seu episcopal de Noto, on es troba la basílica catedral de San Nicolò, sinó que és Modica.

El territori està dividit en 98 parròquies, agrupades en 8 arxiprestats: Noto, Avola, Pachino (que també comprèn Portopalo), Rosolini, Ispica, Pozzallo, Scicli i Modica.

Història

[modifica]

La ciutat de Noto va ser erigida com a seu episcopal i l'església mare catedralícia pel Papa Gregori XVI mitjançant la butlla Gravissimum sane munus de 15 de maig de 1844, amb territori desmembrat de la diòcesi de Siracusa, materialitzant el compromís del seu predecessor Pius VII, el qual havia proposat augmentar el nombre de diòcesis a Sicília per facilitar el servei pastoral dels bisbes, modificant així els límits de l'arxidiòcesi de Siracusa .

El desig dels netins de tenir a la ciutat la seu episcopal es remunta al 1212, quan Isimbardo Morengia, senyor de la ciutat, fundada amb el dot de quatre feus el monestir cistercenc de Santa Maria dell'Arco. Alfons el Magnànim li atorgà el títol de ciutat el 27 de desembre de 1432, en un moment d'especial prestigi també culturals, Noto reclamà que s'erigís la diòcesi el 14 de juny de 1433 al Papa Eugeni IV i de nou el 22 de gener de 1450 al papa Nicolau V. Altres iniciatives van tenir lloc el 1863 i el 1609; els arguments a favor de les noves bisbat eren diversos, entre ells la presència de dos prestigiosos centres d'espiritualitat: l'abadia benedictina de Santa Llúcia del Mendola i l'abadia cistercenca de Santa Maria dell'Arco, a més de les raons eclesiàstiques pertinents, i per ser la ciutat de Noto Capovalle i igual que els altres dos existents a Sicília, Messina i Mazara, mereixia el bisbat. L'obstacle per a la realització d'aquest desig va ser l'oposició dels bisbes de la diòcesi de Siracusa de la qual Noto va haver de prendre territori, fent que perdessin poder i ingressos.

A mitjans del segle xix Noto va veure fet realitat el vell desig, aprofitant els disturbis que es van produir a Siracusa durant el brot de còlera que condueixen a la transferència a Noto, per part de Ferran II, de la seu de la província.

És precisament en aquest moment que el rei Ferran II demanà a la Santa Seu que s'erigís la diòcesi de Noto, aprofitant el fet que la seu episcopal de Siracusa estava vacant per la mort del bisbe Joseph Amorelli, que va tenir lloc el 13 de desembre de 1840.

La nova diòcesi, a més de Noto, se li van assignar, substraïent-los de Siracusa, les ciutats de Avola, Buccheri, Buscemi, Cassaro, Ferla, Giarratana, Modica, Pachino, Palazzolo Acreide, Pozzallo, Portopalo, Rosolini, Scicli i Spaccaforno (ara Ispica).

El 1950, amb l'erecció de la diòcesi de Ragusa, la diòcesi es va arriscar a la supressió. Es va decidir separar Giarratana per agregar-la a la seu de Ragusa, mentre que els pobles de muntanya de Buccheri, Buscemi, Cassaro, Ferla i Palazzolo Acreide van tornar a la seu de Siracusa. Posteriorment, en 1954, també el districte de Sant Giacomo va ser afegit a la seu de Ragusa.

El 18 de juny de 2007 s'ha tornat a obrir al culte la catedral, després del desastrós col·lapse de 1996.

Cronologia episcopal

[modifica]

Estadístiques

[modifica]

A finals del 2004, la diòcesi tenia 211.000 batejats sobre una població de 212.546 persones, equivalent al 99,3% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 190.400 190.800 99,8 179 115 64 1.063 70 160 53
1969 201.165 201.675 99,7 162 131 31 1.241 49 68 79
1980 195.465 200.116 97,7 121 91 30 1.615 37 330 88
1990 207.500 208.950 99,3 118 82 36 1.758 51 286 98
1999 207.000 209.000 99,0 115 84 31 1.800 7 40 255 98
2000 207.000 210.825 98,2 119 88 31 1.739 10 40 255 98
2001 207.000 210.825 98,2 120 90 30 1.725 10 39 255 98
2002 209.500 210.825 99,4 119 90 29 1.760 14 38 255 98
2003 211.000 212.119 99,5 117 90 27 1.803 14 43 233 98
2004 211.000 212.546 99,3 117 90 27 1.803 16 47 233 98

Fonts

[modifica]
  • Anuari pontifici del 20057 i anteriors, publicat a www.catholic-hierarchy.org a la pàgina Diocese of Noto (anglès)
  •  Aquest article incorpora fragments d'una publicació que està en domini públic «article name needed». A: Charles Herbermann. Catholic Encyclopedia. Nova York: Robert Appleton, 1913.article name needed]]&rft.date=1913&rft.pub=Robert Appleton&rft.place=Nova York"> 

Vegeu també

[modifica]