Vés al contingut

Birgitta Trotzig

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBirgitta Trotzig
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(sv) Astri Birgitta Kjellén Modifica el valor a Wikidata
11 setembre 1929 Modifica el valor a Wikidata
Göteborg (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 maig 2011 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Lund (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Norra, Kvarter 10 Gravplats: 0038/3478 Modifica el valor a Wikidata
10a Seient 6 de l'Acadèmia Sueca
20 desembre 1993 – 14 maig 2011
← Per Olof SundmanTomas Riad ⊟ Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAssaig Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, assagista, crítica literària, poetessa Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeUlf Trotzig Modifica el valor a Wikidata
ParesOscar Kjellén Modifica el valor a Wikidata  i Astri Rodhe Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Birgitta Trotzig (Göteborg, 11 de setembre de 1929 - Lund, 14 de maig de 2011) va ser una escriptora sueca, membre de l'Acadèmia Sueca des de 1993. Va ser una de les escriptores més reconegudes del seu temps, amb obres que tracten temes com la seva fe catòlica, el patiment de la humanitat, la mort o la resurrecció.[1]

Nascuda a Göteborg, filla de mestres, va viure posteriorment a Kristianstad, escenari d'algunes de les seves obres. Va estudiar història de la literatura i va treballar al diari Aftonbladet abans de traslladar-se a París, on es va convertir al catolicisme romà i va interessar-se per la cultura francesa i pel misticisme cristià i jueu.

De la seva obra destaquen De utsatta (‘Els desemparats', 1957), situada a Escània, Levande och döda (‘Vius i morts', 1964), Sveket (‘La traïció’, 1966) i Sjuckomen (‘La malaltia’, 1978). La seva novel·la més destacada és possiblement Dykungens dotter ('Les filles del rei del fang', 1985).[2] Va guanyar diversos guardons al llarg de la seva carrera, entre els quals el Premi Dobloug (1970) i el Premi Övralid (1997).

Referències

[modifica]
  1. «Birgitta Trotzig» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 març 2021].
  2. «Birgitta Trotzig». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.