Bir Nabala
| بير نبالا | ||||
| ||||
| Tipus | vila  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Municipi | ||||
| Graella palestina | 168/139 | |||
| Població humana | ||||
| Població | 5.631 (2016) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 1,9 | |||
| Altitud | 759 m | |||
| Organització política | ||||
| Governació | Jerusalem | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
Bir Nabala (àrab: بير نبالا, Bīr Nabālā; hebreu: ביר נבאלא) és un municipi palestí de la governació de Jerusalem, a Cisjordània, situat 8 kilòmetres al nord-est de Jerusalem. Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques tenia 5.631 habitants el 2016.[1] Hi viuen tres tribus de beduïns: Abu Dhak, Tel al ‘Adassa[2] i Jahalin. Bir Nabala té una àrea construïda de 1.904 dúnams, que combinada amb les properes al-Jib, Beit Hanina al Balad i al-Judeira formen una enclavament a la Zona de Separació, encerclada pel Mur de Cisjordània.[3] A l'enclavament hi viuen aproximadament 15.000 palestins.[4] Està enllaçada a Ramal·lah per passos inferiors i un camí que es tanca a banda i banda. Des de l'enclavament de Biddu, els residents viatgen per una carretera tancada que passa sota una carretera de circumval·lació cap a l'enclavament de Bir Nabala, després en un segon pas subterrani sota la carretera de circumval·lació 443 a Ramal·lah.[5]
Abans de la construcció del Mur, Bir Nabala era un centre comercial que unia Jenin i Tulkarm amb l'àrea de Jerusalem i la ciutat contenia unes 600 botigues i sis fàbriques de pneumàtics. El 2007, hi havia 180 botigues i dues fàbriques de pneumàtics.[6]
Història
[modifica]S'hi ha trobat les restes d'una volta, datada de l'era dels croats.[7]
Època otomana
[modifica]En 1517 el llogaret va ser inclòs en l'Imperi Otomà amb la resta de Palestina i en 1596 va aparèixer als registres fiscals com Bir Nabala, situada a la nàhiya de Jabal Quds del liwà d'al-Quds. La poblacíó era de 4 llars i 2 solters, tots musulmans. Pagaven un tipus impositiu del 33,3% sobre productes agrícoles, que inclouen blat, ordi, oliveres, vinyes, fruiters, cabres i ruscs, a més de «ingressos ocasionals»; un total de 1.300 akçe.[8] En 1838 Edward Robinson assenyalà Bir Nebala en els seus viatges a la regió.[9]
L'explorador francès Victor Guérin va visitar el lloc el 1863, i hi va trobar que tenia 130 habitants i que hi havia restes de l'era dels croats.[10] Una llista oficial de llogaret otomans al voltant de 1870 va catalogar Bir Nebala amb 24 cases i una població de 100 residents, encara que el recompte de població només incloïa els homes adults.[11][12]
En 1883 el Survey of Western Palestine (SWP) de la Palestine Exploration Fund la va descriure com «un poble de grandària moderada, elevada, amb una vall a l'oest. Hi ha algunes olives al voltant del lloc.»[13] El 1896 es va estimar que la població de Bir Nebala era d'unes 420 persones.[14]
Mandat Britànic de Palestina
[modifica]En el cens de Palestina de 1922, dut a terme per les autoritats del Mandat Britànic, Bir Nebala tenia 367 musulmans,[15] incrementats en el cens de 1931 a 456 musulmans, en 106 cases habitades.[16]
En 1945 la població de Bir Nebala consistia en 590 musulmans[17] i l'àrea de terra era de 2,692 dúnams, segons una enquesta oficial de terra i població.[18] D'aquests, 962 dúnams eren designats per a plantacions i regadiu, 783 per a cereals,[19] mentre 21 dúnams eren sòl edificat.[20]
Després de 1948
[modifica]Després de la Guerra araboisraeliana de 1948 i els acords d'armistici de 1949, Bir Nabala va quedar sota un règim d'ocupació jordana. Des de la Guerra dels Sis Dies en 1967, Bir Nabala ha romàs sota ocupació israeliana. Va ser a Bir Nabala que el 1994 el soldat israelià Nachson Wachsman va ser segrestat i assassinat.
Referències
[modifica]- ↑ 2007-2016 PCBS census Arxivat 2012-11-13 a Wayback Machine.. Palestinian Central Bureau of Statistics (PCBS). p. 107.
- ↑ El municipi té 4 famílies natives majors (Al-Hajja, Abdullah, Issa i Zeidan). Les tribus beduines van ser desplaçades i la construcció de la muralla israeliana i les tribus es van establir en terrenys que no els pertanyien. The Bir Nabala / Tel al ‘Adassa Bedouin community Arxivat 16 March 2014[Date mismatch] a Wayback Machine.. Office for the Coordination of Humanitarian Affairs (OCHA), 19 September 2013
- ↑ Bir Nabala Village: Two Separate Enclaves reunited into one Big Enclave Arxivat 2016-08-18 a Wayback Machine.. Applied Research Institute, 14 August 2006
- ↑ Barrier Route
- ↑ OCHA Arxivat 12 November 2005[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ Bir Nabala: A Devastating Blow to the Economy Arxivat 2024-03-04 a Wayback Machine. Ma'an Development Center and Bir Nabala Village Council Chairman Haj Tawfik Nabeli. February 2007.
- ↑ Pringle, 1997, p. 111
- ↑ Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 118
- ↑ Robinson and Smith, 1841, vol 2, pp. 137, 141
- ↑ Guérin, 1868, p. 393
- ↑ Socin, 1879, p. 148
- ↑ Hartmann, 1883, p. 127
- ↑ Conder and Kitchener, 1883, SWP III, p. 8
- ↑ Schick, 1896, p. 121
- ↑ Barron, 1923, Table VII, Sub-district of Jerusalem, p. 15
- ↑ Mills, 1932, p. 39
- ↑ Department of Statistics, 1945, p. 24
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 56
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 102
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 152
Bibliografia
[modifica]- Barron, J. B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Clermont-Ganneau, C.S.. Archaeological Researches in Palestine 1873-1874, translated from the French by J. McFarlane. 2. Londres: Palestine Exploration Fund, 1896. (p. 209)
- Conder, Claude Reignier; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 3. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1883.
- Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Government of Palestine, 1945.
- Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 1: Judee, pt. 1. París: L'Imprimerie Nationale, 1868.
- Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 1: Judee, pt. 3. París: L'Imprimerie Nationale, 1869. (p. 5)
- Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970.
- Hartmann, M. «Die Ortschaftenliste des Liwa Jerusalem in dem türkischen Staatskalender für Syrien auf das Jahr 1288 der Flucht (1871)». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 6, 1883, pàg. 102–149.
- Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E. H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881.
- Pringle, Denys. Secular buildings in the Crusader Kingdom of Jerusalem: an archaeological Gazetter. Cambridge University Press, 1997. ISBN 0521 46010 7.
- Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 2. Boston: Crocker & Brewster, 1841.
- Schick, C. «Zur Einwohnerzahl des Bezirks Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 19, 1896, pàg. 120–127.
- Socin, A. «Alphabetisches Verzeichniss von Ortschaften des Paschalik Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 2, 1879, pàg. 135–163.
