Vés al contingut

Bergantí pollacra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un bergantí pollacra és un vaixell de dos pals amb aparell rodó. D'un desplaçament aproximat entre 150 i 200 tones arborava pal trinquet i pal mestre.

El trinquet era de dues peces amb quatre vergues i tenia cofa. El pal mestre era de dues peces amb creuera (sense cofa), amb quatre vergues, botavara, pic i cangrea.[1][2][3][4]

Referències

[modifica]
  1. Ramon Sampol Isern. Velers de Les Balears. M. Font, 1986. ISBN 9788486366261 [Consulta: 5 octubre 2010]. 
  2. Domènec Guimerà i Mariné. Els vaixells de fusta. Ketres, 1986. ISBN 9788485256600 [Consulta: 30 setembre 2010].  Pàgina 94.
  3. Martín Fernández de Navarrete. Diccionario marítimo español: que además de las definiciones de las voces con sus equivalentes en frances, inglés e italiano, contiene tres vocabularios de estos idiomas con las correspondencias castellanas. Imprenta real, 1831, p. 92– [Consulta: 30 setembre 2010]. 
  4. Juan Monjo y Pons. Curso metodico de arquitectura naval aplicada á la construccion de los buques mercantes: Obra compuesta en vista de las estrangeras mas modernas que tratan de la meteria. J. Tauló, 1856, p. 1– [Consulta: 30 setembre 2010]. 

Vegeu també

[modifica]