Vés al contingut

Bellreguard

Plantilla:Infotaula geografia políticaBellreguard
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya i municipi del País Valencià Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 56′ 46″ N, 0° 09′ 44″ O / 38.9462°N,0.1623°O / 38.9462; -0.1623
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaProvíncia de València
Comarcala Safor Modifica el valor a Wikidata
CapitalBellreguard (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població4.811 (2023) Modifica el valor a Wikidata (1.658,97 hab./km²)
Gentilicibellreguardina, bellreguardí Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície2,9 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perGolf de València Modifica el valor a Wikidata
Altitud15 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialGandia
Dades històriques
Festa patronalDel 22 al 23 de setembre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataPartit Socialista del País Valencià (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46713 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE46048 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46048 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbellreguard.net Modifica el valor a Wikidata

Bellreguard és un municipi del País Valencià a la comarca de la Safor.

Geografia

[modifica]

El terme municipal es troba a la plana al·luvial de la Llacuna, a l'Horta de Gandia i al sud de la ciutat, entre els contraforts de la serra Gallinera i la mar Mediterrània.

El terme es distribuïx en dos parts, el poble i el nucli de la platja, separades entre si pel terme municipal de Miramar.

Límits

[modifica]
Gandia Gandia Guardamar de la Safor
Almoines Miramar
Rafelcofer L'Alqueria de la Comtessa Palmera

Nuclis

[modifica]

A més del nucli de població principal connurbat amb l'Alqueria i Palmera, el terme compta amb l'important nucli costaner de la platja de Bellreguard, que a l'estiu duplica la seua població.

Accés

[modifica]

La carretera N-332 creua de nord a sud el nucli principal de Bellreguard, comunicant el municipi amb Gandia i servint com a nexe d'unió amb els municipis de l'Alqueria de la Comtessa i Palmera, amb els quals forma una connurbació. Per a accedir a la platja cal prendre la comarcal CV-673 que surt de Bellreguard i va directament al nucli costaner.

Història

[modifica]

Els musulmans fundaren el poble i l'anomenaren Sotaia. En 1485 va ser adquirit per Pere Lluís de Borja, fill del cardenal Roderic de Borja (futur Alexandre VI). En aquell acte actuava com a representant del duc l'escriptor Joan Roís de Corella. És llavors quan apareix per primera vegada el nom Bellreguard. El municipi va formar part del ducat de Gandia fins al segle xix. El 1534 va ser elevada a parròquia dependent de la de Gandia fins a l'any 1574, en què va assolir la independència. El 1565-1572 la població morisca ascendia a 81 focs. L'expulsió dels moriscos va provocar un greu descens demogràfic; malgrat la repoblació a mitjan segle xvii la població era només de 52 llars. Des de 1624, any en què comencen els registres parroquials de la població, i fins a 1659, la procedència dels forasters que casaren a Bellreguard eren altres poblacions de la mateixa comarca de La Safor (46 contraents), altres comarques del Regne de València (29), Balears (1), i França (2); havent-hi també 23 contraents de procedència desconeguda (segons les dades publicades a la pàgina 149 de l'obra L'antic règim demogràfic a una comunitat rural: Bellreguard (1609-1919), de V.Casanova Miret, V.Muñoz Carbonell, i F.Puig Muñoz. Titulars del senyoriu van ser els Borja, els ducs de Benavente a partir del 1747 i, finalment, la casa Osuna. La lluita contra el domini senyorial fou constant durant el segle xviii i el 1853 els veïns seguien tenint plets pendents amb la casa d'Osuna sobre reconeixement dels drets de propietat.

Bellreguard va ser junt a Picanya, el primer poble a sol·licitar l'Estatut d'Autonomia l'any 1978.[1]

Parc infantil en Platja de Bellreguard

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004
3.869 3.719 3.761 3.764 3.760 3.734 3.780 3.893
Evolució demogràfica
2005 2007 2008 2009 2010 2012 2019 2020 2021 2022
3.991 4.349 4.647 4.736 4.818 4.697 4.608 4.618 4.632 4.713
Bellreguard

Economia

[modifica]

La seua activitat econòmica sempre ha sigut l'agricultura: durant els segles xvi i xvii el cultiu de la canyamel amb el seu trepig, que era un gran centre sucrer; en els segles XVIII i xix es va substituir pel cultiu de la morera i la vinya, fins que al segle xx es va establir el cultiu del taronger. A hores d'ara més de la meitat del regadiu, majoritari al municipi, està dedicat al conreu de la taronja. Encara queden algunes fàbriques de mobles i licors (principalment aiguardents) i la indústria gira entorn de la manipulació de la taronja, amb fàbriques d'envasaments i magatzems. A partir dels anys seixanta, el turisme va potenciar el creixement del sector terciari.

Política i Govern

[modifica]

Corporació municipal

[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 28 de maig de 2023 foren elegits 4 regidors de Partit Popular (PP), 4 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 3 de Compromís per Bellreguard (Compromís).


Eleccions municipals de 28 de maig de 2023 - Bellreguard

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Acord per guanyar - Compromís per Bellreguard Alexandre Ruiz Gadea 744 27,97% 3 (-1)
Partit Popular Marola Marco Pastor 1000 37,59% 4 ()
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Cristina Mateu Muñoz 879 33,05% 4 ( 1)
Vots en blanc 37 1,39%
Total vots vàlids i regidors 2.660 100 % 11
Vots nuls 63 2,31%
Participació (vots vàlids més nuls) 2.723 75,22%**
Abstenció 897* 24,77%**
Total cens electoral 3.620* 100 %**
Alcaldessa: Cristina Mateu Muñoz (PSPV-PSOE)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots: 4 de PSPV i 3 de Compromís)
Fonts:
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

[modifica]

Des del 17 de Juny de 2023, l'alcaldessa de Bellreguard és Cristina Mateu Muñoz del PSPV amb un pacte de govern junt a Compromís.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Miguel Muñoz Molió
Germán Gadea March
GIDB
PSPV-PSOE
19/04/1979
23/10/1980
Dimissió
--
1983–1987 Joaquín R. Muñoz Femenía PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 José Seguí Avargues PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 José Seguí Avargues PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Josefa Bonet Millet PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Francesc Avargues Gadea Bloc 03/07/1999 Pacte d'investidura (Bloc - PP)
2003–2007 Facund Puig Muñoz Bloc-EV 14/06/2003 Pacte d'investidura (Bloc-EV - PP)
2007–2011 Pere Cremades Simó PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Jaume Ascó Pastor PP 11/06/2011 --
2015–2019 Joan Marco i Pastor
Alexandre Ruiz Gadea
PSPV-PSOE
Compromís
13/06/2015
30/09/2017
Pacte de govern (PSPV-PSOE - Compromís)
--
2019-2023 Alexandre Ruiz Gadea
Joan Marco i Pastor
Compromís
PSPV-PSOE
15/06/2019
18/12/2021
Pacte de govern (Compromís - PSPV-PSOE)
--
Des de 2023 Cristina Mateu Muñoz
--
PSPV-PSOE
Compromís
17/06/2023
--
Pacte de govern (PSPV-PSOE - Compromís)
--

Monuments

[modifica]
  • Església de Sant Miquel, construïda sobre l'anterior en els anys cinquanta del segle xx.
  • Necròpoli àrab descoberta el 1984

Festes i celebracions

[modifica]

La darrera setmana completa de setembre s'hi celebren les Festes majors on és característic el personatge dels Pedacets els quals, granera en mà, trauen els xiquets i xiquetes de les escoles juntament amb el Tio de la Porra i a les processons es balla el Ball de la Pandereta i el Ball de la Forca de Bellreguard, únic ball de bastons que es coneix a La Safor. També cal citar els Carnestoltes i sobretot els Moros i Cristians, que són el principal eix de les festes patronals i que acaben amb la tradicional entrada dels exèrcits al poble.

No menys interessant és la Setmana Santa de Bellreguard, la qual compta amb tres confraries: Confraria del Sant Sepulcre de Nostre Senyor Jesucrist (1952), la Confraria del Silenci "Pas de la Soledat" (1954) i la Confraria del Santíssim Crist de la Misericòrdia (1959). Totes tres confraries organitzades alhora per la Junta Local de Confraries de la Setmana Santa de Bellreguard [1992]. Una Setmana Santa que compta amb elements singulars i propis com ara els Cabos o Caps de Ferro els quals custodien el sant Sepulcre des de Dijous Sant fins a la processó de l'Enterro de Divendres Sant, o més recentment amb la revista oficial de la Setmana Santa la qual duu el nom d'un genuí personatge de la Setmana Santa bellreguardina ja desaparegut: Ròssiga.

Gastronomia

[modifica]

De la gastronomia de Bellreguard destaquen el figatell, l'arròs al forn, l'arròs amb costra, la paella, els pebres farcits, polps farcits d'arròs, les coques de pebre amb tomaca i tonyina, les de ceba amb pésols i ou dur amb llonganissa. Pel que fa al dolç, és típica de la llarga tradició sucrera de la comarca l'anomenada corona de Glòria, els rotllets d'ou, la coca cristina, la tortada farcida, la confitura de moniato o carabassa.

Fills il·lustres

[modifica]

Agermanaments

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Felip i Sardà, Josep; Sanz Díaz, Benito. «Ciprià Císcar inicia en Picanya el proceso autonómico valenciano por la vía del artículo 151». A: Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació. La construcción política de la Comunitat Valenciana., 1er octubre 2006 (Fora de Col·lecció). 

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]