Bega d'Andenne

Bega d'Andenne o
de Landen
	;
Biografia
Naixement	Begga; 615 (Gregorià) ; Landen? (Brabant Flamenc, actual Bèlgica)
Mort	17 desembre 693 (Gregorià) (77/78 anys); Andenne (Bèlgica) (en)
Sepultura	Basílica de S. Begga (Andenne)
Abadessa abadia d'Andenne
	dècada del 670 – 693
Activitat
Ocupació	monja
vídua i abadessa
	santa catòlica ;
Celebració	Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa
Pelegrinatge	Andenne
Festivitat	17 de desembre i 7 de juliol (translació de les relíquies)
Iconografia	Com a monja, amb corona i una església a les mans
Patrona de	Andenne
Família
Família	Pipínides
Cònjuge	Ansegisel
Fills	Clotilde Doda, Pipí d'Héristal, Martin de Laon
Pares	Pipí de Landen i Ita Idoberga
Germans	Grimoald I; Gertrudis de Nivelles; Bavó de Gant

Bega, també coneguda com a Begga o Begga d'Andenne (Landen, Principat de Lieja, llavors Austràsia, 615 - Andenne, (avui a la Província de Lieja - Bèlgica), 17 de desembre del 693) fou una filla de Pipí de Landen, majordom de palau d'Austràsia, i de la seva esposa Itta. En quedar vídua es va fer monja. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes.

Biografia

Es va casar amb Ansegisel, fill d'Arnulf de Metz, amb qui va tenir tres fills: Pipí d'Héristal, Grimó (arquebisbe de Rouen) i Clotilde o Clotilde Doda d'Heristal, que es va casar amb Teodoric III.^[1] El comte Martí i Martí de Laon ja no són considerats en l'actualitat fills seus.

La Vita Beggae, del segle xi, explica que Ansegisel fou assassinat al castell de Chèvremont (prop de Lieja) per un noble austrasià de nom Godí o Gundoí al que havia criat com un fill; no es dona la data d'aquest esdeveniment però fou posterior al 648 (una acta de les abadies de Stavelot i Malmédy l'esmenta com a viu) i anterior al 691 (quan Begga, vídua, es va retirar a Andennes), 680 (Pipí el Jove ja era un dels principals caps austrasians) o 669 (si s'identifica a l'assassí amb un Gundoí qui va esdevenir aleshores duc d'Austràsia). Aquest Gundoí podria ser parent d'Otó, majordom de palau d'Austràsia, predecessor i enemic de Grimoald. Christian Settipani veu en aquesta mort una venjança de la família d'Otó a la mort d'aquest el 643, venjança que fou possible a la mort de Khildebert l'Adoptat el 662.

Ja vídua, Begga va decidir consagrar-se a Déu; va anar a l'abadia de Nivelles, fundada per la seva mare, i el 691, amb permís de l'abadesa Agnès, va convèncer algunes monges perquè la seguissin i va fundar el monestir d'Andenne (actual província de Namur, Bèlgica), del que fou abadessa i on va morir dos anys més tard, el 17 de desembre de 693.

Genealogia

san Arnulf
(† 641)
bisbe de Metz

Doda

Pipí l'Antic o l'Ancià
(† 640)
majordom de palau

Ita Idoberga
(† 652)
abadessa de Nivelles

Clodulf
(† 697)
bisbe de Metz

Ansegisel
(† 662)
domèstic

Begga d'Andenne
(† 693)

Grimoald
(vers 615 † 657)
majordom de palau

Gertrudis
(vers 625 † 659)
abadessa de Nivelles

Pipí el Jove
(† 714)
majordom de palau

Grimó
arquebisbe
de Rouen

Clotilde Doda
x Teodoric III
rei dels Francs

Khildebert l'Adoptat
(† 662)
rei d'Austràsia

Vulfetruda
(† 669)
abadessa de Nivelles

Veneració

Hi fou sebollida i amb el temps el convent va ser anomenat en honor seu com a Col·legiata de Santa Begga. És la patrona de la vila i la seva festa és el 7 de juliol (dia del trasllat de les relíquies) i el 17 de desembre (dia de la seva mort). Hi ha qui pensa que les comunitats de beguines tenen el seu origen i nom en Santa Begga, i l'església de Lier (Bèlgica) té una estàtua seva amb la inscripció: Santa Begga, la nostra fundadora^[2]^[3]

Escultura al beguinatge de Lier
Escultura a Andenne
Col·legiata de Santa Begga (Andenne)

Notes

↑ Sobre aquesta descendència vegeu Ansegisel.
↑ . J. A. Ryckel ab Oorbeeck, Vita S. Beggae Ducissae Brabantiae Andetennensium, Begginarum et Beggardorum fundatricis vetus (Louvain, 1631)
↑ . McDonnell Beguines and Beghards, pàg. 179, n. 51 i 430-431

Referències

Attwater, Donald i Catherine Rachel John. The Penguin Dictionary of Saints. 3a edició. Nova York: Penguin Books, 1993; ISBN 0-14-051312-4
Christian Settipani, Les ancêtres de Charlemagne, 1989
Visió parcial del Butler's lives of the saints
Saint Begga profile
History of Andenne, Belgium Arxivat 2010-03-09 a Wayback Machine.
A. Dunbar, A Dictionary of Saintly Women (London, 1904), I, pp. 111–12
F. Baix, "Begge," in Dictionnaire d'histoire et de gdographie ecclesiastiques, VII, ed. A. Baudrillart (París, 1934), cols. 441-48
F. Rousseau, "Le monastere merovingien d'Andenne", A travers l'histoire de Namur, du Namurois et de la Wallonie. Recull d'article de Felix Rousseau (n.p., 1977), pp. 279–313
Genealogiae ducum Brabantiae, Ed. J. Heller, MGH SS, XXV, pp. 385–413, ref. Genealogia ampliada, 1270
A dictionary of saintly women, vol. 1, de Agnes Baillie Cunninghame Dunbar

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bega d'Andenne

Vegeu també

Dones a la dinastia merovíngia

[1] Sobre aquesta descendència vegeu Ansegisel.

[2] . J. A. Ryckel ab Oorbeeck, Vita S. Beggae Ducissae Brabantiae Andetennensium, Begginarum et Beggardorum fundatricis vetus (Louvain, 1631)

[3] . McDonnell Beguines and Beghards, pàg. 179, n. 51 i 430-431

[1]

[2]

[3]