Bayan ibn Saman at-Tamimí
| Nom original | (ar) بيان بن سمعان التميمي  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle VII |
| Mort | 737 (Gregorià) Kufa (Iraq) |
| Causa de mort | pena de mort, mort a la foguera |
| Religió | Xiïsme i Ghulat (en)  |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teologia islàmica |
| Lloc de treball | Califat Omeia |
| Alumnes | Al-Jad ibn Dírham |
Bayan ibn Saman at-Tamimí (àrab: بيان بن سمعان التميمي, Bayān b. Samʿān at-Tamīmī) fou un cap xiïta de Kufa.
Era un humil venedor de palla, i adepte de dirigents extremistes durant l'imamat de Muhàmmad ibn al-Hanafiyya. Va acceptar com a imam el fill d'aquest, Abu-Hàixim (mort vers 717), i fou hostil a Muhàmmad al-Bàqir. Va reunir un grup d'adeptes que es decantava per una interpretació literal de l'Alcorà. A la mort d'al-Bàqir va unir les seves forces a les d'al-Mughira ibn Saïd i van intentar una revolta, però foren derrotats pel governador del califa, Khàlid ibn Abd-Al·lah al-Qasrí (737). Va morir en aquesta revolta en circumstàncies que s'expliquen de manera diferent pels historiadors. Els seus partidaris van formar la secta bayaniyya, bananiyya o samaniyya.
Bibliografia
[modifica]- Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. «Bayān b. Samʿān al-Tamīmī».